La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a Glasgow està omplint les boques dels líders mundials de promeses per frenar un col·lapse ambiental que cada vegada sembla més inevitable. Fotografies, entrevistes, ponències i pactes entre els polítics han inundat en els últims dies les nostres pantalles i, per primer cop, han signat acords que prometen canvis reals i que fins i tot parlen de 'decreixement'. El problema, però, és com s'implementaran aquestes promeses. Aquesta és la pregunta plantejada pels 126 experts que han participat en un estudi d'abast internacional sobre la repercussió real de les mesures d'adaptació al canvi climàtic que s'apliquen, entre els quals figuren científics de dues universitats catalanes.

Els resultats de la investigació, lamenten, no reflecteixen l'optimisme d'alguns a Escòcia: les mesures que es posen en pràctica no ens adapten a la crisi imminent ni redueixen el risc de patir els seus efectes. La clau, segons els experts, resideix en el fet que les mesures no s'apliquen de manera cohesiva i estructural, sinó que la majoria són iniciatives fragmentades i locals que no suposen una transformació real per al nostre futur.

Transformació real

Sota el títol 'Un balanç global sistemàtic de les proves en l'adaptació humana al canvi climàtic', un centenar de científics han volgut constatar com són d’efectius les mesures que s'implementen realment. Per tal d'estudiar-ho, els experts han analitzat 48.000 articles publicats arreu del món on es presenten 1.686 resultats de mesures d'adaptació al canvi climàtic. A partir d'aquestes dades, l'equip ha analitzat quines accions s'estan prenent realment per adaptar-se a l'imminent col·lapse, i si aquestes estan tenint èxit o no. L'anàlisi, conclouen, ha trobat molt poques proves que els esforços d'adaptació actuals estiguin reduint realment els riscos que comporta el canvi climàtic.

"Les adaptacions documentades van ser en gran part fragmentades, locals i incrementals, amb proves limitades d'adaptació transformacional i proves insignificants de resultats de reducció de riscos," revela l'estudi. Els experts alerten que la majoria de mesures que s'estan prenent no són realment transformadores, es duen a terme principalment per individus i a les llars i no són esforços integrals, coordinats i coherents per part de comunitats i institucions. 

L'estudi determina que moltes accions sorgeixen com a resposta a perills concrets a cada zona del món: sequera, precipitacions extremes, inundacions, o la variabilitat de les precipitacions, per exemple. Les mesures se centren majoritàriament a implementar noves formes d'agricultura i de sistemes alimentaris, en l'obligació de preparar la infraestructura per a les inundacions i en aplicar nous codis de construcció o desenvolupar mapes de perills i sistemes d'alerta primerenca. Finalment, la calor extrema és un perill molt comú per la qual es prenen mesures d'adaptació a la majoria de regions del món.

COP26

Més d'un centenar de països van arribar a una entesa aquest dimarts a la 26a Conferència Mundial del Clima a Glasgow (COP26) per reduir un 30% les emissions de metà el 2030. El dilluns, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar el compromís de l'Estat d'augmentar un 50% l'aportació al Fons Verd del Clima fins a arribar als 1.350 milions d'euros anuals a partir del 2025 (més de 1.560 milions de dòlars al canvi actual).

 

Foto principal: activistes de 'Fridays for Future' a Glasgow exigeixen mesures reals contra l'emergència climàtica / Efe