Un judici excepcional. La Fiscalia ha mantingut la petició de 2 anys de presó per a Silvia Aquiles, a qui acusa de sostracció de menors per no haver entregat a temps la seva filla de 7 anys i el seu fill de 5 anys al jutjat, el febrer de 2020. El judici s'ha celebrat en el jutjat Penal 22 de Barcelona, aquest dilluns. Aquiles va entregar-los només 15 dies després de ser requerida al jutjat, a més ella no va rebre cap notificació oficial i la seva advocada, malalta, no li ho va dir fins uns dies després, moment en què es va personar al jutjat. Malgrat aquestes circumstàncies, la fiscal ha mantingut la petició de presó, que l’acusació particular, exercida per l’exmarit, eleva a 5 anys de presó.
“Soc innocent i l’únic delicte que he comès és escoltar els meus fills”, ha afirmat Aquiles en el torn de la darrera paraula, i ha afegit que “és víctima de violència de gènere institucional”, com li ho acredita l’Institut Català de les Dones, des que el 2015 va denunciar el marit per sospitar que cometia abusos sexuals, primer a la nena, i després al nen, investigacions que es van obrir i que en procediments de Família es van girar contra ella i van aplicar als nens el fals Síndrome d’Alienació Parental (SAP) i que la mare els influïa contra el pare. La seva advocada, Antonia Ortiz, ha demanat la seva absolució en assegurar que no ha comès cap delicte. Alternativament, però, ha demanat la pena mínima de tres mesos de presó.
Un informe clau
El titular del Penal 22 de Barcelona, el magistrat Josep Tomàs Salas, va suspendre el judici a Aquiles, l’abril passat, ja que la seva advocada va presentar com a prova documental un recent informe, de la Universitat Carlos III i del grup de recerca Antigona, Violència institucional contra les mares i la infància, amb finançament del govern espanyol, en el qual s'investiga el seu cas i 47 més, i es conclou que Aquiles ha patit violència de gènere institucional. Abans d’entrar al judici, Aquiles ha rebut el suport de dones i mares autoanomenades “mares protectores”, que estan unides en la Plataforma Yo si te creo. Catalunya és pionera en incloure legalment la violència institucional, com un dels tipus de violència masclista contra les dones. I davant l’excepcionalitat d’aquest cas, cinc advocades amb toga -de Dones Juristes i de Iacta Advocades- han estat presents en tot el judici com a observadores.
Una resolució no comunicada a la mare
En el judici, una procuradora ha admès que no va notificar a Silvia Aquiles la resolució del 17 de febrer de 2020, del jutjat de Família que li retirava la custòdia dels dos nens, que és de compliment immediat, i que va enviar-lo a l’advocada per correu electrònic, la qual estava malalta i fins al 3 de març no ho va comunicar a la mare, que ha explicat que va endur-se uns dies els nens a Girona i que es va posar malalta i els nens no van anar a l’escola. Finalment, el 4 de març va portar els nens al jutjat. El pare, amb l’advocada Meritxell Torras, va interposar una querella per sostracció de menors, el mateix dia de la notificació, fet que la defensa assegura que en aquell moment no s’havia produït cap delicte. L’advocada del pare ha demanat la condemna de la mare en assegurar que la seva versió “no és creïble” i que sobre l’informe de la Universitat Carlos III “només recull una versió, i mai s’ha preguntat al pare”.
Per contra, l’advocada d’Aquiles ha demanat la seva absolució, tot i que ha demanat l’alternativa de la condemna a la pena mínima de 6 mesos, rebaixada a tres mesos de presó, per l’atenuant de reparació del dany o de reparar-lo perquè només van ser suposadament uns 15 dies de no presentar-se al jutjat. La lletrada ha exposat fins a 11 motius per a la seva absolució, com ara que no va actuar amb cap dol, sinó amb desconeixement, i que com a molt hauria d’haver estat acusada d’un delicte de desobediència, no de sostracció de menors. A més, ha recordat que el pare no pot acusar Aquiles de la sostracció de la filla, ja que la magistrada de Família, de forma excepcional, va retirar la custòdia tant al pare com a la mare, i la nena va passar a viure a un centre de la DGAIA durant un temps, i per tant hauria de ser la Generalitat qui reclamés per ella. “No tenia cap ànim ni intencionalitat de marxar ni de desaparèixer”, ha conclòs l’advocada de Sílvia Aquiles.
A la foto principal, Silvia Aquiles, quan va anar a la primera vista al jutjat, l'abril passat. / Foto: Montse Giralt