Les escoltes que els investigadors de la Comissaria General d’Informació han fet els darrers mesos per poder aclarir qui era qui a l’entramat criminal de Combat 18 a Catalunya demostren la gran perillositat que tenien les persones que en formaven part. La seva doctrina nacionalsocialista i d’ultradreta, sense dubtes sobre l'opció de la lluita armada, va posar en alerta la policia catalana, en una investigació que ha vist la llum aquesta setmana i que ha acabat amb més de quinze detinguts, la majoria homes espanyols d’entre uns 20 i 45 anys.
Tot i que la relació entre ells —la majoria coneguts de l’entorn d’ultradreta i habituals de la policia, la majoria amb antecedents per delictes d’odi— al principi va ser de tipus virtual, els Mossos que des del 2020 segueixen els membres d’aquesta branca espanyola de Combat 18, braç armat de l’organització política racista i antisemita Blood and Honour, també han detectat diverses reunions del grup —clarament organitzat en rangs de comandament— a càmpings de Catalunya, on es trobaven per organitzar-se i preparar accions, i també per mantenir contacte amb faccions internacionals de Combat 18, sobretot la de França.
Els Mossos n'han pogut esbrinar l’organització interna i els objectius. L’organització basa la seva lluita en una guerra global sense líders, amb els poders polítics i econòmics com a objectius, ja que són, segons ells, els responsables de l’avenç del progressisme globalista que, a parer seu, acabarà amb l’autoanomenada raça blanca, un dels arguments del nacionalsocialisme que asseguren defensar.
Combat 18 a Espanya tenia els rols clars. Un president i un vicepresident formaven la cúpula directiva de l’organització, amb uns lloctinents també molt clars, un tresorer i un sergent d’armes, que ocupaven el tercer lloc a l'escalafó de comandament de l’organització criminal. Per sota d’aquests, que eren els encarregats de disciplinar els membres del grup, hi havia els militants, persones que ja havien entrat a formar part del grup, així com els supporters, persones properes però que encara no eren membres de ple dret. Durant la investigació, segons ha pogut saber ElNacional.cat, va arribar a canviar la figura del president. Una situació tensa, que no va arribar a la violència física, va acabar amb un cop d’estat intern, i l’organització va rellevar la presidència i, en part, també l’estratègia de la facció violenta.
Atacs contra mesquites, sinagogues i locals de l'esquerra
En trobades a càmpings i també a les converses que mantenien per canals privats de missatgeria, els membres de Combat 18 havien marcat clarament quins eren els seus objectius, i havien relatat com podien ser els atacs, uns atemptats que tenien la intenció de provocar víctimes mortals. La idea dels integrants de Combat 18 no era fer pintades en objectius, la seva intenció era molt més perillosa. Entre cella i cella tenien centres de culte musulmans i interessos de la comunitat jueva i també espais socials de l’entorn de l’esquerra antisistema. Ara per ara, però, no s’ha pogut localitzar cap pla concret d’acció sobre un objectiu precís, tot i que la policia catalana no descarta que pugui existir, i s’està fent el buidatge de tot el material informàtic que, per ordre judicial, es va intervenir durant l’esclat del batejat com a cas Dracaris.
Però faltava una cosa per dur a terme els atacs. Als escorcolls, més enllà de propaganda nazi i algun manual —desactualitzat— per fabricar explosius, també s'hi van intervenir desenes d’armes blanques i armes de foc simulades. Amb aquest material, però, era impossible perpetrar un atac com el que, animats per les trobades clandestines que feien en càmpings, volien cometre contra mesquites o sinagogues a Catalunya. Necessitaven armes de foc i van iniciar la recerca de pistoles, armes curtes.
Comprar armes a Combat 18 França
Per tal d'aconseguir-les, van posar-se en contacte amb la facció francesa de Combat 18, però sense sort. Un dels problemes que han diagnosticat els Mossos és que la manca de finançament els va impedir l'accés a aquestes armes. Combat 18 a Espanya ha fracassat, també, per la incapacitat d’aconseguir fons que poguessin servir per finançar les accions macabres que tenien previstes, tal com han explicat fonts de la investigació a ElNacional.cat.
La recerca de fons, amb la venda de material propagandístic, que compraven ells mateixos, i les quotes, no va ser suficient per fer el salt qualitatiu que pretenien amb l’adquisició d’armes de foc a grups internacionals de Combat 18 amb més arrelament i activitat criminal. Sí que consta a la policia catalana que van rebre instrucció, formació i ajuda econòmica per part de la facció francesa de Combat 18, però va ser insuficient. Aquesta manca de recursos generava tensió entre els membres del grup, que veien que, tot i tenir clar quins eren els seus objectius, no disposaven de diners per poder-los materialitzar.
L'Audiència Nacional no va veure terrorisme
El grup —tot i que la majoria dels seus membres són persones amb antecedents i coneguts dels especialistes de la Comissaria General d’Informació— estava en una fase de formació i en un estat embrionari, la qual cosa posa més en relleu la tasca acomplerta per la policia catalana, que ha permès detectar-los i acreditar-ne els delictes fins i tot abans que poguessin actuar. Quan a finals del 2020 els investigadors dels Mossos van tenir coneixement que el grup s’anava formant, van iniciar la investigació, que, en un primer moment, i segons ha pogut saber ElNacional.cat, va ser entrada a l’Audiència Nacional espanyola, a Madrid, per un possible cas de terrorisme. El tribunal especial no va veure que es pogués tractar de terrorisme i ho va derivar a un jutjat de Manresa, ja que un dels principals investigats té el domicili a Navarcles, el Bages.
La investigació va anar avançant amb els mecanismes habituals d’aquests patrullatges digitals i el coneixement que els Mossos d’Esquadra ja tenen d’aquests individus habituals de l’extremisme violent, i va ser quan van topar amb la barrera de les comunicacions, que van judicialitzar el tema, per tenir l’empara del jutge per poder fer les escoltes telefòniques i els seguiments dels tretze homes i les tres dones que, en col·laboració amb la Policia Nacional, es van detenir aquesta setmana a diversos municipis de Catalunya.
Després de ser arrestats i traslladats al jutjat de Manresa, que ha assumit la investigació, la Fiscalia no va veure necessari demanar que entressin a presó i van quedar en llibertat, alguns d’ells amb mesures cautelars. No es va observar la possibilitat de la reiteració delictiva, la destrucció de proves ni tampoc risc d’escapar del país per evitar l’acció de la justícia. Tots els detinguts estan acusats d’organització criminal i tinença il·lícita d’armes. Els investigadors dels Mossos no descarten que durant l’anàlisi de tot el material informàtic intervingut als neonazis detinguts es pugui retornar a l’Audiència Nacional si es poden relacionar amb el terrorisme d’ultradreta. La Comissaria General d’Informació ha celebrat la investigació i haver escapçat, en una fase inicial, l’articulació d’aquest grup violent, i haver evitat, amb les detencions, que poguessin dur a terme cap acció greu.