Quan passaven set minuts de les set del matí d'aquest dilluns, el primer nanosatèl·lit de la Generalitat s'ha enlairat cap a l'espai des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan. L'anomenat Enxaneta ha assolit la seva òrbita destí a bord del coet Soyuz 2 i aquest migdia ja ha establert les primeres comunicacions amb Catalunya. Així ho ha anunciat el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, que ha celebrat la fita i ha assegurat que la "missió ha estat un èxit".
"Avui hem posat la primera pedra de la nova economia de l'espai a Catalunya. Ho hem aconseguit", ha clamat a través d'una piulada en què també ha agraït la feina de l'equip.
Ara, abans de començar a donar servei, tindrà un període de calibració d’unes 3 o 4 setmanes i està previst que operi per un període de 3 o 4 anys. Després, es forçarà la seva reentrada a l’atmosfera i es desintegrarà.
Sobre l'Enxaneta
L’”Enxaneta” és un CubeSat de 3 unitats. Té una mida aproximada d’una capsa de sabates i pesa prop de 10 kg. Viatja a una velocitat d’uns 7 km per segon i dona una volta completa a la Terra cada 90 minuts.
Enxaneta és el nom amb què s'ha batejat el nanosatèl·lit de la Generalitat, escollit amb un 20% dels vots dels infants i seguidors de l'Info K. El nanosatèl·lit s'ha posat en òrbita en el marc de l'Estratègia NewSpace del Govern català i és el primer dels dos petits satèl·lits que planeja posar en òrbita el Govern per millorar la connectivitat de Catalunya i l'observació de la Terra.
Passarà per sobre de Catalunya dues vegades al dia i totes les dades que reculli al seu pas les transmetrà a la Ground Station (estació terrestre) ubicada al Montsec. Les dades seran explotades inicialment pels departaments de la Generalitat, amb la voluntat, a posteriori, d’obrir-les a universitats, centres de recerca, centres tecnològics i empreses.
Que permetrà?
L’“Enxaneta”, que ha estat desenvolupat per les empreses Open Cosmos i Sateliot a través d’un contracte licitat per l’IEEC, desplegarà serveis de connectivitat global d’Internet de les Coses (IoT, per les seves sigles en anglès) amb cobertura 5G. D’aquesta manera permetrà la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.
Això permetrà, entre d’altres aplicacions, monitorar el cabal dels rius i les reserves d’aigua arreu del territori per millorar i fer més eficient la gestió de l’aigua; el seguiment i protecció de la fauna salvatge; la recepció de dades meteorològiques d’estacions ubicades en llocs remots; el monitoratge de moviments del sòl per preveure desastres naturals i el monitoratge de ramats i de conreus per detectar malalties i definir estratègies més eficients.
La Generalitat confia que aquest sector en creixement generarà 1.200 llocs de treball en els propers 4 anys i 280 milions d'euros de facturació.