L'entrada en vigor de la llei de l'eutanàsia ja està tenint els seus efectes en aquells casos judicials contra persones que han assistit la mort d'altres persones. És el cas d'Ángel Hernández, l'home que el 2019 va ajudar a morir la seva dona, María José Carrasco, malalta terminal d'esclerosi múltiple, a Madrid.
El desembre de l'any passat s'obria el judici oral contra Hernández per aquests fets, pels quals la Fiscalia demanava sis mesos de presó per cooperació a suïcidi. Aquest dimecres, cinc dies després de l'entrada en vigor de la llei de l'eutanàsia, la Fiscalia ha retirat la seva acusació.
Els efectes de la llei de l'eutanàsia
El Ministeri Públic ha presentat al jutjat un escrit per retirar l'acusació en aplicació retroactiva de la modificació del Codi Penal introduïda per la llei d'eutanàsia, en estimar que Hernández es troba ara en un supòsit legalment autoritzat. La Fiscalia, que quan va presentar el seu escrit va deixar clar que no s'oposaria a l'indult si Hernández fos condemnat, sosté que la llei que acaba d'entrar en vigor ha suposat "el reconeixement legal del dret a posar fi a la vida en situacions de patiment greu, crònic i impossibilitant o de malaltia greu i incurable, passant a protegir legalment un dret que abans no tenia cobertura legal".
En el seu informe, la Fiscalia diferència entre requisits i procediment i conclou que "el caràcter menyspreable dels actes de cooperació al suïcidi no pot fer-se dependre de l'efectiva tramitació administrativa seguida amb l'objectiu d'aconseguir el reconeixement del dret", sinó "de l'efectiva concurrència dels pressupostos materials que permeten afirmar el seu naixement i titularitat".
I explica que el determinant serà valorar si, d'haver estat vigent la llei d'eutanàsia en el moment en què es va produir la mort de María José Carrasco, s'hagués activat el procediment d'assistència a la prestació d'ajuda a morir. Així, conclou que "en aquest cas concret" concorren els requisits per entendre que la conducta d'Hernández no ha de ser objecte de retret penal.