Reduir la setmana laboral a quatre dies sense reduir el sou. Aquesta és la proposta dels més de 200 experts en polítiques del temps que han viatjat a la capital catalana per la Time Use Week a Barcelona i el Congrés Mundial d'Investigació en usos del temps. Però, fins a quin punt és realista la implementació d'aquest horari laboral? Quins precedents tenim en el nostre país i què en podem aprendre? La iniciativa, que fins fa poc semblava una idea utòpica i distant, ara compta amb un ampli suport de la comunitat científica i està sent considerada per l'àmbit polític català. El Congrés, coorganitzat per la Generalitat, l'Ajuntament, Diputació i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, s'ha inaugurat aquest dilluns amb la presència de la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, entre altres. 

Dret a desconnectar

Arran de la pandèmia, van ser moltes les empreses que van haver d'adaptar-se a les restriccions sanitàries i van adoptar de forma sobtada el teletreball. L'alleujament de la pandèmia ens ha deixat una sèrie de 'seqüeles' o costums que arrosseguem i que potser mai desapareixeran com, precisament, la preferència a fer reunions de manera telemàtica. Però tal com han alertat aquest dilluns els experts en les polítiques del temps, la pandèmia i la digitalització també han difuminat els límits entre la feina i el temps lliure, que denominen "temps de desconnexió". 

En la primera jornada de la Time Use Week, la cap de 4 Day Week Global, Charlotte Lockhart, ha encoratjat les empreses a implantar una setmana laboral de quatre dies amb el mateix sou i mantenint el 100% de la productivitat. La fundadora i màxima responsable de l'entitat ha participat en la primera jornada del Time Use Week, juntament amb l'eurodiputat Alex Agius, que ha dit que "és inútil legislar sobre el dret a desconnectar si després els treballadors tenen por a reivindicar-lo per temor a discriminacions, represàlies, a no ser promocionats o inclús perdre la feina". Agius ha reiterat el dret dels treballadors a desconnectar com un dret bàsic i ha constatat que no es té remuneració ni per les "hores efectives addicionals" ni per la càrrega excessiva de feina, amb el risc que comporta per a la salut mental.

Clau de gènere

Agius ha recordat que el Parlament Europeu ha aprovat una resolució sobre el dret a la desconnexió digital i que "ara està en mans de la CE". L'eurodiputat ha alertat, però, que el dret a desconnectar s'interpreta de manera molt diferent depenent de país. Segons ha comentat, a França no és aplicable a tots els treballadors, a Itàlia només per a una "petita part" i a Irlanda només per als funcionaris.

La directora general del Ministeri de Treball, Verónica Martínez, ha posat l'accent en les bretxes professionals de gènere que ha comportat el teletreball i l'augment de la vulnerabilitat de les dones en l'àmbit laboral. Per això, ha subratllat la necessitat de prevenir "amb caràcter prioritari" sobre riscos laborals en aquest àmbit. I és que, a mesura que les dones han aconseguit incrementar la seva presència en el món laboral, la responsabilitat domèstica (neteja, cures i fills) segueix recaient de manera molt poc equitativa en les dones. La pandèmia encara ha agreujat més aquest efecte. Durant els mesos en els quals les escoles van estar tancades, van ser les dones qui, en la majoria dels casos, van haver d'adaptar-se a la situació, reduint la seva jornada laboral o fins-i-tot deixant la feina. 

El precedent de Desigual

Un dels casos més coneguts de la reducció de la jornada laboral del país és la de l'empresa Desigual. A principis d'octubre, el 98% de la plantilla de les oficines centrals de Barcelona va aprovar amb el 86% dels vots a favor instaurar la jornada laboral de 4 dies amb una rebaixa de sou del 6,5%, en una votació organitzada per l'empresa. La resposta a aquesta notícia va ser mixta. Sindicats com UGT van carregar contra el procés per no respectar els passos previs necessaris tal com marca l'Estatut dels Treballadors, i van amenaçar d’impugnar el resultat als tribunals. En concret, van acusar Desigual de "saltar-se la negociació col·lectiva" i d'escollir "a dit" els membres de la mesa que havien de negociar durant 15 dies les condicions de la reducció d'hores de feina. Segons el sindicat, haurien de ser els treballadors els que trien qui els representa en la negociació, en cas que no tinguin comitè d'empresa. D'altra banda, UGT va apuntar que durant la prova pilot que es va dur a terme per provar com funcionava la jornada de quatre hores, els treballadors van assegurar que la "càrrega de feina és molt superior".

Per la seva banda, el president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Toni Mora, ha comentat aquest dilluns que arran de la pandèmia "s'han vist negociar acords de flexibilitat laboral com mai s'havien negociat, en funció del teletreball però també de les necessitats productives de l'empresa". En referència a la votació de Desigual, Mora ha defensat "la negociació col·lectiva fins a l'última de les empreses. Si aquest acord s'hagués pres amb la legitimitat d'un acord col·lectiu, tindria un recorregut més potent i podríem posar-lo més d'exemple i ens representaria a tots", ha comentat.

 

Foto principal: 200 experts participen en les jornades sobre l'horari laboral a Barcelona / Pixabay