Els fertilitzants agrícoles són pitjors de l'esperat per al medi ambient. Així ho ha revelat un estudi del Global Carbon Project (el director executiu del qual és el català Pep Canadell), que s'ha publicat aquest dimecres a la revista Earth System Science Data i que explica que la producció agrícola va aportar el 74% del total d'emissions antropogèniques d'òxid nitrós (N₂O) en l'última dècada —a causa de l'ús de fertilitzants nitrogenats i fems d'animals—. Es tracta d'un dels gasos d'efecte hivernacle més important, just després del diòxid de carboni (CO₂) i el metà (CH₄).
🌡️ L'escalfament global provocat per l'acció humana és al punt més àlgid
L'estudi adverteix que les emissions globals d'òxid nitrós continuen augmentant sense disminuir, en part impulsades per pràctiques insostenibles en la producció mundial d'aliments i la creixent demanda d'aliments. De fet, les concentracions atmosfèriques d'aquest gas augmenten més ràpidament del previst. Mentre que les emissions globals de diòxid de carboni de les activitats humanes s'han mantingut estables durant l'última dècada, les emissions d'òxid nitrós no han parat d'augmentar.
Òxid nitrós i escalfament global: què cal fer?
Així, les emissions de N₂O de les activitats humanes han augmentat un 40% (3 milions de tones mètriques cada any) durant les últimes quatre dècades. Els fertilitzants nitrogenats i els fems d'animals han sigut protagonistes d'aquest augment, ja que van aportar gairebé tres quartes parts de les emissions antropogèniques d'òxid nitrós en l'última dècada. L'estudi també avisa que l'acumulació d'aquest gas d'efecte hivernacle a l'atmosfera s'ha accelerat en els últims 40 anys, amb taxes de creixement durant els darrers tres anys (2020-2022) superiors a qualsevol any observat anteriorment des del 1980 i un 30% més que en l'última dècada. En aquesta línia, la concentració de N₂O atmosfèric va assolir les 336 parts per mil milions el 2022 (un 25% per sobre dels nivells preindustrials) i ha superat les trajectòries futures il·lustratives de GEH més pessimistes —que condueixen a temperatures mitjanes globals molt superiors als 3 °C a finals de segle.
Què cal fer? El Global Carbon Project és molt clar: "Per a vies d'emissions netes coherents amb l'Acord de París (estabilitzant les temperatures globals per sota dels 2 °C des dels nivells preindustrials), les emissions antropogèniques de N₂O han de disminuir almenys un 20% respecte als nivells del 2019 per al 2050".
L'òxid nitrós i els fertilitzants: altres efectes
Per països, els principals emissors d'òxid nitrós el 2020 van ser la Xina (16,7%), l'Índia (10,9%), els EUA (5,7%), el Brasil (5,3%) i Rússia (4,6%). Dit això, és veritat que la Xina ha reduït les emissions en els últims cinc anys per l'augment de l'eficiència en l'ús del nitrogen, de la mateixa manera que ho han fet la Unió Europea, el Japó i Corea del Sud en les últimes dècades. Tanmateix, les emissions de l'aplicació directa de fertilitzants i fems han augmentat lleugerament o no han disminuït.
El Global Carbon Project recorda que l'òxid nitrós és el tercer gas d'efecte hivernacle més important i que, a més, és 273 vegades més potent que el diòxid de carboni en un horitzó de 100 anys. Per a més inri, el N₂O esgota l'ozó estratosfèric i retarda encara més la recuperació del forat de la capa d'ozó. Finalment, cal dir que l'ús ineficient de fertilitzants i fems també provoca la contaminació de les aigües subterrànies, l'aigua potable i les aigües continentals i costaneres.