El fentanil és un opioide sintètic extremadament potent utilitzat principalment en l'àmbit mèdic per tractar el dolor intens, sobretot en pacients amb càncer o després d'intervencions quirúrgiques. És entre 50 i 100 vegades més potent que la morfina i té un alt risc d'addicció i sobredosi, fet que el converteix en una substància d'especial control al sistema sanitari. Tot i la seva utilitat en medicina, en els darrers anys s'ha convertit en una droga il·legal de consum recreatiu, especialment als Estats Units, on ha estat el principal responsable de la crisi d'opioides. El fentanil és la substància més comuna implicada en les morts per sobredosi al país nord-americà, amb desenes de milers de víctimes cada any. Es tracta d’una crisi de salut pública amb tots els ets i uts que ha tingut un gran impacte mediàtic arreu del món, fins al punt que el president dels Estats Units, Donald Trump, l’ha utilitzat com a justificació per imposar aranzels a països com Mèxic i el Canadà, a qui acusa de facilitar-ne l'entrada al país. En aquest context, el temor d’un escenari similar a l’altra banda de l’Atlàntic ha copat molts titulars, però per David Pere Martínez-Oró, director tècnic d'Episteme Social, una agrupació especialitzada en avaluació i intervenció social, és senzillament impensable: “No hi ha tema, és un mite”.
La greu situació dels Estats Units no pot comparar-se amb el context europeu. Allà el paper dels càrtels de la droga mexicans és determinant a l’hora de fomentar el tràfic il·legal de fentanil, mentre que, segons Martínez-Oró, “no hi ha banda criminal a Europa que pugui anar a comprar fentanil als mercats internacionals”. Però, a més, l’anàlisi de la situació global no només ha de fer-se posant la lupa sobre els actors que trafiquen, sinó també en el cas concret de cada territori. L’arribada de fentanil a Catalunya i Espanya continua sent improbable més enllà del seu ús com a analgèsic, la qual cosa fa pràcticament impossible l’esclat d’una crisi d'opioides. “Espanya està superprotegida. Hi ha un sistema de tractament brutal”, assegura el director tècnic d'Episteme Social. Les imatges virals de persones sota els efectes severs del fentanil als carrers de ciutats nord-americanes com Filadèlfia no són possibles aquí. Martínez-Oró explica que als Estats Units “no tenen altre lloc on caure morts”, però a Espanya “hi ha una xarxa brutal”. “Si apareix un gram de fentanil aquí, ho sap tothom al cap de dos dies”.
Malgrat aquest blindatge institucional i sanitari, la preocupació existeix, i alguns experts avisen que cal mantenir una vigilància activa per evitar riscos innecessaris. Així ho defensa Joan Ramon Villalbí, delegat del govern espanyol per al Pla Nacional sobre Drogues, el qual admet que “hi ha una mica de fentanil de farmàcia derivat al mercat il·legal”, però matisa que “això passa molt puntualment i afecta molt poca gent”. L’Estat, assegura, compta amb un “sistema d'alerta complex” que activa protocols quan es detecta la presència d'aquesta substància, implicant tant la policia i les duanes com els hospitals. “Tenim un sistema de vigilància basat en indicadors, un dels quals és el de morts per sobredosi”, exposa. En aquests casos, els informes toxicològics forenses permeten tenir una imatge clara de l’escenari real, i segons Villalbí, tot plegat “fa que ens assabentem de les coses”.
Entre les drogues il·legals, “el que porta ara més persones a tractament és la cocaïna, després el cànnabis i l’heroïna”. El fentanil, en canvi, pràcticament no figura entre els motius d’atenció a la xarxa especialitzada: “Gairebé no hi ha ningú que vagi als centres per un problema amb el fentanil o amb medicaments opioides”, diu Villalbí. Els pocs casos detectats corresponen, majoritàriament, a persones d'edat avançada que han desenvolupat dependència després d'un ús mèdic perllongat. Aquesta percepció també és compartida pel Departament de Salut, que ha declinat fer declaracions oficials al·legant que no vol generar un “efecte crida”, tot i afirmar de manera rotunda que actualment no hi ha fentanil en circulació a Catalunya.
La solidesa del sistema públic de prevenció i tractament d’addiccions és clau per evitar que esclati una crisi com la nord-americana a Catalunya i Espanya. Així ho assegura Villalbí, que defensa que “tenim una xarxa d'addiccions preparada per si hi ha un rebrot de problemes amb opioides”. En aquest sentit, recorda que l’heroïna ha estat, durant dècades, l’amenaça més rellevant, però que el seu impacte ha anat disminuint perquè “hi ha poca gent jove que s’enganxi a l’heroïna”. Davant de qualsevol eventual emergència, la resposta seria la mateixa que s’ha donat fins ara: tractament substitutiu amb metadona, intercanvi de xeringues i talls de consum supervisats per evitar sobredosis. Villalbí insisteix que “la clau és tenir tot això molt ben engranat”, justament el que, segons ell, no té el sistema sanitari dels Estats Units.
Mentre que a Espanya més del 95% dels consumidors d'opiacis estan en tractament amb metadona o medicaments similars, als Estats Units no arriben al 25%. Per raons polítiques i ideològiques, diu Villalbí, el país nord-americà “ha tingut un sistema molt menys capaç de respondre a la crisi dels opioides”. Aquest contrast es reflecteix també en l’estructura del mercat il·legal. “A Espanya hi ha alguns casos puntuals en què es detecta fentanil en morts per sobredosi, però el que no tenim són laboratoris clandestins que el produeixin massivament, com passa als Estats Units”, explica. I apunta directament als responsables: “els càrtels mexicans han substituït la producció d’heroïna a laboratoris clandestins per la de fentanil”. Aquestes diferències estructurals són claus per entendre per què la crisi nord-americana no s'ha replicat —ni s'espera que ho faci— a Catalunya i Espanya.
Crisi sense precedents als Estats Units
El fentanil ha provocat una de les crisis de salut pública més devastadores als Estats Units. Les dades més recents dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) indiquen que entre octubre de 2023 i octubre de 2024 van registrar-se aproximadament 82.000 morts per sobredosi de drogues, amb el fentanil implicat en la majoria dels casos. Els càrtels mexicans, com el de Sinaloa i Jalisco Nueva Generación, han estat identificats com els principals responsables de la producció i tràfic de l’opioide sintètic. Aquests grups criminals sintetitzen el fentanil en laboratoris il·legals a Mèxic, utilitzant precursors químics importats principalment de la Xina, i posteriorment el distribueixen al mercat nord-americà. La seva capacitat per adaptar-se i expandir les seves operacions ha contribuït significativament a l'augment de la disponibilitat i consum de fentanil als Estats Units.
Trump ha aprofitat la crisi del fentanil per justificar la imposició d’aranzels del 25% a les importacions de Mèxic i el Canadà, així com del 10% a les de la Xina. Segons el magnat, aquests països no han fet prou per frenar el tràfic d'aquesta substància cap als Estats Units, tot i que les dades indiquen que gairebé el 98% del fentanil entra pel sud, a través de Mèxic, mentre que només un 0,2% ho fa pel nord, des del Canadà. Aquesta narrativa ha estat durament criticada per Martínez-Oró, que considera que "el fentanil entra de manera il·legal als Estats Units i, per tant, no se li podrà imposar mai aranzels”. “El relat de Trump és totalment maniqueista i tret de context", diu. Els càrtels mexicans responsables del tràfic, com Jalisco Nueva Generación i Sinaloa, "mai pagaran aranzels a Trump", afegeix el director tècnic d'Episteme Social abans de sentenciar que "Trump pot dir missa".
El rol de l’Afganistan
L'Afganistan juga un paper clau en la configuració del mercat d'opioides al Vell Continent, especialment pel que fa a la disponibilitat d'heroïna. Segons Martínez-Oró, "els mercats europeus estan abastits", i aquest subministrament es troba estretament vinculat a la producció d’opi afganès, que actua com una barrera a l’expansió del fentanil. “La gent vol heroïna, no vol fentanil”, assegura l’investigador, que considera que mentre el país asiàtic continuï alimentant els canals habituals, la quota del mercat il·legal romandrà ocupada. De fet, Martínez-Oró quantifica que els usuaris d’heroïna a Espanya no superen els 60.000, una xifra relativament baixa i estancada, i aquests “quatre gats” no demanaran cap altra cosa “mentre l’Afganistan continuï produint heroïna”.
Així mateix, els talibans no tenen pensat diversificar les seves fonts d’ingressos perquè “els hi va el pa”. “Necessiten l’opi, continuaran produint opi”, diu Martínez-Oró. Tot i la prohibició formal imposada pel règim islamista, l’Afganistan no pot sobreviure sense els ingressos derivats del comerç d’opi, el qual constitueix el seu principal suport econòmic. La greu crisi humanitària que travessa el país, agreujada per la fam, la desestructuració institucional, la corrupció i la manca d’alternatives econòmiques sostenibles, fa pràcticament inviable mantenir la prohibició. Històricament, l’opi ha representat entre el 9% i el 15% del PIB afganès, i des de la presa de Kabul el 2021, el país ha caigut en una espiral de pobresa i vulneracions de drets fonamentals, especialment contra dones i nenes. En aquest context, el cultiu d’opi ha tornat a créixer —fins a un 19% més d’àrea sembrada—, ressorgint com a pulmó econòmic del país.