L’absolució de Dani Alves com a autor d’una agressió sexual, dictada per la secció d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el març passat, ha sacsejat tots els operadors jurídics, a més de la societat en general. Des de qüestionar la credibilitat d’una denunciant fins a l’actuació dels professionals. També els metges forenses de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), que són els funcionaris oficials encarregats de donar suport als jutges i òrgans judicials i fer informes objectius sobre els danys físics, psicològics i morals que han sofert i arrosseguen les víctimes de violències sexuals, per a corroborar o no el seu relat i quantificar les indemnitzacions.
En el cas del futbolista brasiler, la secció d'apel·lacions del TSJC qualifica de "incorrecte i inapropiada", que una professional de l'Institut no permetés que una doctora de la defensa d'Alves -és a dir una perit de part- preguntés a la víctima, malgrat tenir el vistiplau de l'Audiència de Barcelona de participar en l'exploració de la denunciant per a valorar, mesos després dels fets, les seqüeles. En la sentència, el TSJC critica obertament l'Institut i la magistrada instructora per no haver permès fer una pericial compartida, encara que no anul·la l'informe oficial fet, com reclamava la defensa.
En els pròxims mesos, el Tribunal Suprem ha de resoldre els recursos de l'acusació de la noia i de la Fiscalia, que consideren que el TSJC no ha valorat correctament les proves contra Alves. A més, la sentència ha obert un nou debat sobre l'avaluació conjunta a víctimes d'agressions sexuals. La llei permet que els perits de part -que tenen uns interessos concrets- participin en pericials conjuntes per a complir el principi de contradicció. Però en el cas de les violències sexuals, amb l'impacte que té en la persona, és recomanable? Cal limitar l'actuació de professionals de part? Poden preguntar sense límit a les víctimes o denunciants?
L'objectiu: evitar la revictimització
"Els metges forenses estem a les ordres de jutges i tribunals. Ara bé, en els delictes de violències sexuals, valorem persones en una situació complexa i delicada. La qualitat de les aportacions dels forenses en un judici és important, i no representem a cap part", manifesta Eneko Barbería, director de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, en una conversa amb ElNacional.cat sobre el nou Protocol d'intervenció mèdicoforense en víctimes de violències sexuals de l'IMLCFC, que s'ha presentat recentment en una jornada en el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
En aquest sentit, Elena Cano, subdirectora de Barcelona Comarques de l'Institut de Medicina Legal, subratlla que "l'essència del protocol mèdicoforense és intentar minimitzar la victimització" de la persona, la majoria dones i menors. Per això, una avaluació compartida, pública i privada, en aquests casos es preveu que pot conduir a una clara revictimització, que cal evitar tal com recull l'Estatut de la Víctima i altres normes.
En la jornada en el CEJFE, la doctora Elena Cano, va precisar que la guia recull els passos per a fer una actuació "de rigor científic i d'ètica professional" per a garantir la integral llibertat sexual de la persona. "A tots als professionals de l'Institut ens interpel·la el principi de diligència deguda, i no sols en la intervenció en la guàrdia, si no també quan arriba el judici 2 o 3 anys després. Hem d'actuar amb imparcialitat, independència i perspectiva en defensa dels drets humans", va declarar Cano.
Valorar l'impacte del trauma
El protocol català en víctimes de violències sexuals ha estat elaborat per una desena de professionals de diferents àmbits i "en un treball col·laboratiu", segons les autores, i es va finalitzar l'any passat per a incloure el protocol a nivell estatal així com "el nou paradigma" de la llei orgànica 10/2022, coneguda per la Llei del Només Sí és Sí. La norma fixa que el consentiment sexual és "afirmatiu i lliure" i no fa falta que la persona demostri que s'hi va oposar, en un judici.
"El protocol català va més enllà ja que s'expliquen els kits creats per l'institut per a recollir les mostres; l'impacte del trauma en les víctimes, i el desplegament del model Barnahus per a l'atenció integral dels casos d'abusos a menors", explica Barberia. L'Institut de Medicina Legal de Catalunya destaca fa anys amb iniciatives pioneres, com és la unitat per a tractar persones víctimes de tràfic de persones.
Precisament, el febrer passat es va posar en marxa una guàrdia especialitzada en violències sexuals, que dona servei als jutjats de Barcelona i a l'Hospitalet de Llobregat i que és pionera en l'Estat espanyol. En aquestes guàrdies, hi ha uns 25 metges forenses que només atenen aquestes víctimes, mentre altres 25 professionals altres supòsits, com l'aixecament d'un cadàver o la donació d'òrgans. S'atenen unes cinc víctimes al dia, i l'any passat es van avaluar unes 600 víctimes, segons l'Institut
Una segona millora són les unitats de valoració forense integral de Catalunya, que es van començar a implantar a tot el país a finals de 2023. Aquesta especialització ha comportat l’ampliació de la plantilla de l’Institut que ha passat de 285 a 358 professionals, amb el reforç de la plantilla amb psicòlegs i treballadors socials i de l’àmbit de Família. Actualment, hi ha uns 195 metges forenses i uns 40 psicòlegs, a més d’altres professionals.
Pel que fa als kits de recollides de mostres (biològiques i toxicològiques), fa més d’una dècada que els metges forenses treballen colze a colze amb els professionals dels hospitals de referència en casos d’agressions sexuals -com són el Clínic, Vall d’Hebron, Bellvitge i l’Hospitalet- per a examinar conjuntament la víctima i evitar la seva revictimització. En la jornada, la doctora Geli Gallego, va explicar que sempre cal el consentiment de la víctima en tots els passos, des de la seva exploració a l’extracció de mostres, com també recollir un relat dels fets. Gallego va recomanar una acció senzilla, però clau per “donar confiança i confort” a la víctima: “Començar per l’exploració de les mans”.
Quin és el preu del dolor?
En la jornada, la magistrada Montserrat Comas, presidenta de la secció 10 de l’Audiència de Barcelona, va destacar la importància de la llei de garantia integral de la llibertat sexual, que va assegurar que “no és un caprici d’Espanya, sinó un mandat del Consell d’Europa”, i que l’Estat espanyol segueix el model de Suècia i Finlàndia en què el “consentiment sexual ha de ser afirmatiu, lliure i exprés”. També va assegurar que la llei orgànica 10/2022 “no modifica les regles en el judici, en què preval la presumpció d’innocència i les acusacions han de provar els fets”.
La magistrada també va destacar que els temes de violències sexuals “són els que tenen més dificultat”, ja que “no existeix el que anomenem la víctima ideal”, i que quan no hi ha proves físiques, cal valorar els danys psíquics. En aquest context, Comas va assegurar que “els informes dels forenses són molt valuosos” per als tribunals. La jurista també va explicar que la llei recull una reparació de la víctima pel dany moral patit, sense necessitat que sigui acreditat, segons ja ha aclarit el Tribunal Suprem. És a dir, del dia dels fets i el que comporta, com ara haver deixat els estudis o una feina. “Concedíem indemnitzacions ridícules de 7.000 euros per dany moral, i ara en casos greus, la Fiscalia ja demana més indemnització i la secció d’apel·lacions del TSJC ja ha resolt en diverses sentències que cal indemnitzar casos de gravetat entre 20.000 i 50.000 euros”, segons Comas, referint-se a la secció que ha absolt el futbolista brasiler.
En aquest sentit, la psicòloga Anna Mateu, en la jornada, va destacar que les violències sexuals “són les que tenen més potencial patogen sobre la persona” i que les unitats integrals forenses fan una avaluació “biopsicosocial” de la persona i de la seva evolució al restabliment o no, o que un esdeveniment posterior la faci recaure. També va recomanar no prejutjar si la persona no vol prendre medicaments per superar el trauma.
En la sessió al CEJFE, l’advocada Laia Serra, experta en violències sexuals, que ha participat en l’elaboració del protocol medicoforense, va expressar el gran valor que té per a una víctima que en un informe públic es digui que ha tingut el suport de la família o que la persona ha tingut eines pròpies per superar el trauma. La penalista també va reflexionar sobre concepte del dany de la víctima de violència sexual: “Què passa amb els estudis truncats? Amb l’estigma? Que la víctima hagi de canviar de barri o de ciutat?”, va preguntar Serra per afegir que “són efectes que duren anys”. També va destacar en les violències en l’àmbit de la parella cal analitzar les accions coercitives, així com el comportament social y de poder en violacions grupals (i que es desterri el concepte ànim libidinós, deia), i no oblidar els impactes de les violències digitals.
Els efectes del cas Alves
“Ho vaig viure amb preocupació”, va confessar la magistrada Montserrat Comas, en ser preguntada per Eneko Barbería sobre l’absolució d’Alves i les seves conseqüències jurídiques i socials, en la sessió del CEJFE. Comas va expressar que la preocupació viscuda és perquè “les víctimes no pensin que no són creïbles, amb tots els avenços viscuts". Va afegir que “cal llegir les dues sentències”, i que en la majoria de casos, la secció d’apel·lacions del TSJC confirma les resolucions de les sentències de les audiències, tot i admetre que no és habitual que es tombi una sentència per la valoració de les proves, ja que habitualment és per l'aplicació dels delictes. Comas no va valorar si cal o no fer pericials conjuntes en casos de delictes sexuals. La integrant de l'associació Jutgesses i Jutges per la Democràcia (JJxD), va fer una crida a confiar en la Justícia: “El dret és un motor de canvi i s’adapta als canvis de la realitat social. Són canvis lents, però, si estan ben fets, són estables i irreversibles.”
La penalista Laia Serra sí que va exposar que la Llei d’Enjudiciament Criminal avala la intervenció dels pèrits de part, i va assegurar que en la sentència del cas Alves la secció del TSJC “anima a protocol·litzar-ho”. I en aquest sentit, l’advocada va convidar als professionals de l’Institut que, en cada cas “informin al tribunal si es pot fer una pericial compartida o no; i sobretot en aquests casos, on cal un marc de confiança”.
En concret, els quatre magistrats de la secció del TSJC -amb la magistrada Àngels Vivas de ponent- afirma: “Disposar de pautes o protocols per a realitzar la prova conjunta, en la qual intervinguin perits oficials i privats en instrucció asseguraria una manera d'actuar uniforme per tal de respectar les garanties d'igualtat d'armes conjugant-ho amb els drets de les persones sotmeses a exploració com estableix l'Estatut de la Víctima, sense que pugui deixar-se en mans de la interpretació particular del metge forense al qual se li demana la intervenció. És el jutjat que de manera clara ha d'impartir les instruccions del mode que ha de realitzar-se. Resulta imprescindible avançar en la formulació articulada d'una forma estandarditzada d'actuar per a evitar la mala praxi en instrucció i el compromís del resultat de judici, per lesió de drets, garantint-se la participació en igualtat d'armes de les parts.”
Per la seva part, la guia medicoforense recomana que almenys en l’exploració de la guàrdia: “És necessari facilitar un entorn emocional al qual la víctima se senti escoltada i no jutjada, tenint present que els signes en sentit contrari poden interferir en l’anamnesi o, fins i tot, generar un efecte negatiu.”
Desaprofitats els forenses en el judici?
En la jornada, el director de l’Institut també va exposar que molts professionals quan són cridats a judici, “només se’ls pregunta com si fossin testimonis i no com a pèrits”. Preguntat per aquest diari sobre aquest extrem, Eneko Barbaría ha explicat que "el metge forense fa un treball de qualitat: descriu la lesió patida, la valoració en el moment concret i en el temps i l’impacte del trauma. L’anamnesi és una pregunta de la medicina a la persona per orientar el cas, però -lamenta- després en el judici només es vol saber què va contestar la persona.”
En aquest sentit, la doctora Elena Cano manifesta que “la veritable tècnica” del treball del metge forense té tres eixos: la recollida de mostres, detallar si hi ha lesions físiques i psíquiques, i la valoració de l’impacte i la simptomatologia. Són informes clau per determinar la versemblança del relat de la víctima, com expressen la majoria de sentències que citen aquests informes por refermar els seus raonaments i conclusions.
Què passa amb els menors i la prova preconstituïda?
Finalment, un altra problema exposat per la magistrada Montserrat Comas és que des del 2021 la llei obliga a enregistrar la declaració del menor víctima de violència sexual per tal d’usar-se en el judici com a prova preconstituïda. El legislador ordena fer-ho fins a menors de 14 anys, però la jutgessa va alertar que, com els judicis triguen tant a celebrar-se, hi ha parts que demanen que declari el menor perque ja és més gran de 14 anys o fins i tot major d’edat, i hi ha tribunals que ho aproven. “Cal que hi reflexionem tots”, va demanar la jurista, que va qüestionar que el legislador no hagi posat aquest topall als 16 anys, tal com es manté en el Codi Penal, que castiga més severament les agressions sexuals contra menors de 16. En aquesta situació, es va recomanar demanar informes als metges forenses sobre els efectes a aquests menors i la seva segura revictimització.
Preguntada per aquesta realitat a la Fiscalia de Barcelona, un dels seus portaveus, el fiscal José Carlos Caño, explica que des del Ministeri Públic es demana que “sempre” sigui vàlida la prova preconstituïda i que si el tribunal aprova que declari en el judici, que el menor o la víctima ho faci des d’una altra sala per videoconferència, ja que es considera “insuficient” que declari en la mateixa sala que està l'agressor i separat, només, per una mampara.
