La Fiscalia de Barcelona ha informat aquest dimecres a la tarda que, fins ara, ha presentat dos informes sobre peticions de revisió a la baixa de condemnes per l’entrada en vigor de la Llei del ‘només sí és sí’, i en tots dos casos ha rebutjat la reducció de la pena imposada. Les dues sentències es van dictar per la sección 7ª de l’Audiència de Barcelona i van ser ratificades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Actualment, es desconeix el nombre de peticions de revisions de condemnes que han arribat als tribunals de les quatre audiències provincials de Catalunya amb l’entrada en vigor de la llei en defensa de la llibertat sexual. I és que els tribunals són els que tenen la darrera paraula.
El primer cas exposat per la Fiscalia de Barcelona és una persona condemnada a 10 anys de presó per abusar sexualment d’un menor de 13 anys, en concurs d’un delicte continuat de corrupció de menors, i davant la gravetat dels fets, la Fiscalia considera que no és pertinent cap revisió. En el segon cas, una persona va ser condemnada a 6 anys de presó per una agressió sexual, i demana que se li rebaixi a 4 anys, com fixa ara el mínim de la nova llei. La Fiscalia també s’hi oposa i es remet al decret del Fiscal General de l’Estat (FGE), del 21 de novembre passat, en el qual es fixa que si la pena privativa de llibertat imposada abans de la modificació de la llei és també susceptible de ser imposada amb la nova norma, no caldrà la seva revisió, com es fa habitualment.
Pendents de les juntes per unificar criteris
Les seccions penals de l’Audiència de Barcelona tenen pendent de realitzar una junta jurisdiccional per unificar criteris en l’aplicació de la nova llei, tot i que encara no han fixat una data. Hi ha algunes seccions, que han rebut dues o més peticions de revisió de les condemnes per la nova llei, que rebaixa les penes en alguns supòsits, i on els abusos han desaparegut i tot són agressions sexuals. El volum de feina de les seccions penals de l’Audiència de Barcelona és elevat i similar a la de l’Audiència de Madrid, on bona part de tribunals ja ha decidit no fer gaire cas de la directriu marcada per la Fiscalia General de l’Estat i revisarà totes les condemnes a la baixa si així ho permet la nova llei. Per la seva part, l’Audiència de Tarragona ha fixat la junta per unificació de criteri pel pròxim 15 de desembre. Es desconeix si l'Audiència de Girona o la de Lleida també ha fixat la seva junta, com és habitual, quan es produeixen aquest tipus de canvis de lleis.
L'edat de l’agressor
Dels dos casos detallats, de forma il·lustrativa i clara, per la Fiscalia de Barcelona, la primera condemna va ser dictada per la secció setena de l’Audiència de Barcelona el 2018, i ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el qual es va condemnar a un home d’un delicte d’abús sexual continuat a un menor de 16 anys, en concurs a un delicte de continuat de corrupció de menors, a 10 anys de presó, a més de llibertat vigilada de 5 anys en acabar la condemna. La defensa del condemnat va demanar la revisió del càstig en assegurar que la nova llei permetia eludir responsabilitat penal si l’edat de l’acusat és propera a la de la víctima. La Fiscalia, però precisa que aquest supòsit ja estava inclòs en l’anterior llei, i que en aquest cas el menor tenia 13 anys, i l’agressió li van provocar greus alteracions psíquiques, i com el càstig es recull en la nova norma, no aprova que se li rebaixi. Tampoc admet que se li rebaixi pel nou marc de penes, ja que en el seu cas el marc d’agressió sexual amb penetració continuat a menor d’edat estaria entre els 9 i els 12 anys de presó i se’l va condemnar a 10 anys.
Analitzar cas a cas
En el segon cas, també és una condemna de la secció 7ª de l’Audiència de Barcelona, dictada el 2019 i confirmada pel TSJC, en què va condemnar a 6 anys de presó a un acusat d’agredir sexualment amb penetració a una persona, i ell demana la revisió perquè ara la pena mínima se situa en els 4 anys de presó. La Fiscalia, però, també la rebutja, i seguint la directriu de la FGE, exposa que la comparació entre la normativa anterior i posterior de la reforma ha de fer-se a través d’una anàlisi que prengui en consideració les “concretes circumstàncies concurrents en cada cas” per determinar la pena, com ara l’apreciació de continuïtat delictiva, o les formes d’execució, i en aquest cas, l’agressió va ser greu i el càstig està dins de la meitat inferior de la nova norma, i no cal revisar-la.