Ja s’ha acabat el curs 2021/2022. Els professors es queden a les escoles treballant uns dies més, però els alumnes ja comencen les seves vacances. Quan aquest dimecres soni l’últim timbre de classe, les criatures començaran l’aturada estival, i no tornaran a l’escola fins al 5 de setembre. És la data imposada -sense consens amb la comunitat educativa- pel Departament d’Educació. La gota, dit d’altra manera, que va fer vessar el got el mes de febrer passat i va ocasionar unes mobilitzacions sense precedents per part de la comunitat educativa. El curs escolar finalitza, a més, amb un setembre calent a l’horitzó; ja que les ferides de mestres i professors no s’han guarit durant tots aquests mesos; tot i les aturades, les manifestacions i les negociacions entre el comitè de vaga i la conselleria.
A principis de febrer, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, acompanyat del president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que iniciar el curs escolar després de la Diada passava a ser història, i que els infants començarien el curs escolar 2022/2023 el 5 de setembre; a excepció dels instituts (ESO, Batxillerat i Formació Professional), que ho faran el dia 7 d’aquell mes. Aquella roda de premsa oferta des del pati de l’Escola Baldiri Reixac de Barcelona es va convertir en l’espurna que va encendre el foc. Sis dies després, els sindicats del món de l’ensenyament ocupaven l’edifici del Departament d’Educació i demanaven la dimissió de Cambray. La modificació del calendari no havia estat pactada ni tan sols amb el Consell Escolar, òrgan consultiu pel qual sempre han de passar decisions d’aquest tipus. Va ser llavors quan els representants de mestres i professors van convocar cinc dies de vaga.
Les protestes
El 15, 16, 17, 29 i 30 de març van ser els dies que la comunitat educativa va triar per fer vaga i sortir al carrer a protestar. Els sindicats del món de l’educació van arribar a congregar 22.000 persones al carrer, i van centrar les seves demandes en la reversió de les retallades que s’arrosseguen encara avui dia per culpa de la crisi econòmica de principis de segle. De mica en mica van quedar arraconats els càntics sobre l’ordre d’avançar el calendari del curs escolar. Els manifestants demanaven també la dimissió de Cambray i durant els primers dies de protesta els sindicats podien presumir d’un bon seguiment de la vaga per part del professorat.
Les protestes van donar els seus fruits, ja que representants de cada sindicat van aconseguir crear un comitè de vaga que va a seure a negociar amb el Departament d’Educació. Però la cosa no va acabar bé: encara avui no s’ha arribat a cap tipus d’acord. Les negociacions es van trencar després que el comitè de vaga rebutgés l’última proposta d’Educació: augmentar el nombre de docents a partir del curs que ve en 890 efectius; una xifra que els sindicats consideraven insuficient si aquests centenars de mestres es reparteixen per tot Catalunya.
Les negociacions fallides van desembocar amb noves vagues i manifestacions aquest mes de juny; però l’èxit ja no ha estat el mateix. Els sindicats van haver de seure a negociar amb la conselleria veient que al carrer perden cada cop més força. Ara mateix, reduir l’hora lectiva als professors és l’obstacle que dificulta que les dues parts arribin a un acord. Tot està encallat, a hores d’ara; però la realitat és que el curs començarà el pròxim 5 de setembre.
El 25% de castellà
La gran polèmica que ha planat aquest curs sobre les escoles ha estat l’ordre del TSJC de fer un mínim del 25% de les classes a Catalunya en castellà. Una norma que pretenia carregar-se la immersió lingüística i que ha obligat el Govern i el Parlament a replantejar el model lingüístic de l’escola catalana. El Turó del Drac de Canet de Mar s’ha convertit en una escola-símbol d’aquesta trepitjada als drets lingüístics dels catalans; però han estat moltes les famílies que en diversos centres escolars del país han demanat que la norma s’apliqui en aquests centres.
Això va provocar que el Govern busqués una alternativa per esquivar aquesta sentència del 25%, i ha acabat aprovant una llei pel català a l’escola que situa el castellà com a curricular. És a dir, que s’obre la porta que la llengua espanyola es pugui emprar també com a vehicular a Catalunya; tot i que a tots els centres s’ha d’utilitzar la catalana de manera normal, habitual i majoritària.
Nou currículum
El curs que ve -el 2022/2023- també es caracteritzarà per l’entrada en vigor del nou currículum escolar. No es podrà mai saber del cert si la pressió de la comunitat educativa va tenir efectes sobre les decisions finals sobre aquest nou currículum, però la veritat és que aquell mes de març va sortir a la llum una nova versió, gairebé definitiva, que corregia diverses coses de l’esborrany. En primer lloc, els alumnes de 4t d’ESO podran seguir triant la Filosofia com una assignatura optativa; i els nens que suspenguin una assignatura ja no rebran una qualificació amb el terme ‘En procés d’assoliment’ i se’ls puntuarà amb el concepte ‘No assolit’.
Per altra banda, s’introdueixen al currículum 945 hores de gestió autònoma a l’etapa de primària, i de 560 a l’educació secundària. Això, però, provoca una rebaixa lineal de la mateixa proporció a totes les assignatures que es podien reduir. Ara bé, la intenció d’Educació és que ara els centres tinguin més llibertat per interrelacionar continguts i aprenentatges, com per exemple, lligar la Tecnologia amb les Matemàtiques; o la Biologia amb la Llengua, a través de la interpretació de textos. El Departament també contempla que, pel que fa a l’educació secundària, es dota els centres de “més autonomia”, i que els criteris d’avaluació es basaran en les competències, mentre que fins ara “estaven basats en els continguts”. També s’incorporen com a objectius del Departament el benestar emocional dels alumnes, la perspectiva de gènere, la qualitat de l’educació lingüística i la consciència democràtica i global (ODS), que s’han de projectar en totes les àrees.
Setembre del 2022
Què passarà el pròxim mes de setembre? Doncs no se sap. Però tot indica que hi haurà més manifestacions i més vagues; si els sindicats no arriben abans a cap acord amb el Govern. El dubte és quin seguiment tindran aquestes protestes. Sobre la taula hi ha una amenaça interessant, que és la que els representants de mestres i professors van proposar quan ocupaven el Departament d’Educació el passat mes de febrer: boicotejar la modificació del calendari escolar i fer vaga total a principis de mes per tal que l’inici del 5 de setembre no sigui una realitat.