Les avingudes de Barcelona han estat, un any més, escenari d’una massiva mobilització feminista en el Dia Internacional de la Dona. L’amenaça de la pluja s’ha acabat dissipant i la jornada ha transcorregut sense entrebancs. Milers de persones han deixat el paraigua a casa i han sortit als carrers amb pancartes per reivindicar la lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones. El 8M d’aquest 2025 ha tornat a deixar imatges d’una ciutat tenyida de morat, amb proclames i càntics que han ressonat des de la plaça de la Universitat fins a l’Arc de Triomf, i des de la plaça de Catalunya fins a la plaça de Sant Jaume. Les assistents han elaborat cartells i pancartes amb missatges com “la meva faldilla no és curta, la teva mentalitat sí”; “llibertat 8M, volem ser lliures no valentes”; "contra el feixisme, més feminisme”.
Per primera vegada, Barcelona ha acollit dues manifestacions feministes simultànies, evidenciant la diversitat dins del moviment. D’una banda, l’Assemblea 8M ha encapçalat una marxa —la més multitudinària— amb el focus posat en les cures. Les assistents han recorregut la Gran Via, el passeig de Gràcia i la ronda de Sant Pere, fins a culminar a l’Arc de Triomf. Per l’altra, la Coordinadora 8M-Moviment Feminista ha convocat una manifestació paral·lela sota el lema #SomDonesiDiemPROU, que ha transitat per Fontanella i Jaume I fins a arribar a la plaça Sant Jaume, epicentre polític de la ciutat.
Les portaveus de la Coordinadora 8M-Moviment Feminista es qualifiquen a elles mateixes com a feministes radicals i hi ha dues raons principals per les quals s’han desmarcat de la tradicional mobilització de l’Assemblea 8M. La primera és que reclamen una llei per abolir la prostitució, ja que consideren que el treball sexual no és treball, “és una violació a canvi de diners”. Sílvia Carrasco, portaveu de la Coordinadora 8M-Moviment Feminista ha explicat als mitjans de comunicació que “nosaltres no podem anar a una manifestació que considera que la prostitució és un treball com qualsevol altre”. L’altre motiu és que volen que hi hagi una llei d'identitat de gènere diferent de l'actual, perquè consideren que no qualsevol home pot dir que és una dona.
Tot i les diferències organitzatives, totes dues convocatòries han compartit l’objectiu de posar de manifest que encara queda molt per fer en la lluita per la igualtat de drets i oportunitats. Les reivindicacions han estat diverses, des de la fi de la bretxa salarial fins a la lluita contra les violències masclistes, passant per la reclamació d’una veritable corresponsabilitat en les tasques de cures i la defensa dels drets sexuals i reproductius. A cada cantonada, els crits de “No estem totes, falten les assassinades” i “Si ens toquen a una, ens toquen a totes” han marcat el ritme de dues marxes que han gaudit d’una notable presència de dones, moltes d’elles en la seva primera experiència de protesta en un 8M.
En el discurs final, la portaveu de l’Assemblea 8M ha posat èmfasi en la necessitat de mantenir la mobilització més enllà del 8M i ha fet una crida a continuar pressionant institucions i empreses perquè apliquin polítiques reals d’igualtat. Els assistents presents a Arc de Triomf han sigut testimonis de diverses reivindicacions com que ja és un fet que el feminisme està a tot arreu: “Som les feministes que vivim per tot el territori. Pobles, barris, escoles, llars, centres de treball i universitats”.
Per la seva banda, la portaveu de la Coordinadora 8M-Moviment Feminista ha llegit el manifest a la plaça Sant Jaume i s’ha fet un homenatge a la figura de Gisèle Pelicot, la francesa víctima de submissió química i violació per part del seu marit i altres individus. Aquesta segona manifestació ha sigut menys multitudinària que la de l'Assemblea, que fa anys que organitza la protesta principal pel Dia de la Dona. Amb el gruix de manifestants dispersant-se lentament pels carrers de la ciutat, Barcelona ha posat punt final a una nova jornada de reivindicació feminista, demostrant que, tot i les adversitats, el moviment segueix més viu que mai.