Segueix la lluita contra la pederàstia a l'Església catòlica. Ara, la Fiscalia de Bolívia ha reobert la investigació contra un capellà espanyol, Luis Roma Pedrosa, més conegut com a Lucho Roma, que durant dècades va abusar d'un centenar de nenes indígenes i que va morir l'any 2019 amb 84 anys. El fiscal general, Juan Lanchipa Ponce, ha detallat que "la investigació es realitzarà pel delicte d'encobriment en contra dels qui haurien pres coneixement de les agressions sexuals comeses en contra de menors d'edat i no van denunciar el fet davant les instàncies pertinents". A més, ha detallat que el cas del capellà de la Companyia de Jesús de Bolívia està a la fiscalia Departament de Santa Cruz, i es va tancar perquè no tenia suficients elements probatoris sustentar la imputació. Ara, amb l'aparició de les noves proves es té la "possibilitat de comptar amb testimonis que puguin ajudar en la reobertura de la recerca", ha agregat.
Abusos sexuals a l'església
L'anunci de la Fiscalia boliviana ha arribat l'endemà que El País revelés el diari personal del capellà, en el qual relatava els abusos que havia comès entre 1994 i 2005 en la seva estada com a missioner en Charagua, al sud-est del país. Roma, a més, les va fotografiar i les va gravar en vídeo. En els manuscrits de Charagua es destapen les agressions sexuals que el capellà va perpetrar a desenes de menors mentre era missioner, i com els seus superiors eren conscients i van realitzar una investigació interna que va confirmar els fets, però van decidir ocultar-ho a les autoritats. A més, amb la mort de Roma, els documents van quedar amagats en un calaix durant 4 anys i no va denunciar el cas fins fa 1 després que el diari publiqués el diari secret d'un altre capellà també mort, Alfonso Pedrajas, que també va admetre haver agredit almenys a 85 menors entre els anys 70 i 90 i com els seus superiors ho van encobrir.
La Companyia de Jesús Bolívia ha admès que les seves gestions amb el cas de pederàstia de Roma van ser "negligents, indolents i nefastes", segons un comunicat publicat al seu web. Ara, amb les noves informacions la congregació va demanar a la Fiscalia de Bolívia a reobrir el cas "davant l'evidència del testimoniatge de víctimes". Els jesuïtes, a més, afirmen que crearan una comissió interna per contactar amb les víctimes i atendre-les.
El cas de Lucho Roma
Luto Roma era un jesuïta espanyol que va aterrar a Bolívia el 1955 per formar-se com a religiós. Segons la investigació interna dels jesuïtes els primers abusos del capellà a nenes indígenes es van produir als anys 80, quan ocupava un alt càrrec de l'ordre a La Paz, capital del país. Entre 1983 i 1994 Roma visitava a la comunitat Trinidad i Pampa en els Yungas per agredir a menors. Tot i que, el gruix dels casos se centra entre 1994 i 2005, quan es va convertir en missioner a Charagua. Precisament, allà va escriure un diari en el qual detallava el que els hi feia a les petites: “Toco amb les meves mans el conjunt... sento la calor de la zona íntima, amb caloreta natural! Que belles aquestes nenes, nues fan olor de talc!”
En el diari, va escriure el nom de fins a 70 víctimes, tot i que, segons les investigacions el nombre d'afectades supera el centenar. En l'escrit, detallava com les va fotografiar, les gravava en vídeo i com després es masturbava amb aquest material. Es guanyava la confiança de les menors amb regals i després les portava a la seva habitació, on les agredia i els treia fotos. “Avui han passat per la meva habitació 10 nenes i hauré tret unes 95 fotos de xiquetes estimades”. De la mateixa manera, les portava d'excussió a un rierol pròxim del poble per a fer-los instantànies i abusar d'elles.
El primer cop que els jesuïtes tenen constància dels abusos sexuals de Roma és l'any 2008. Només tres anys abans havia estat traslladat a Sucre i allà un dels seus companys havia trobat algunes d'aquestes fotografies a l'ordinador comú de la comunitat. Aquest capellà ho va denunciar als seus superiors, però no van fer res. També en aquella època la dona que netejava l'habitació de Roma es va trobar amb els retalls de les fotografies on apareixien escenes explícites dels abusos del capellà. Ho va denunciar anys més tard al·legant que tenia por. Amb tot la congregació no va reaccionar fins al 2019 quan un altre excompany li va explicar a un periodista de l'agència Efe que ell també havia vist les fotografies de Roma, que havia guardat unes còpies en un dispositiu de memòria i que, des de llavors, l'havia mantingut en secret. El periodista va publicar la informació i la Companyia va obrir una investigació interna.