El cas de l’àvia de Reus que vivia sola a casa, sense poder pagar el lloguer, l’aigua ni la llum i que va morir dilluns a causa d’un incendi provocat per les espelmes ha destapat una de les realitats del Baix Camp. Les famílies que viuen al límit, o que malviuen al límit. Tenir els serveis bàsics ja no està garantit i les institucions encara no tenen prou eines per fer complir els drets dels ciutadans, i en alguns casos, tampoc prou consciència.
Viure amb 210 euros al mes
“Vaig demanar ajuda als Serveis Socials. Em van dir que no i vaig punxar la llum. No ho vaig saber fer i vaig provocar un incendi als comptadors”. Ara l’Ajuntament de la Canonja li reclama un deute de 20.000 euros per la reparació. És un dels casos límit. Una de les famílies que viu amb 210 euros al mes. Són un matrimoni amb quatre fills. De fet, s’acaben de casar per poder optar als ajuts de família nombrosa i cobrar 426 euros més. Els 210 euros que cobren ara surten de les dues feines que té la dona, de només 8 hores a la setmana. Amb aquest sou paguen el lloguer de 50 €. Mengen dels 20 € que els dóna la seva sogra cada setmana. L’Ajuntament els ha pagat l’aigua fins ara, però a partir del mes que ve han de pagar-la ells perquè ella ara ha trobat aquestes dues feines.
“Vés a punxar la llum, que no hi ha ajudes”, explica el marit que els van dir els Serveis Socials del seu poble. Així ho van fer, i van provocar l’incendi.
Sentir-se 'okupa'
A Reus hi ha dues famílies que viuen en pisos alliberats. Han partit una casa de dues plantes i l’han reconvertit en dos pisos. En un hi viu un matrimoni amb dos fills. En l’altre, un cap de família separat i amb la custòdia del fill. No poden pagar el lloguer ni els subministraments i tenen la llum i l’aigua punxats. L’Ajuntament no és partidari d’aquesta situació i ha alertat la PAH, però no hi ha cap alternativa sobre la taula.
Entre les moltes lluites personals hi ha la d'un matrimoni i el seu fill que viuen en un altre dels pisos alliberats. La família ha de passar el mes amb 426 euros i també han punxat l'aigua i la llum.
Algunes famílies tenen por de demanar ajuda perquè amb la seva situació, sense ingressos i amb fills, temen que els Serveis Socials els prenguin la custòdia de les criatures.
Entre els que no tenen por i han fet pública la seva situació, hi ha un matrimoni amb una nena. La dona està embarassada i tot just ara han pogut pactar un lloguer social amb un dels bancs que té pisos tancats. Ell cobra 426 euros al mes. El banc els cobra pel lloguer 50 euros.
Sense res
A la Canonja, a pocs quilòmetres de Reus, hi ha una família que ha ocupat un pis de la Sareb. No cobren res. Van al menjador social i tenen la llum i l'aigua punxats.
A Reus, a un matrimoni amb els seus dos fills els acaba d'arribar l'ordre de desnonament. Els fan fora el 13 de gener. Viuen amb una mica més d'esperança, perquè el pare de família acaba de trobar feina, però no saben si podran aturar els tràmits del desallotjament.
Ara que ve Nadal, algunes famílies han trobat un lloc on agafar-se. Els contractes temporals per a la campanya d'aquestes festes. Una de les famílies que viu en un dels pisos propietat d'un banc sap que aquest mes cobrarà 1.000 euros, excepcionalment, perquè podrà treballar en una empresa que agafa reforços per a aquestes festes, però saben que després tot seguirà igual. Sense res.
La cara
A Reus hi ha 5.000 habitatges buits. Molts són propietat dels bancs i estan en mans de la Sareb. La PAH obre aquests pisos per donar-los a les famílies que no tenen cap sostre on anar a viure, però encara no han aconseguit comptadors socials autoritzats i pagats per l'Ajuntament, tot i que ho han demanat en diverses ocasions.
Els pisos que han alliberat a Reus, tenen els serveis manipulats perquè les famílies puguin tenir llum.
I la creu
A ajuntaments com els del Vendrell o Segur de Calafell ja hi ha un pla d'acció. Estan en marxa els comptadors socials. Els Serveis Socials demanen al banc que els posin comptadors als pisos que ha alliberat la PAH. Habitualment el banc no respon i en aquest punt, els Serveis Socials donen l'autorització per instal·lar-ne uns de socials, que assumeixen els ajuntaments.