El pas de la DANA al País Valencià ha deixat almenys 220 morts, a més, de la destrucció de carrers, negocis i domicilis. Gairebé dues setmanes després de la tragèdia, un dels problemes afegits són les infeccions que poden provocar l'aigua estancada que hi ha a les zones més afectades pel temporal. El que es va convertir en la cara més visible de la gestió de la covid-19 a Espanya, l'epidemiòleg Fernando Simón, ara torna a la primera línia per la gestió de la DANA al País Valencià. Simón és el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) que formarà part del grup de coordinació de la resposta de Salut Pública creat per abordar, entre altres assumptes, els brots infecciosos per les aigües estancades de les zones afectades per la DANA. La decisió la va anunciar la ministra de Sanitat, Mónica García, a través de les seves xarxes socials. En aquest comunicat també assegurava que, malgrat algunes faules que estan circulant a les xarxes socials, la Conselleria no havia detectat fins al moment cap brot per les inundacions del temporal. "Però el perill és allà i treballem per a prevenir-lo", sentenciava García.
Control de les infeccions
La DANA, que ha provocat inundacions en bona part dels territoris adjacents a València, obre la porta a possibles infeccions i a brots infecciosos. El ministeri de Sanitat adverteix que podrien ser "molt perilloses", i per aquesta raó s'ha ordenat la irrupció del CCAE per reforçar l'alerta i la resposta. Una de les principals crítiques de la població afectada és que no s'han rebut consignes de protecció sobre aquests possibles brots, una situació que es vol revertir amb aquest grup d'actuació que té l'objectiu d'actualitzar protocols i instruccions per a “intensificar les labors de detecció, mostreig, identificació i seguiment. Tanmateix, la incorporació de Fernando Simón no serà immediata, ja que està de baixa. De moment, la responsable de coordinar l'estratègia de vigilància de salut pública a València contra la DANA serà María José Sierra, metge especialista en medicina preventiva i salut pública i epidemiologia.
"No abaixem la guàrdia i redoblem esforços per a actuar abans que passi més temps des de l'inici de l'exposició", va subratllar la ministra García. A aquests efectius, a més, se sumen a la resta del territori nacional: la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat Valenciana, la Direcció General de Salut Pública del ministeri de Sanitat, així com l'Agència Espanyola de Medicaments i l'Institut de Salut Carles III. Aquest grup dissenya els protocols per a la detecció precoç dels casos d'infeccions amb potencial epidèmic derivats de les aigües torrencials. En aquest cas, estudiaran les aigües i el fang barrejat amb aigües fecals.
Les infeccions per la DANA
L'acumulació d'aigua estancada i fang, el mal funcionament del clavegueram i els cossos sense vida que fa dies que es descomponen sota l'aigua fan que el risc d'infecció entre les persones que treballen les tasques de neteja es dispari. Des de fa dies, les autoritats sanitàries alerten especialment de la ingesta d'aigua o aliments contaminats. Des del ministeri, fan una sèrie de recomanacions, com per exemple, per a les persones que estan fent tasques de neteja se'ls aconsella evitar que hi participin persones amb problemes respiratoris, nens i embarassades; utilitzar roba de màniga llarga, pantalons llargs, màscara, protector ocular i guants. A més, cal rentar les mans amb aigua i sabó o gel hidroalcohòlic després de retirar-se els guants i rentar amb aigua calenta i detergent la roba contaminada amb aigües residuals.
Els podòlegs també han advertit que la dermatitis i els fongs són les lesions més freqüents als peus després de l'exposició prolongada a la humitat a conseqüència de l'ús de botes d'aigua o el contacte amb el fang durant períodes molt llargs de temps. Per això, des del Col·legi Oficial de Podologia de la Comunitat Valenciana han llançat una sèrie de recomanacions per reduir el màxim possible les lesions als peus i en les ungles durant les tasques de neteja que es realitzen a les zones afectada per la DANA. “El primer que hem de fer és intentar protegir els peus de la humitat, per a mantenir-los secs i aïllats; per això són necessàries les botes d'aigua o l'ús de calçat confeccionat amb materials impermeables", explica el podòleg i membre de la junta directiva del ICOPCV Jorge Escoto.