La pèrdua de la presència de la llengua catalana a les escoles de Catalunya és una problemàtica que ja fa anys que s'arrossega. Precisament per aquest motiu, s'ha creat l'associació La Flama, un projecte que té l'objectiu de crear una escola nacional catalana mitjançant el cooperativisme. L'associació ha detectat un problema molt concret, i és que els infants catalans no es poden educar en un entorn català a Catalunya. "Volem que els nostres fills creixin amb una infantesa sana, en català, envoltats d’amistats catalanes, en un entorn totalment català, sense cap problema que els impedeixi tenir una vida normal en català, ni agressions ni mofes que els deixin tares d’autoodi", resa la carta de presentació de l'entitat. 

El president de La Flama, Teo Herrera, ha explicat a ElNacional.cat com ha sorgit el projecte. La principal problemàtica que han detectat els diferents membres que formen l'associació és que els infants surten de l'escola pública parlant en castellà amb els companys. En aquest sentit, lamenten que no poden relacionar-se en català perquè el castellà s'acaba imposant. Herrera, que és professor de secundària i ho ha vist a l'escola, ha assenyalat que aquest problema es dona principalment per tres factors: la immersió lingüística, la desídia de la Generalitat i una qüestió demogràfica. "Nosaltres volem que els nostres joves tinguin un entorn català i que tinguin la seva identitat de manera lliure i normal", defensa.

Una escola purament en català

La Flama està fent una crida per agrupar gent, especialment famílies i docents, per engegar el projecte. L'associació ja ha contactat amb un gruix important de persones que estan interessades en el projecte, i a partir d'aquí han començat a fer una classificació en funció de la zona de Catalunya a la qual pertanyen, i si es tracta de famílies, docents o altres professionals, que també són benvinguts. En concret, Herrera assenyala que necessitarien juristes o arquitectes, ja que tindrien un paper bàsic per trobar un edifici on començar el projecte i que després pugui ser homologable. L'associació considera que amb 200 o 300 famílies el projecte ja pot tirar endavant, i en aquest sentit es mostren positius, ja que, en només uns mesos han aconseguit l'atenció d'un gran volum de persones. 

En relació amb l'edat dels alumnes, apunten que la idea seria que fossin com més petits millor, perquè es barrejarien edats a les aules. Assenyalen que això ja passa en alguns projectes educatius i que "funciona molt bé". Herrera assegura que per aconseguir-ho es necessita "un fort compromís dels professors". L'objectiu de La Flama és abastar tota la vida escolar, és a dir, des de l'escola bressol fins al batxillerat. No obstant això, Herrera comenta que, com més petits siguin els alumnes, més fàcil serà arrelar el projecte, tant en els infants com en les famílies. En aquest sentit, posa el focus en les famílies i en la seva implicació, cosa que considera que "a la pública s'ha perdut". La Flama busca recuperar la unió entre escola i família. "Si no hi ha pacte, és molt difícil educar", lamenta. 

Llengua i cultura catalana

El projecte pedagògic de l'escola és una de les coses més importants. Tot i que s'han d'acabar de definir moltes qüestions, el que tenen clar és que la pedra angular és la llengua i la cultura catalanes. La Flama pretén que els seus alumnes es formin a través de l'aprenentatge vivencial, però també amb continguts. "Si no tens contingut, no pots fer aprenentatge vivencial ni projectes", assenyala. Un altre aspecte molt important és el contacte amb la natura, i el més important, treballar perquè els infants siguin autònoms. "No és tan important que siguin feliços com que siguin autònoms, responsables i respectuosos. Amb aquestes tres coses pots superar les dificultats, i si superes dificultats, ets feliç", reflexiona. Una altra de les opcions que es contemplen és poder fer intercanvis entre les escoles, si hi hagués més d'un centre.

Tot i que el projecte consisteix a formar una escola nacional catalana, les hores lectives en castellà es mantindrien segons el que marca el currículum del Departament d'Educació. 

Finançament del projecte

Pel que fa al finançament de l'escola, Herrera reconeix que és un tema que han d'acabar de definir, però la idea és que al començament sigui una cooperativa, ja que és més fàcil aglutinar gent i així poder començar amb aportacions. Es plantegen altres opcions, com el pagament d'una quota per part de les famílies perquè a priori l'escola haurà de ser privada. "No sabem si amb mecenes o amb gent que pugui aportar un capital inicial", afirma. Sobre aquesta qüestió, reconeix que necessiten alguna persona que els assessori. 

Dins d'aquestes aportacions també s'hauria de comptar amb el sou dels docents. Herrera detalla que són conscients que al principi el seu sou serà més baix que el de l'escola pública, però a mesura que passi el temps, la situació s'hauria d'estabilitzar i acabarien cobrant un sou mitjà de professor. En aquest sentit, són conscients que una part d'aquests sous hauria de sortir d'una possible quota de les famílies, de subvencions o d'altres aportacions. Precisament en relació amb aquesta possible quota de les famílies, l'associació ha d'acabar de definir com seria. Herrera assenyala que no han pensat en una quantitat exacta, però seria "una cosa petita". Amb tot, afirma que en un futur no gaire llunyà es plantegen obrir als socis el pagament d'una quota.

La dificultat de trobar un espai

Teo Herrera ha explicat que el més complicat per engegar aquest projecte és trobar un espai on muntar l'escola. "El més important és trobar un edifici que compleixi les exigències que marca la Generalitat perquè després pugui ser homologat". Per aquesta raó, insisteix que l'ideal seria tenir algun membre de l'associació amb coneixements per no fallar en aquesta qüestió. Pel que fa a la ubicació del primer centre, Herrera apunta que la primera opció és Barcelona i les comarques del voltant, tot i que "estem oberts a qualsevol part de Catalunya". En aquest sentit, detalla que hi ha algunes agrupacions de Tarragona i Girona que hi estan molt interessades i que"si fos allà, perfecte". Tot i que la primera idea és Barcelona, "on hi hauria un gruix més gran de gent i es podria establir el primer centre", afirma. 

Fonts d'inspiració

Un dels principals referents de l'escola nacional catalana que vol crear La Flama, és La Bressola, la primera escola en català creada a la Catalunya del Nord i que va néixer l'any 1976. Actualment, La Bressola té 8 centres escolars i més de 1.000 infants implantats en 5 municipis de la Catalunya del Nord. Els membres que formen La Flama han viatjat fins a Perpinyà per trobar-se amb l'equip de La Bressola  i conèixer més la seva història. Encara que s'emmirallen en aquesta idea, Herrera matisa que el seu projecte és diferent, conseqüència del context tan diferent que existeix en ambdós territoris. Membres de La Bressola els van animar amb la iniciativa, però els van advertir "que al principi costa moltíssim", especialment trobar un edifici on ubicar l'escola. És per aquesta raó que els van recomanar que algun membre de les famílies tingui coneixements d’arquitectura o dret.

Un altre referent en què s'emmirallen és la ikastola, una mena de centre educatiu que utilitza el basccom a llengua vehicular. L'any 1980, la Conselleria d'Educació del govern basc va signar amb el Ministeri d'Educació el Conveni d'Ikastoles, que va procedir de manera definitiva a la regularització general de les 1.738 aules al País Basc. Així com les Escoles Semente, una xarxa de centres escolars de Galícia. Herrera ha explicat que amb aquestes escoles encara no han pogut reunir-se, però no descarten aquesta opció. "És interessant posar-se en contacte amb ells, perquè ens interessa saber com van començar", afirma.