Un expert del CSIC defensa que hi hagi incendis forestals. "No sempre són tan dolents", diu Juli G. Pausas, en declaracions a Europa Press. El doctor per la Universitat de Barcelona (UB) i científic del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CSIC-UV-GVA) és autor del llibre Incendios forestales: una introducción a la ecología del fuego, on argumenta que "apagar tots els incendis no és bona opció" i afegeix que "s'ha de permetre que existeixin incendis petits per evitar els de grans dimensions". En aquest sentit, aposta per estimular l'activitat agrícola, la ramaderia, el pasturatge i la generació de cremes prescrites petites per ajudar a reduir els grans incendis.
L'obra de Pausas intenta explicar la relació entre el foc i les plantes, a més d'assenyalar com aquestes sobreviuen i responen als incendis. Sobretot, aquelles que habiten en zones de crema recurrent. En aquest sentit, l'expert ha posat el focus en la gestió dels incendis perquè "n'hi ha molts que són ecològicament sostenibles". "Els incendis no són sempre tan negatius com es diu, sinó que existeixen uns règims d'incendis als quals les plantes estan adaptades", ha detallat.
No sempre cal extingir els incendis
En aquest sentit, el científic aborda la paradoxa de l'extinció: la idea que quan comença un incendi cal extingir-lo al més aviat possible. "No sempre eliminar un incendi és encertat. (...) Incendis n'hi ha hagut sempre i seguirà havent-hi, de manera que les polítiques de tolerància zero al foc no són una solució, sinó que poden ser un agreujant", declara. Així, Pausas adverteix que, si s'eviten els incendis, la biomassa s'acumularà a l'ecosistema i hi haurà incendis més grans i d'intensitat més alta. "La ciència avala que no és bo apagar molts incendis", afegeix, alhora que reconeix que assumir aquesta situació social i legal és difícil.
El que l'expert defensa és "generar aquests incendis i no considerar-los sempre negativament". "Hi ha una visió positiva d'aquests incendis i és que la seva tasca és reduir el combustible i generar tallafocs de manera natural", apunta. Aleshores, els incendis que abasten moltes hectàrees (entre 30.000 i 50.000) són producte de la manca de mosaics de vegetació o de la destrucció dels que hi havia antigament. "L'abandonament rural ha fet que aquesta heterogeneïtat del paisatge s'hagi convertit en molt homogènia i, si hi ha una espurna, onades de calor o molta sequera, s'estenen amb més facilitat", sosté.
Queda clar, llavors, que la forma d'evitar grans incendis és generant aquests mosaics (mitjançant l'activitat agrícola, per exemple) o estimulant incendis prescrits en punts estratègics. "El tipus d'incendi que hi havia abans dels 70 no tenien a veure amb el canvi climàtic, sinó amb el canvi del paisatge", exposa. En aquesta línia, recorda que l'abandonament rural i l'homogeneïtat del paisatge són les principals causes de l'increment dels incendis. "Un cop ja tenim el paisatge ple de vegetació, el canvi climàtic sí que afecta els incendis", diu, avisant que com més sec sigui el terreny i més onades de calor hi hagi, més probabilitat d'incendis més grans.
Pausas lamenta que "som espectadors d'un increment de la xifra, mida i intensitat d'incendis en moltes regions del món". Si el foc no es pot extingir per complet, el clima és cada vegada més càlid i la població augmenta, l'expert es pregunta "quines mesures es poden adoptar per gestionar els incendis de manera sostenible?". Una de les claus que proposa és una "millor planificació urbana", ja que "seria desitjable limitar l'expansió d'urbanitzacions i polígons industrials en ubicacions rurals i naturals en paisatges inflamables". "Una planificació que consideri el risc d'incendis reduiria l'impacte econòmic i social d'aquests i seria molt més eficient a l'hora de protegir infraestructures i vides humanes", afegeix. A més, el que cal és "fer pedagogia" per fer entendre que els incendis tenen la seva funció dins l'ecosistema: "El foc no ho arrasa tot".