El judici del cas Ester Quintana dirimeix si els dos mossos que hi ha asseguts al banc dels acusats van ser els responsables de disparar el tret que li va fer perdre l'ull esquerre. No es jutja el cos. No es jutja si els Mossos d'Esquadra són els responsables del llançament del projectil que va provocar la lesió. De fet el Departament d'Interior ja ha admès que van ser ells, i la indemnització a Quintana ho ratifica. Per tant, sigui quina sigui la sentència, el cos dels Mossos d'Esquadra ja ha admès la seva culpabilitat. Si ha estat possible fer un judici en aquest cas, i no pas en els altres, és perquè s'ha identificat un agent que presumptament va disparar la pilota de goma. I això no ha passat en cap dels altres casos que hi ha a la llista de ferits per aquesta pràctica.
El judici no jutja els responsables del cos per les múltiples versions que van donar els dies després dels fets, i els bastons a les rodes que això ha suposat per a la investigació. No es jutja l'ex conseller Felip Puig per les mentides, ni l'ex director general de la Policia Manel Prat, per ocultar informació, ni Sergi Pla i Manuel Hermida, responsables de la BRIMO, la unitat d'antiavalots, per no investigar internament si es va disparar o no, i on. Tota la nebulosa que hi va haver els dies posteriors als fets i que es va anar aclarint a partir dels vídeos que anaven apareixent, que desmentien les múltiples versions del Departament d'Interior, no es jutja. No hi ha judici polític. Però sí que hi ha un judici fantasma en paral·lel que posa en evidència la mala gestió que hi va haver i l'ocultació d'informació.
Totes les versions tornaran a sortir a la llum aquest dilluns perquè en el judici està citat a declarar Manel Prat, qui va ser director general de la Policia, i qui va estar al capdavant del dispositiu de la vaga general del 14 de novembre del 2012.
Les versions
Des de l'endemà dels fets, el 15 de novembre del 2012, fins al 13 de desembre del 2012, es van produir fins a tres compareixences de Felip Puig, on van anar canviant les versions d'Interior. La que encara es manté ara és que no es van disparar pilotes de goma. Almenys, el que sí que està clar és que no es va donar l'ordre de disparar-les. Però el fet que se'n disparessin o no, és justament l'objecte del judici.
Felip Puig no era a la sala de comandament aquell dia que es va produir l'incident. La vaga general va coincidir amb una campanya electoral, i tot i que els actes es van suspendre, el conseller va creure més oportú no estar a la sala de control. Per tant totes les versions que va explicar no les sabia amb certesa. Són les que li van explicar a ell, i una darrera l'altra es van desmuntant.
"No es van tirar projectils a Passeig de Gràcia"
Felip Puig va mantenir l'endemà dels fets que no s'havia fet cap actuació a Passeig de Gràcia i que no s'havia disparat cap tipus de projectil en aquella zona, en les actuacions posteriors a la manifestació. Tot i que l'oficina del portaveu dels Mossos informava la mateixa nit d'una càrrega a Passeig de Gràcia, Puig la negava en la roda de premsa del 15 de novembre del 2012. En una compareixença al Parlament del 3 de desembre, va reafirmar que no es va llançar cap projectil a la zona on Ester Quintana va perdre l'ull.
L'afirmació contundent de Puig es va desmuntar el 6 de desembre. Va aparèixer un vídeo on es veu un mosso disparar un projectil de foam al Passeig de Gràcia amb Ronda Sant Pere.
Felip Puig es va reunir llavors amb el president, en aquell moment Artur Mas, i li va presentar la dimissió. Però no li ho va acceptar, i el conseller va comparèixer novament a la premsa per donar una nova versió dels fets. De cap projectil llançat al Passeig de Gràcia, va rectificar i va admetre que se'n van tirar 7, un dels quals a la confluència amb la Ronda Sant Pere. El que apareix al vídeo.
L'informe és un full amb el mapa de la zona, amb la posició de les unitats dels antiavalots, l'hora i la direcció en la que es van disparar els 7 projectils. En la mateixa roda de premsa, es va repartir el document, corregit amb bolígraf moments abans, perquè hi havia un error en l'hora del llançament del projectil de Ronda Sant Pere.
La credibilitat de l'informe no va durar ni 24 hores. Aquella mateixa nit va aparèixer un nou vídeo, de Russian Today, on es veu el llançament d'un altre projectil que no figura en el mapa d'Interior.
Les hores
Les hores tampoc coincideixen. Felip Puig va afirmar que no hi ha càrregues de les 20:48 a les 20:52 hores. És just l'interval de temps en el qual Ester Quintana va rebre l'impacte. Però diversos vídeos van demostrar com entre les 20:35 i les 20:52 van arribar les furgonetes dels antiavalots a l'encreuament entre Passeig de Gràcia i Gran Via. Són vídeos de GràciaMón i 8TV que formen part del sumari i que han estat proves clau en la instrucció abans d'arribar al judici. De fet, el primer dia es va dedicar tota la sessió al visionat de les imatges de les càmeres de seguretat de la zona i dels vídeos que el jutge havia demanat als mitjans de comunicació.
"Hi havia aldarulls"
Felip Puig sempre va justificar la intervenció dels Mossos d'Esquadra al Passeig de Gràcia pel fet que hi havia aldarulls i calia intervenir per dispersar. Els diferents vídeos i testimonis que s'han aportat a la investigació i que aquests dies es poden veure en el judici desmenteixen Puig. No hi havia incidents. Per tant la intervenció dels Mossos estava injustificada i Ester Quintana no va poder rebre l'impacte de cap objecte llançat per ningú, perquè no estava passant res.
"No va ser una acció dels Mossos"
Si no hi havia aldarulls, l'impacte que va rebre Quintana no podia ser de cap ampolla o pedra. I molt menys una bola metàl·lica disparada amb els tiradors que Interior va fer circular entre els periodistes com a possible giny causant de la lesió. Tres anys i mig després ningú no dubta que la lesió va ser provocada per una acció dels Mossos d'Esquadra. Ho admet la indemnització que ja s'ha pagat a Quintana, de 260.000 euros, i les declaracions del mateix director general de la Policia, Albert Batlle en una entrevista a El Nacional: "Hem fet un esforç reparador molt important, molt important. Al principi, preservant la presumpció d’innocència de tots els que estiguin involucrats en aquest cas. Probablement això va ser conseqüència d’una actuació policial, que possiblement serà molt difícil de determinar, però en canvi nosaltres hem fet aquest esforç per fer la indemnització", va dir.
Caps tallats
Tots els responsables del cos i dels antiavalots que hi havia el 14 de novembre del 2012 quan van passar els fets ja no hi són. Alguns han dimitit, i altres han estat cessats. I d'altres el partit els ha retirat de circulació. Cap d'ells ha admès que els han decapitat políticament pel cas Ester Quintana. Poc després dels fets, el responsable de Recursos Operatius dels Mossos i cap visible dels antiavalots, Sergi Pla, posava el seu càrrec a disposició dels seus superior. Pla va marxar a la comissaria de Manresa amb honors després de protagonitzar una edició de Salvados amb Jordi Évole que va acabar de complicar la situació interna.
Amb Sergi Pla, va saltar també el cap històric dels antiavalots, Manuel Hermida. Hermida era el braç executor de la BRIMO i el que dissenyava els dispositius des de feia anys. El va substituir el cap dels Grups Especial d'Intervenció (GEI), Marc Caparrós.
Amb el canvi de govern, Felip Puig va deixar interior. El relleu el va agafar Ramon Espadaler. A la direcció general de la policia, però, s'hi va mantenir Manel Prat. Prat va viure l'eliminació de les pilotes de goma. Un acord entre CiU i ERC va fer que s'eliminés aquesta pràctica i que es decidís buscar una arma alternativa. Manel Prat va agafar a tothom desprevingut anunciant l'entrada en funcionament dels canons d'aigua, recuperant un vell camió dels anys 90. Finalment el 27 de maig del 2014, Prat va dimitir. Va ser l'endemà del desallotjament de Can Vies i de mesos d'actuacions dels Mossos controvertides.
En el comunicat de la seva dimissió, va negar que plegués pel cas Quintana, però no va parlar de cap més altra actuació polèmica, i va fer una fugida endavant: "Respecte al tema de la senyora Quintana vaig dir, i vull tornar-ho a deixar clar avui públicament, que si en algun moment apareixia una prova fefaent, referint-me a imatges, que demostrava que la seva lesió havia estat provocada per una pilota de goma, plegaria immediatament. No estem en aquesta situació, i no plego per aquest motiu. Encara que la darrera interlocutòria judicial, que per cert encara no ha clos la fase d’instrucció, apunta a aquesta possibilitat, considero que no s’han tingut en compte totes les aportacions que s’han fet per part del Departament d’Interior. Estic absolutament convençut que al final es podrà aclarir qui va ser el responsable de la desafortunada i trista lesió de la senyora Quintana i que els dos mossos que estan imputats quedaran absolts. Aquell dia, i avui em refermo amb més contundència si cal, no es van llançar pilotes de goma. Considero que en aquest cas, i en altres, s’ha buscat més la venjança per interessos diversos que l’aclariment de la veritat i, per tant, de la justícia a qui tothom té dret, també els mossos que compleixen amb el seu deure".
Amb Prat, va plegar també el seu cap de premsa, responsable de la comunicació del cos dels Mossos d'Esquadra. La cap de comunicació d'Interior en aquells moments, continua al capdavant del servei de premsa d'un dels departaments de la Generalitat de Catalunya.
Canvi de tarannà
El tarannà del Departament ha canviat els últims anys. S’estan admetent lesions de pilota de goma, s’està demanant perdó i s’està arribant a acords per indemnitzar les víctimes. Pel director general de la policia és una normalitat.
Albert Batlle creu que "l’Administració pública en un Estat democràtic ha d’estar en condicions de donar comptes de les actuacions, i està claríssim que en algunes intervencions com les que corresponen a una Policia hi ha un percentatge d’errors. El problema és que aquests errors puguin ser detectats i que es puguin corregir. Hauria de ser una pràctica normal del conjunt dels serveis públics." I sobre la depuració de responsabilitats interna creu que va amb el càrrec: "Efectivament quan hi ha responsabilitats en temes d’aquests, doncs s’han d’assumir responsabilitats. S’ha fet en el passat i, per descomptat, s’ha de fer en un futur."