La Fiscalia General de l'Estat s'oposa a recusar Manuel Marchena, que ha de presidir el judici de l'1-O. Ho havien demanat fa una setmana els presos polítics després que el magistrat fes públic que renunciava a presidir el Poder Judicial.

Els fiscals diuen que l'escrit de recusació que han fet els advocats és pobre d'arguments i diu que "es limita a indicar" la suposada vinculació de Marchena "amb el partit polític del PP que reclama severes penes contra els recusants" i que ho basen en el missatge de Whatsapp enviat pel senador Ignacio Cosidó sobre un acord previ per la renovació del CGPJ entre el PSOE i el PP. Sense cap dada objectiva sobre la conducta o disposició del magistrat que permeti fundar alguna sospita, la present recusació descansa en la presumpció de la seva vinculació, amb un partit polític, completament aliè a la causa".

El ministeri públic titlla de "dubtes basats en simples apreciacions o impressions personals" els plantejaments de les defenses sobre el magistrat i la seva imparcialitat, sense que hi hagi res que ho provi. I assegura que "la imparcialitat personal d'un magistrat es presumeix només si es prova el contrari".

La fiscalia defensa Marchena i diu que "la denúncia de parcialitat és inassumible en tant que no ve referida a cap acció, expressió o pronunciament del mateix en l'àmbit públic de les seves funcions, ni en privar de la seva vida personal, que l'allunyi de l'absoluta imparcialitat respecte de l'objecte del procés i les persones que en el mateix estan afectades o d'alguna manera intervenen".

 

 

La fiscalia renya fins i tot els advocats i assegura que "no és possible racionalment atribuir al magistrat Marchena, de forma especulativa ―i sense un mínim de serietat―, concretes idees polítiques o afinitats ideològiques que ell mateix mai ha expressat amb dits o fets, i molt menys en la seva feina judicial".

També diu que en el cas que hi hagués una afinitat ideològica a un partit polític, això "no seria suficient com per descartar la imparcialitat subjectiva" i recorda que el magistrat, com qualsevol altre ciutadà, està emparat per la llibertat ideològica i de pensament que garanteix la CE.