Laila i Clara Millet, finalment, declararan el pròxim 2 de juliol a la tarda com a investigades per suposadament haver ocultat ingressos d’un lloguer de la casa del seu pare embargada per indemnitzar el Palau de la Música. Així ho ha acordat la titular del jutjat d’instrucció 12 de Barcelona, que el 2022 va obrir una investigació contra Fèlix Millet, l'expresident del Palau de la Música, mort el març passat, i les dues filles, acusats del delicte de frustració a l'execució o alçament de béns per suposadament no informar del lloguer de la casa de l’Ametlla del Vallès a l’Audiència de Barcelona, que executa la liquidació dels seus béns per complir la sentència de l’espoli del Palau de la Música. Les filles de Millet, no condemnades per la sentència del Palau, es van personar al jutjat amb advocat el maig de 2023, i el magistrat va retirar l’ordre de crida i cerca contra elles perquè no les localitzava, tal com havia exigit la Fiscalia Anticorrupció.
Ara, dos anys després, declararan com a imputades. L'actual titular del jutjat, la magistrada Myriam Linage, ha acceptat, com va demanar la seva defensa, que declarin per videoconferència des dels EUA, en el cas de Laila, i des d’Austràlia, Clara, on van marxar a viure mesos després que el seu pare es declarés lladre confés del Palau el 2009 i que fos condemnat per haver espoliat uns 23 milions, amb sentència ferma el 2020.
Denunciats Millet i Montull
En concret, el magistrat de Barcelona va obrir la investigació contra l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta Jordi Montull, per suposadament haver ocultat ingressos del lloguer dels seus immobles embargats per a evitar indemnitzar a l'entitat cultural pels 23 milions espoliats. L'Audiència de Barcelona informava el 2023 que s'havien recuperat uns 13 milions, i que es continuava executant la venda d’immobles.
Millet i Montull van ser denunciats per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música -a través dels advocats Marc Molins i Laura Parès-, en descobrir que no havien declarat els lloguers que cobraven per habitatges embargats per la justícia. Millet va declarar des de la presó, on complia una condemna de 9 anys i 8 mesos de presó, i Montull, amb permís d’una condemna de 7 anys i mig, per saquejar el Palau. En el cas de Millet, es va incloure a les filles, com a beneficiàries dels seus béns, i de Montull, la dona. Faltava concretar la citació de les filles de Millet, a les quals no es localitzava fins que s'hi van personar.
La casa de l’Ametlla, a la venda
Els lladres confessos del Palau de la Música van ingressar a la presó el 25 de juny de 2020, onze anys després de destapar-se l’espoli del Palau de la Música, que va causar indignació a la societat catalana.
El procés de rescabalament del Palau de la Música continua obert. Fa dos anys, la secció 10 de l’Audiència de Barcelona -presidida per la magistrada Montserrat Comas, que va condemnar Millet i Montull- informava que juntament amb la gestió del lletrat de l'Administració de Justícia (LAJ), amb la col·laboració en la designació de béns de la Fiscalia, la Fundació i el Consorci Palau de la Música, i l'Agència Tributària, s'havien recuperat 13.306.229 euros, més de la meitat de la responsabilitat civil que va establir la decisió judicial.
Així, faltava per recuperar uns 10 milions entre els béns de Millet i Montull. I es detallava que es posava a la venda la casa on vivia Millet i la seva família, a l’Ametlla del Vallès, taxada en més d'1.900.000 euros, i precisament ara es culmina un segon litigi pel lloguer d’aquesta finca. Millet també va ser perseguit per un jutjat de Granollers en haver desaparegut objectes de valor de la seva finca, i ell va declarar que li havien entrat a robar.
Montull i la seva dona, absolts
Paral·lelament, en un tercer procediment, Montull i la seva dona, Mercè Mir van ser absolts, el juliol passat, per l’Audiència de Barcelona de l’acusació d’haver ocultat un lloguer d’un habitatge al Masnou per no haver de tornar al Palau de la Música els diners que Montull i Millet van sostreure a l’entitat. La Fiscalia i l’acusació particular de la Fundació Privada Orfeó Català – Palau de la Música van demanar 2 anys de presó per a Montull i la seva dona pel delicte de frustració a l'execució, per suposadament haver ocultat el cobrament de 31.500 euros en el lloguer de la casa embargada.
En el judici, Montull i Mir van negar haver ocultat aquests diners al tribunal executor de la condemna i van dir que destinaven els diners del lloguer a pagar despeses i impostos de la finca, finalment venuda en subhasta. La secció 7a de l’Audiència de Barcelona els va donar la raó i en la sentència sosté que “no hi ha prova de l’ocultació ni de la seva voluntat de dilatar l’execució de la condemna”, tal com exigeix el delicte. I, va qualificar “d’escassa rellevància” els diners d’aquest lloguer, enfront de la milionària condemna imposada i encara pendent.
A la foto principal, Laila Millet, en el judici contra el seu pare a l'Audiència de Barcelona, el 2017. / Foto: ACN