L'emissora France Inter, una de les més importants del país, s'ha apuntat a la hipòtesi que Cristòfor Colom era catalanoparlant. L'emissora assegura que el descobridor d'Amèrica escrivia en espanyol però "feia servir girs de frase propis del valencià, és a dir del català", i apunta que també se'n troben del portuguès.

Les hipòtesis

La ràdio francesa recorda que hi ha la hipòtesi que Colom va néixer a València i que, per tant, parlava català, teoria defensada per Francesc Albardaner. El motiu pel qual ocultava la seva identitat, segons aquesta hipòtesi, era degut a la procedència dels seus progenitors, que eren jueus conversos. Una altra possibilitat que es debat, afegeix, és que fos el fill amagat d'un príncep o d'un hostaler o fins i tot hi ha teories que argumenten que va néixer a Galícia i era corsari.

Aquestes hipòtesis neixen del misteri que envolta el descobridor. Es té l'evidència d'una carta escrita pel mateix Colom dient que va néixer a Gènova, però alhora France Inter recorda que mai va escriure ni una paraula en italià. Això ha creat un gran misteri, i ha generat un ampli debat, entre els historiadors, que no acaben d'aconseguir un consens.

El descobriment d'Amèrica

Pel 12 d'octubre, a Espanya, se celebra el dia de la Hispanitat, encara que en realitat se celebra l'efemèride del descobriment d'Amèrica de Colom. En canvi, els llatinoamericans es neguen cada vegada més a associar-se amb aquesta commemoració, perquè la conquesta posterior al descobriment va suposar milions de morts. Pel que fa als Estats Units, en els últims anys han tombat estàtues de l’explorador en diversos estats i ciutats.

La investigació sobre el seu origen

La investigació científica sobre les restes de Cristòfol Colom​, paralitzada fa 16 anys a l'espera d'un avenç tecnològic disponible, afronta ara la seva recta final amb l'estudi de l'ADN de les restes òssies atribuïdes al descobridor i a dos dels seus familiars, que podria estar llest per al 12 d'octubre vinent.

Així ho va donar a conèixer aquest dimecres en conferència de premsa José Antonio Lorente, catedràtic de Medicina Forense de la Universitat de Granada i director de l'equip multidisciplinari que, amb l'ajuda de cinc laboratoris d'identificació genètica d'Europa i Amèrica, provarà de posar llum sobre l'origen del navegant.

En dues o tres setmanes començarà l'anàlisi de l'ADN de les restes òssies de Cristòfol Colom, el seu fill Hernando i el seu germà Diego, amb la pretensió, explica Lorente, que en unes vuit setmanes s'obtinguin ja els primers resultats, que s'aniran generant progressivament fins a presentar les conclusions, si és possible, el proper 12 d'octubre.

Imatge principal: Cristòfol Colom. - Wikimedia