El Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha fet pública aquest dilluns la circular 1/2022, a través de la qual dona pautes d’actuació als fiscals per interpretar la nova modalitat de furt, que el govern espanyol va introduir amb la Llei Orgànica 9/2022, per sancionar els multireincidents de furts de menys de 400 euros. En la circular, el fiscal general afirma que l’entrada en vigor, l’agost passat, del nou incís segon de l’article 234.2 del Codi Penal “planteja no poques dificultats interpretatives". En concret, aquest article especifica que es pot sancionar amb penes de 6 a 18 mesos de presó, els furts de quantitats menors de 400 euros -abans sancionats amb multa- si es compleixen certs requisits. El principal és que l’acusat ha de tenir tres condemnes “fermes" tant de delictes lleus, com de delictes menys greus, i que entre els tres sumin almenys 400 euros. Aquests requisits han implicat que els judicis contra delinqüents multireincidents de petites quantitats s’hagin endarrerit en els jutjats per comprovar-ho.

L'enduriment del càstig penal contra els delinqüents multireincidents és reclamada, periòdicament, des d’associacions de comerciants, ajuntaments i de ciutadans davant els negatius efectes que provoquen, especialment en el turisme i en la seguretat en general. Els jutjats de Barcelona han establert un segon jutjat per a aquests casos. Els distints governs espanyols del PP i del PSOE han anat fent reformes per endurir el càstig. L’any 2015 el legislador va fixar que es podria sancionar amb presó als delinqüents multireincidents. L’any 2017, però, el Tribunal Suprem va indicar que no es podia castigar sense ser condemnes fermes i pels mateixos delictes greus  i afirmava que els articles 234 i 235 del Codi Penal “en cap moment s’hi afirma que aquestes condemnes incloguin els delictes lleus”. La reforma ara les inclou.  Per la Fiscalia, “el legislador tracta de fer front al fenomen de la petita delinqüència patrimonial no violenta de caràcter habitual i molt singularment a la de caràcter professional”.

Les pautes de la Fiscalia

Davant la transcendència d’aquesta nova modificació, el Fiscal General de l’Estat sosté que la nova circular “ofereix pautes que donin llum sobre les principals dificultats interpretatives que el nou precepte planteja i promoure així la unitat d’actuació del Ministeri Fiscal”.

Què diu el nou article 234.2 del Codi Penal? Doncs, això: “S’imposarà una pena de multa d’un a tres mesos si la quantia del sostret no excedeix de 400 euros, excepte si concorre alguna de les circumstàncies de l’article 235. Això no obstant, en el cas que el culpable hagi sigut condemnat almenys per tres delictes compresos en aquest títol (patrimonial), encara que sigui de caràcter lleu, sempre que sigui de la mateixa naturalesa i que el muntant acumulat de les infraccions sigui superior als 400 euros, s’imposarà la pena de l’apartat 1 d’aquest article”, que fixa penes de presó de 6 a 18 mesos. També precisa que no es tindran en compte els antecedents cancel·lats.

El delicte menys greu de furt exigeix que l’import sostret superi la quantitat de 400 euros, i el delicte lleu de furt (antigues faltes), no ha de superar els 400 euros. A banda, l’article 325 del Codi Penal, castiga amb penes de presó d’un a tres anys, els furts de peces amb valor artístics, objectes de primera necessitat, cablejat elèctric o que s'utilitzin menors de 16 anys, o en cas de reincidència de tres condemnes del mateix delicte. Aquest darrer supòsit és diferent amb el que inclou l’article reformat 234.2 del Codi Penal, el qual permet sumar la reincidència de delictes menys greus amb els delictes lleus. La Fiscalia insisteix que l’article 234.1 del Codi Penal “no substitueix ni absorbeix i molt menys deroga la modalitat hiperagravada del furt”, que es castiga amb l’article 235.1.7 del Codi Penal.

Així, la Fiscalia General de l’Estat informa que perquè es pugui acusar del nou subtipus agreujat, que s’eleva a la categoria de delicte menys greu, cal que en la seva execució concorren certes circumstàncies. Aquestes són: en el moment d’executar-se el delicte l’autor ha d’haver estat condemnat per almenys tres delictes, amb independència si són delictes greus, menys greus o lleus; que els delictes estiguin en el títol (contra el patrimoni); que la suma de les condemnes anteriors superi la quantitat de 400 euros, i que els antecedents penals no hagin estat cancel·lats.

No és un càstig retroactiu

Per poder transformar el delicte lleu de furt en delicte menys greu, el Fiscal General de l’Estat precisa que els fiscals hauran de demanar les anteriors condemnes per saber el valor dels objectes furtats i si sumen 400 euros, com requereix el canvi legislatiu. Una mesura que endarrereix els procediments. No obstant això, la Fiscalia indica que aquesta mesura no es pot aplicar de forma retroactiva perquè és pitjor que la norma anterior per a la persona condemnada i la revisió de les condemnes anteriors s’haurà de fer des de quan hagi entrat en vigor la llei, l'agost passat.

Una de les queixes d’aquesta reforma és que probablement implicarà haver d'encarregar peritatges sobre els objectes furtats per saber el seu valor exacte, fet que pot endarrerir encara més els judicis, a banda d’encarir-los.