Fernando Blanco, el pare de la Nadia, ha utilitzat el seu dret d’última paraula per assegurar que l’objectiu del fiscal és “condemnar” la seva filla posant els seus pares a la presó en la quarta sessió del judici pel cas Nadia. Fins aleshores, la jornada havia estat protagonitzada pel fiscal Pedro López, qui ha acusat aquest divendres Blanco de ser un “entabanador” que utilitzava el “xantatge emocional” per lucrar-se. “Com a guionista o actor hauria tingut més èxit”, sentenciava en el seu informe final. Per la seva banda, en l’al·legat final de Margarita Garau, la mare ha negat haver utilitzat la menor en cap moment. “Necessito recuperar a la meva filla i la meva filla em necessita a mi", assenyalava Garau.

El fiscal ha conclòs ―abans de deixar vist per a sentència el judici per estafa celebrat a l’Audiència de Lleida― que els pares de la Nadia van utilitzar la malaltia que pateix la seva filla per aconseguir donacions pel valor d’1,1 milions d’euros. A més, López ha acusat tant Blanco com Margarita Garau, la mare, de convertir “el que per qualsevol pare seria una desgràcia" en una loteria constant i de causar un “dany irreparable” en la credibilitat de les associacions en favor de les malalties minoritàries.

"No estem davant una estafa vulgar, està més elaborada perquè la capacitat imaginativa de Blanco és magnífica", explicava el fiscal. Malgrat centrar l’atenció del tribunal principalment en el pare de la menor, López també ha tingut paraules per a Garau, de qui ha assegurat que “no és estúpida” i que el seu paper a la trama no era d’accessori, ja que va col·laborar amb el seu marit a l’hora de gestionar la gran quantitat de diners rebuda. El fiscal ha arribat a comparar la funció de l’associació que van crear els pares amb “una pistola per un atracament”, ambdós “instruments” per a assolir els objectius propis.

Pel que fa als suposats viatges a Houston (Estats Units) o a l’Afganistan ―pluja de bombes i xaman dins una cova inclosos― el representant del ministeri públic ha recordat que ni pare ni filla tenien el passaport per a poder anar a l’estranger a realitzar els presumptes tractaments genètics.