El pas de la DANA pel País Valencià ha estat tràgic, amb almenys 62 morts confirmats a hores d'ara i nombrosos desapareguts amb motiu dels aiguats, els desbordaments de canals i rius i les inundacions. Si bé aquests fenòmens són habituals al Mediterrani, es tracta d'un dels episodis més destructius que es recorden, el pitjor en 30 o 40 anys, assenyala el professor Ernest Bladé en conversa amb El Nacional. Bladé és expert en dinàmica fluvial, enginyeria hidrològica i hidràulica de canals i és un investigador vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i al Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria (CIMNE). El professor assenyala que fa tres o quatre dècades aquests episodis també ocorrien, però que llavors "l'ocupació del territori era diferent" i per això ara esdevenen tan destructius. En aquest sentit, afirma que el desenvolupament urbanístic ha implicat un creixement del nombre d'edificacions i carrers al voltant dels rius i canals, en el que abans eren zones menys habitades o directament camp i zones de conreu. Així doncs, "el riu ocupa de nou el que és seu", ha avisat l'enginyer hidrològic.
Si bé per decidir on edificar s'empren criteris tècnics relatius al territori i la meteorologia de la zona —hi ha directives europees i els països membres tenen les seves normatives—, afirma Bladé, l'anàlisi que fan els experts "no és una ciència exacta". Sobre això, assenyala que es determina una probabilitat d'inundació basant-se en l'orografia i en la història, la documentació d'episodis similars en el passat. Ara bé, el professor assenyala que l'escenari climàtic no és tampoc el mateix i que, amb la incidència del canvi climàtic empitjorant any rere any, tot plegat és menys pronosticable. "Les dades històriques potser ja no ens serveixen del tot per pronosticar escenaris futurs sobre intensitat de precipitació o la rapidesa amb la qual es produeixen. Hi ha una gran incertesa", ha apuntat.
"Hem d'aprendre a conviure"
De tota manera, Bladé avisa que evitar que hi hagi mai cap inundació "és impossible". "El que hem d'aprendre amb el temps és a conviure, a gestionar el risc d'inundació i a tornar-nos més resilients perquè quan ens inundem no hi hagi tants danys", ha explicat. Tot i que l'expert avisa que encara "estem bastant lluny d'aquí". "Hem d'aconseguir entre tots que les conseqüències no vagin a pitjor, que el risc de danys, materials i a persones, disminueixi", ha afegit.
Sobre el cas concret del País Valencià, Bladé assenyala que, en ser Mediterrani, és habitual que es produeixin DANA, a banda que hi ha rieres amb molt pendent en les quals quan plou l'aigua arriba molt ràpidament als rius i aquests desborden fàcilment. "Tot això fa que sigui una zona especialment propensa a patir inundacions i danys", apunta. En aquest sentit, ha comparat les circumstàncies climàtiques i orogràfiques del País Valencià amb les del Maresme, a Catalunya.
Podria passar a Catalunya, "el que ningú sap si amb la mateixa intensitat"
Preguntat sobre si un episodi com aquest pot passar també a Catalunya amb aquesta DANA, Bladé ho confirma, donada la predisposició similar del Principat a patir aquests fenòmens, a on periòdicament hi ha inundacions i problemes similars amb rieres del litoral, com les del Maresme o a la zona de Salou (Tarragonès). "El que ningú sap si amb la mateixa intensitat o menys", ha apuntat, donat que habitualment aquests episodis "venen del sud-oest i a mesura que es desplacen cap aquí ho fan amb molta menys intensitat". De tota manera, Protecció Civil de la Generalitat ha avisat aquest dimecres que els aiguats tan destructius al País Valencià han estat "puntuals" i descarta el mateix a Catalunya per aquesta ocasió.