Fátima Ofkir Reyes ha tingut durant molts anys l’etiqueta de ser la catalana -i també de l’estat espanyol- més jove en complir condemna a l’estranger. Ara té 25 anys, però durant els últims set ha pagat molt car un error de joventut, com molts joves que es deixen influenciar massa per un entorn tòxic i prenen una mala decisió que acaba tenint conseqüències devastadores per un mateix i per les famílies. És el que li va passar a la Fàtima quan tenia 18 anys i travessava una mala època de la seva vida. Les males influències d’un grup de col·legues del barri de la Florida la van portar a acceptar un encàrrec aparentment fàcil: portar una motxilla d’Oman a Barcelona, a canvi de diners fàcils o simplement de passar uns dies en un hotel de luxe, això no queda clar. Com tampoc està provat que Fàtima sabés el contingut que hi havia en la motxilla: set quilos de morfina que la policia va trobar en una batuda al seu hotel, i per la qual va ser detinguda, va ser jutjada per possessió i tràfic de drogues i condemnada a cadena perpètua. Un infern que ha viscut durant set anys i que, per fi, va acabar aquest dissabte quan el sultà li va concedir l'indult després del mes de Ramadà, i del que s'ha redimit aquest matí quan ha pogut aterrar a l’aeroport del Prat i abraçar-se a la seva mare Rosario, que ha mogut cel i terra perquè la Fàtima pogués tornar a casa.
El patiment de la Rosario
El cas de la Fàtima és de pel·lícula de Netflix, perquè el seu perfil no encaixa en absolut amb la deriva que va tenir la seva vida quan va decidir fer aquell maleït viatge a Omán. I perquè, com passa amb la sèrie Adolescencia, el que li ha passat a la Fàtima és una lliçó i un advertiment per molts pares que en un moment donat es troben amb un fill o una filla que, sent adolescent, han comès un error que poden pagar la resta de la seva vida. Rosario Reyes va arribar a descriure els anys d’empresonament de la seva filla com un “malson psicològic”, un patiment que la distància geogràfica i les poques possibilitats de comunicació van augmentar, així com les dificultats financeres que van haver d’afrontar per costejar la defensa legal inicial, que va resultar del tot estèril. La Rosario, fins i tot, també va expressar sentiments de culpa per no haver pogut protegir a la seva filla durant la seva adolescència, quan era vulnerable a influències externes.
Una noia alegre, extravertida i participativa
“Fàtima és una noia de l'Hospitalet (Barcelona) amb un caràcter alegre i extravertit, que no passava desapercebuda entre els seus companys i participava en tots els projectes que se li posaven per davant: tocava en l’Escola Municipal de Música, participava activament en l’Associació d’Estudiants de la ciutat i en l’Associació Educativa Itaca, era una destacada jugadora de softbol en l’Hèrcules i va arribar a ser la primera presidenta del Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya”, expliquen en la pàgina web #FreeFatima, que fa quatre anys va obrir l’Associació d’Estudiants de l’Hospitalet en suport a la seva companya per donar visibilitat al cas i recollir fons per poder costejar les despeses legals del procés i el seu recurs. La pàgina oferia als interessats poder contribuir de dues maneres, bé a través d’un donatiu econòmic o fent-se voluntari per ajudar en el cas.
De vuit anys de pena a 25
En aquesta web, que es va obrir quan la Fàtima tenia 21 anys, s’ha anat informant periòdicament de l'evolució del procés d’un cas que en molts moments es va veure del tot perdut, fins al punt, que diu que “la seva mare, Rosario, i tots els que l’estimem, només demanem una cosa. “Si es demostra que ha comès un delicte, que compleixi una condemna, però que la compleixi aquí”. Perquè la situació de la jove catalana a la presó de dones de Mascate es va fer gairebé insuportable. Només podia fer tres trucades al mes per parlar amb la seva família durant un minut, i tot i que el consolat espanyol a Oman s’encarregava de la seva manutenció, #FreeFatima explica que no hi havia un tractat d’extradició amb el país que pogués donar una mica de llum per aconseguir la seva repatriació. La Fàtima, explica la web, era l’única que parlava castellà a la presó i un “sobtat enduriment de les penes després de la mort del sultà - Qabús bin Said al Said, que va morir el 10 de gener de 2020 als 79 anys a causa d'un càncer de còlon després de prop de cinc dècades en el tron- va provocar que el que havien de ser vuit anys de pena, es convertissin finalment en 25 anys.
Ganes de morir
La Fàtima ha hagut d’enfrontar-se a condicions extremes durant la seva reclusió a Mascate. La desesperació de Fàtima era tanta que va caure en una greu depressió a causa del seu aïllament i les dures condicions carceràries, fins i tot es va plantejar acceptar l’oferiment de commutar la seva condemna per la pena de mort, però afortunadament va canviar d’opinió. La Fàtima va haver d’aprendre l’idioma i fins i tot es va convertir a l’islam per poder millorar les seves condicions de supervivència. Ha hagut de portar un burca que li tapava tot el cos, resar cinc cops al dia, i va acabar estudiant dret perquè volia entendre el que li havia passat, perquè el seu judici va estar plagat d’irregularitats, incloent-hi la manca d’assistència legal adequada i barreres lingüístiques que van ser insalvables. El periodista Toni Muñoz de La Vanguardia, ha explicat en el programa Via lliure de RAC1 que “quan arriba l’advocada, demana traducció de l’àrab al castellà per saber la condemna i s’adona que li han imposat una pena de per vida”, cosa que va suposar un “xoc molt dur” per la Fàtima, que no va entendre que la condemnaven a cadena perpètua fins anys després d’entrar a la presó.
Mònica Santiago, advocada i àngel de la guarda
L’advocada a la qual feia referència és Mònica Santiago, del despatx Vosseler de Barcelona, que en el 2021 va aparèixer com un àngel de la guàrdia i va assumir el cas de manera gratuïta, el que va acabar sent clau en l’alliberament culminat anys després. Santiago va descobrir que els anteriors advocats locals “van presentar els recursos fora de temps, i fins i tot no es van presentar a les 15 vistes que es van celebrar sobre el cas”, i va començar a teixir complicitats, a buscar tota mena d’ajuda, des de Carles Puigdemont, a José Luis Rodríguez Zapatero, els exministres d’exteriors José Manuel García-Margallo i Miguel Ángel Moratinos, o l’exmagistrat de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, una figura que Mònica Santiago considera clau. Com també ha estat fonamental, explica l'advocada, l’ajuda inestimable de l’empresari Antonio Sagnier, fundador de la cadena Mcxipa, que s’hi va implicar de valent, a més de totes les gestions amb el ministeri que lidera José Manuel Albares, que també ha tingut un paper important a l’hora d’aconseguir l'indult per part del sultà, que el ministre ha qualificat d'“un acte d’humanitat”, que amb aquest gest, que forma part dels indults que són tradició fer després del Ramadà, també ha demostrat la seva “amistat cap a Espanya”. El sultà, per cert, es diu Haitham bin Tariq Al-Said, que ocupa el tron des de l'11 de gener del 2020 després de la mort del seu cosí, el sultà Qabús bin Said.
