Aprofitar-se del més dèbil. La Fiscalia demana penes de fins a 20 anys de presó per a una trama liderada per un advocat que, amb la col·laboració de dos notaris, va estafar presumptament entre el 2009 i el 2015 desenes d'ancians per apropiar-se dels seus habitatges, enganyant-los amb productes financers com hipoteques inverses, segons l'escrit d'acusació divulgat aquest dilluns.

En el seu escrit de qualificació, presentat davant el jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona, el ministeri públic acusa 17 presumptes membres de la trama dels delictes d'estafa en concurs amb falsedat documental, blanqueig i organització criminal, i demana la pena més gran, de 20 anys i 9 mesos de presó, per a l'advocat F.C.S., que presumptament liderava la trama.
 

Xarxa destapada el 2015

La xarxa, destapada el 2015 pels Mossos d'Esquadra i que es va apropiar presumptament de més d'un centenar d'habitatges, es dedicava presumptament a estafar gent gran, sense coneixements econòmics, per quedar-se amb les seves propietats, en una de les majors estafes immobiliàries d'Espanya, amb desenes de víctimes que en molts casos van ser desnonats arran del frau. Segons manté la Fiscalia, entre els anys 2009 al 2015, l'advocat i tres persones més -una d'elles en parador ignorat, per la qual cosa ha estat declarat en situació de rebel·lia- van dur a terme una sèrie "d'actuacions fraudulentes" amb la finalitat "d'apoderar-se definitivament" de propietats immobiliàries, sense abonar als seus amos cap contraprestació econòmica o, en certs casos, pagant-los un import molt inferior al valor del mercat.

En un primer moment, afegeix la Fiscalia, els acusats van captar "clients amb escassos o nuls coneixements financers i jurídics i que es trobessin en situació de necessitat economicofinancera", oferint diversos productes financers en mitjans de comunicació, principalment premsa escrita. Es tractava de productes financers d'efectes similars al préstec personal amb garantia immobiliària, a la hipoteca inversa o al contracte de renda vitalícia amb reserva d'usdefruit vitalici, detalla el ministeri públic. D'aquesta forma, van contactar amb nombroses persones a les quals van garantir que obtindrien diners mitjançant els productes financers oferts o a través de préstecs, perquè així poguessin fer front als seus deutes.

No obstant això, els acusats ocultaven als seus clients que en realitat no s'anava a contractar cap d'aquests productes financers, sinó que s'anava a formalitzar la compravenda dels seus immobles "generalment per un preu ajornat per import molt inferior al seu valor de mercat" i sense cap garantia.

 La venda dels immobles


Segons la Fiscalia, la "clau del frau" consistia que els immobles de les víctimes passaven a les mans de la xarxa, sense que els venedors cobressin el preu de mercat del seu habitatge i sense cap garantia que els permetés després recuperar la seva propietat si descobrien el frau o reclamar més diners per la venda. Per elevar aquestes compravendes fraudulentes a escriptura pública, afegeix l'escrit, la trama comptava amb la col·laboració de dos notaris acusats -pels quals la Fiscalia demana gairebé quinze anys de presó-, a més de dos oficials de notaria de Barcelona i Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès).

En opinió del ministeri públic, els dos notaris acusats "van intervenir i van afavorir els fraus esmentats" a través d'una "infracció massiva" dels seus deures i de la legislació de blanqueig de capitals que estava en vigor quan van succeir els fets. Aquests notaris, segons la Fiscalia, "van haver d'advertir de la probabilitat" que amb els negocis fraudulents "s'anava a produir de forma clara i manifesta un perjudici per una de les parts derivat del negoci, sent clar i manifest que aquesta part contractant no coneixia ni assumia aquest perjudici". Així mateix, els acusats, segons el ministeri públic, van utilitzar "tot un seguit de societats instrumentals" per ocultar la identitat de les persones que compraven els immobles i dificultar que els estafats poguessin recuperar la seva propietat en cas d'arribar a descobrir el frau que havien patit.