L'empresa nord-americana SpaceX ha obert avui un nou capítol de la carrera espacial amb el reeixit llançament del gegantí coet Falcon Heavy, un pas endavant en els seus plans de portar l'home a Mart. Davant de l'atenta mirada de milers de persones, el Falcon Heavy ha enlairat avui les 3:45 pm EST (21:45 GMT) des del Centre Kennedy de la NASA, situat a Cap Canaveral (Florida), per a una missió de prova que tenia per objectiu col·locar per primera vegada a l'espai un automòbil. Es tracta d'un esportiu de color vermell, com correspon a Mart, fabricat per Tesla, la marca d'automòbils elèctrics que dirigeix Elon Musk, president de SpaceX. El Tesla Roadster ha iniciat avui un camí que l'allunyarà fins a 450 milions de quilòmetres de la Terra i el posarà en una òrbita cíclica entre la Terra i Mart.
En les àrees habilitades per veure el llançament en el Centre Kennedy, milers de persones van saltar d'emoció en veure com l'aeronau abandonava la plataforma i es van abraçar encara més quan dos dels tres coets dels quals consta la gegantina aeronau van aconseguir tornar vuit minuts després del llançament. Un dels reptes d'aquesta missió de prova era aconseguir l'aterratge dels tres coets acceleradors dels quals consta el Falcon Heavy, per ser reutilitzats a futures missions, com ja ha fet SpaceX amb el Falcon 9. Dos dels coets van tornar però fins ara es desconeix què va passar amb el tercer, el que va propulsar la càpsula on anava l'automòbil.
Els més privilegiats van presenciar el llançament a una distància de 6,27 quilòmetres (3,9 milles) de la plataforma LC-39ª, la mateixa des de la qual van enlairar les missions Apol·lo amb destinació a la Lluna (1961-1972). Una d'aquestes persones era Mary McKui, qui va presenciar també el va enviar dels primers homes a la lluna, i no volia perdre l'oportunitat d'estar en aquest nou llançament. Encara que l'enlairament del Falcon Heavy ha estat un dels esdeveniments espacials més esperades des de les missions Apol·lo en la dècada dels anys 60 i els 70, Musk va assegurar que aquest és només un pas previ a un coet encara més potent, el BFR (Big Falcon Rocket), que l'empresa aeroespacial preveu tenir llest en cinc anys i amb el qual està confiat en portar humans a Mart.
El que sí que permetrà la potència i capacitat de càrrega del Falcon Heavy, només superada pel coet Saturn V, llançat per última vegada el 1973 i que va formar part de les missions Apol·lo, serà portar a l'espai satèl·lits més pesats que els actuals. A més, el seu propòsit és portar robots de dimensions majors a Mart i fins i tot a planetes més llunyans, com Júpiter o Saturn, i a les seves respectives llunes.
La capacitat de càrrega d'aquest gegantí coet, de 70 metres d'alçada, varia de les 64 tones si la destinació és l'òrbita de la Terra a les 17 tones si l'objectiu és Mart. Cada missió té un cost de 90 milions de dòlars. Segons la companyia, la nau pot portar fins a dues vegades més càrrega que el model que més se li sembla, el Delta IV Heavy, del fabricant United Launch Alliance, però el seu cost és una tercera part del de la competència.
Després del llançament, el president de SpaceX, Elon Musk, va informar en el seu compte de Twitter que el coet anava a romandre cinc hores als cinturons de Van Allen i no va detallar si la part central de l'aeronau, que havia d'aterrar sobre un portaavions a l'Oceà Atlàntic, va aterrar o no amb èxit.
"El Falcon Heavy és un llançament històric. No me'l podia perdre. Com a ésser humà presenciar una mica així, amb aquestes vistes i sentir el soroll, és molt emocionant", va assegurar Michael Tapes, una de les 2.000 persones que van comprar el paquet més exclusiu per veure el llançament, anomenat "Feel the Heat". Per altres, com Jeff Steward, resident en Florida, el Falcon Heavy va ser el primer coet que han vist enlairar-se. "La idea d'anar a Mart és molt emocionant i aquí les vistes són genials", va afirmar Steward, que va vibrar després de la tornada dels dos coets, moment en què va sonar la cançó "Space Oddity" de David Bowie. Aquesta cançó acompanyarà "Starman", el maniquí a bord de l'automòbil Tesla, que viatjarà a una velocitat d'11 quilòmetres per segon i que en uns sis mesos s'espera que arribi a l'òrbita de Mart.