Amb l'inici del curs escolar a només uns pocs mesos de distància, les famílies es troben immersos en el procés de preinscripció. Un procediment especialment transcendental per a aquells pares i mares que es preparen per estrenar-se al sistema educatiu i enviar els més petits a I3, curs que marca l'inici de tota l'etapa educativa. Tot plegat fa que sigui un procés enervant, però encara ho és més quan res surt com s'esperava i tot plegat es converteix en un autèntic malson. Aquesta és la realitat en la qual es troben centenars de famílies a Barcelona, i encara altres centenars més a diferents indrets del país, que denuncien la manca de places al primer any d'educació infantil. ElNacional.cat ha parlat amb algunes d'elles per conèixer com encaren aquesta situació.
És el cas de la Luci i l'Àlex, pares del Pau, que el curs vinent començarà I3. Viuen a tocar de l'Escola Joan Miró, a la mateixa illa de cases, i per això van posar-la com a primera opció. Per si de cas, van incloure "totes les escoles" del barri en les següents rengles, ja que hi ha diverses en un radi petit. Però no suficients, perquè en aquesta zona de l'Eixample hi viuen moltes famílies que també busquen plaça. "Com que hi ha més sol·licituds que places públiques, es decideix per sorteig", expliquen. "I ens va tocar el pitjor número possible". Amb aquesta mala fortuna, saben que hauran de portar el Pau ben lluny, a un centre a l'altra punta del barri on sí que hi haurà plaça. "Tenim veïnes a la mateixa finca que portaran el fill aquí, a un col·legi amb pati, hort i piscina. En canvi, nosaltres haurem de fer un trajecte de 45 minuts per portar-lo a una escola sense pati", denuncien.
400 famílies a Barcelona, amb l'Eixample com a epicentre
No són els únics que es troben davant d'aquest problema. Diverses famílies han unit forces per plantar-hi cara, i ja sumen més de 200 en un grup de WhatsApp que serveix per teixir una estratègia conjunta, si bé calculen que poden haver-hi fins a 400 d'afectades només a Barcelona. La principal zona afectada és el districte de l'Eixample, amb unes 85 famílies —i especialment l'Esquerra de l'Eixample, amb unes 65—, però afecta tots els districtes i barris. A Sants n'hi ha una cinquantena d'afectades; una quarantena a les Corts, al Guinardó, a Horta, a Sagrera i a la Salut, una trentena a Gràcia, i desenes més a altres punts.
En tots els casos, la problemàtica és la mateixa: no hi ha suficients places als centres públics amb més demanda. A més, les famílies denuncien que aquestes escoles acaben sent omplertes per alumnes provinents d'altres indrets perifèrics amb oferta de pitjor qualitat. D'aquesta manera, per exemple, l'Escola Ferran Sunyer, que es troba al barri de Sant Antoni, rep "un 50% de nens i nenes" provinents tant del Raval com del Poble Sec, segons els afectats. Però el repartiment dels alumnes es produeix, en primer lloc, seguint el sistema de puntuació, que afavoreix aquelles famílies monoparentals, nombroses o amb dificultats econòmiques. Finalment, si s'igualen els punts, el desempat es produeix a través "d'un sorteig", que pot acabar passant per sobre del criteri de proximitat i obligar les famílies a recórrer a centres llunyans.
L'experiència passada no fa preveure millores
És un tràngol que ja van passar l'any passat altres pares i mares, i que s'ha anat repetint amb el temps. És el cas del Carles, pare d'una alumna que està cursant actualment I3 a una escola a la zona alta de l'Esquerra de l'Eixample. Ell i la seva parella van trobar-se exactament la mateixa situació, sense opció d'enviar la filla a cap de les primeres opcions perquè en el sorteig els va tocar un número "fatal". Des d'aleshores, es veuen obligats a fer cada dia un trajecte "de 45 minuts d'anada i 45 minuts de tornada", i se senten "desarrelats" perquè no fan vida entorn de l'escola. Aquest, és clar, no és l'únic problema, perquè la difícil logística perjudica la vida familiar i la salut dels afectats. "La meva dona va agafar la baixa per depressió", revela el Carles, qui afegeix que aquest estrès s'acaba "passant" als nens, i també es mostra preocupat per la seva situació laboral, ja que sovint acaba arribant tard per culpa de les distàncies. "Em fotran fora de la feina", lamenta.
També es troba en una situació idèntica l'Alex. Denuncia que no va poder fer "una tria real" de centres —malgrat passar-se setmanes visitant escoles i informant-se— perquè "no hi ha prou places i ho acaba decidint una bola". Ara, la seva filla ja està cursant I3 en un centre que no era cap de les primeres opcions i que queda lluny de casa, amb l'agreujant que, en el seu cas, es tracta d'una nena amb necessitats educatives especials. Com que aquests alumnes s'han de "repartir" per la ciutat per no "concentrar-ne molts" en una mateixa escola, l'Alex critica que l'han acabat enviant a un lloc que ella "no havia demanat". "Ens trobem que, a les dificultats que suposa tenir una filla amb necessitats especials, hem de fer a més un viatge amb bus de 30 minuts. Quan anàvem a l'escola bressol podia fer el recorregut de forma autònoma, però ara ha d'anar amb cotxet perquè és un trajecte molt hostil", lamenta.
Impossible canviar, amb el futur sentenciat
Per tot plegat, demanen canviar els criteris de preinscripció perquè s'estableixi un màxim de 15 minuts a peu entre la residència i els centres als quals s'opta, especialment en zones escolars molt grans com és l'Eixample Esquerra. A més, denuncien que aquesta situació s'acaba arrossegant amb els anys, ja que es fa molt difícil optar a un canvi de centre un cop s'hi entra. Per tant, es veuen "condemnats" a passar-hi els següents 15 anys de la seva etapa educativa, perquè es dificulta l'accés a l'institut que voldrien i també "s'arrosseguen" els germans que venen darrere al mateix centre. El Carles explica que en aquesta zona de Barcelona hi ha 38 famílies que han presentat sol·licituds de canvi d'ubicació de cara a I4, però que només una ha estat acceptada. Davant d'aquesta realitat, revela, hi ha casos de famílies que han optat per marxar a viure a un poble, i una que fins i tot ha anat a Almeria. Ells esperen que la seva solució sigui més senzilla.