Tot i que milers de persones han aconseguit fer el cim més alt del planeta, l’Everest, de 8.848,86 metres, poques són les que han aconseguit submergir-se i endinsar-se a les profunditats més absolutes de la Terra, a la fossa Challenger, el punt més profund de la fossa de les Mariannes, un indret que encara avui dia amaga molts misteris per descobrir.  

La fossa de les Mariannes és considerada la zona més profunda de la Terra, situada a l’oest de l’oceà Pacífic, prop de les illes Marianes i Guam. La fosa té una forma de mitja lluna i fa més de 2.500 quilòmetres de llarg ―l’equivalent al viatge d’anada i tornada de Madrid a París― i 69 quilòmetres d’amplada, segons la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration). La profunditat total és d'11.050 metres, que equivaldria a recórrer tota l’avinguda Diagonal de Barcelona de punta a punta, sumant-li un quilòmetre de regal.

El punt més fondo de l’oceà es troba entorn dels 11 quilòmetres de profunditat

Grafisme: Maria López

El segon punt més profund de l’oceà és l’anomenat Sirena Deep, també a la fossa de les Mariannes, a 200 quilòmetres a l’est del primer, amb una profunditat de 10.809 metres.

Les expedicions a les profunditats més extremes

La primera embarcació que va mesurar la profunditat de la fossa de les Mariannes, amb una corda ponderada, va ser el Challenger (1875), que va registrar una profunditat de 8.184 metres. 76 anys més tard, el 1951, la fosa de les Mariannes va tornar a ser notícia per l’expedició del British Survey, Challenger II. D’aquí que el punt més profund sigui conegut amb el nom de l’abisme Challenger.

El 1984, van enviar una nova embarcació per investigar i recopilar dades de la zona mitjançant una sonda de ressonància per tal d’elaborar un mapa del fons oceànic. El sistema va permetre als científics recollir dades mediambientals sense posar en perill cap vida humana que s'hi hagués pogut endinsar. Una nova investigació el 2010 de la Universitat de New Hampshire (Estats Units) va obtenir dades més precises de la seva profunditat: 10.994 metres, gairebé 11 quilòmetres de profunditat.

James Cameron presentant a San Francisco la seva expedició / Font: CC

Dos anys més tard, el 2012, l’expedició més famosa en aquest punt oceànic la va portar a terme el director de cinema James Cameron, que va fer una immersió en solitari i històrica fins al fons de l’abisme Challenger. La immersió la va fer en un submarí anomenat Deepsea Challenger, i va recollir dades i exemplars desconeguts fins al moment. Un fet que va aportar informació rellevant per als científics sobre una de les parts menys conegudes del planeta.

Les darreres expedicions que s’han fet a la zona són de finals del 2020 i principis del 2021. El 10 de novembre del passat 2020, el submarí Fendouzhe va descendir fins als 10.909 metres de la fosa, tripulat per tres investigadors amb la finalitat d’obtenir noves mostres i imatges que permetin seguir descobrint espècies i com és aquest indret del fons marí.

El submergible Fendouzhe aconsegueix una immersió rècord a la fossa de les Mariannes

La darrera expedició data de dies enrere, quan, el passat mes de març, un robot en forma de peix cargol es va submergir fins a arribar als 10.900 metres de la fosa. Un robot adaptat amb una estructura de silicona que imita ―com el propi nom indica― una espècie de peix que habita a 8.000 metres de profunditat, capaç d’aguantar les altes pressions a què es veu sotmès.

Què s’amaga al punt més profund del planeta; hi ha vida?

La zona fòtica dels mars i dels oceans és aquella on arriba la llum i, per tant, on es desenvolupa la major part de l'activitat dels organismes que hi habiten. Aquesta zona comprèn des de la superfície fins als 200 metres, on la llum comença a escassejar. Dels 200 als 1.000 metres de profunditat, la fauna que hi habita encara es pot guiar per la vista, però, a partir dels 1.000 metres, s’entra en una zona afòtica on la llum ja no és gens present.   

Però, hi ha vida a 11 quilòmetres de profunditat? Sí, i més de la que un pot pensar. Científics i investigadors treballen per conèixer noves espècies que habiten a la zona i que encara no tenen catalogades. Les profunditats de les Mariannes són un indret on la vida resulta molt dura a causa de les condicions que hi predominen: més de 1.000 atmosferes de pressió ―quan a la superfície és d’una―, 4 graus de temperatura i una vida completament a les fosques. Malgrat tot, existeixen animals i organismes adaptats a viure en aquestes condicions. 

Peix cargol de les Mariannes / Font: Mackenzie Gerringer. Universitat de Washington

Resulta complex elaborar un llistat complet i acurat de les espècies que habiten en aquestes profunditats, perquè encara n'hi ha moltes que no s’han catalogat i que viuen en profunditats on les condicions dificulten prendre mostres i estudiar-les després, però sí que en destaca una que s’ha descobert recentment i que els investigadors han pogut estudiar.

El peix cargol és capaç de suportar una pressió equivalent al pes de 1.600 elefants

Aquest és el peix cargol de les Mariannes (Pseudoliparis swirei), un dels organismes que habiten les profunditats més absolutes de l’oceà, descobert a més de 8.000 metres sota el nivell del mar. D’aspecte petit i translúcid, el peix cargol és capaç de suportar una pressió equivalent al pes de 1.600 elefants, segons detallen els científics. Una espècie que viu envoltada d’altres organismes presents a les Mariannes.  

Plàstics al punt més inhòspit del planeta

A 11 quilòmetres sota el nivell del mar, al punt més remot i profund del planeta, la contaminació per plàstics també hi és present. Un fet que va posar de manifest l’equip encapçalat per Victor Vescovo, que va batre el rècord mundial d’immersió al descendir fins als 10.935 metres de profunditat. “Ha estat decebedor veure que hi ha contaminació d’origen humà al punt més profund del planeta”, declarava Vescovo davant els mitjans, on ell i el seu equip van ser testimonis de trobar-hi una bossa de plàstic i embolcalls de caramels.

Vescovo va trobar plàstic a les profunditats més absolutes del Pacífic

L’origen de la fossa de les Mariannes

En quin moment, com i per què s’origina la fosa més profunda del planeta? La fossa de les Mariannes és el resultat d’un procés de subducció. Aquest fenomen es produeix quan una part del fons marí, en aquest cas la placa del Pacífic, se submergeix sota una altra, la placa filipina. Les forces tectòniques van deformar la placa del Pacífic fins al punt que va fer una immersió pràcticament vertical cap a l’interior de la Terra, que en termes marins es tradueix en un angle relativament suau.

Avui dia, la major part de la fossa és una zona protegida dels Estats Units, considerada part del Monument Nacional Marí de la Fossa de les Mariannes. Un indret, el de l’oceà Pacífic, que acull alguns dels fons marins més antics del món, entorn dels 180 milions d’anys. Una de les raons que explicarien la profunditat d’aquest indret que, ara, ja coneixem millor.