"No vull que s'entengui que vinc com un màrtir", ha dit Francesc Homs al jutge. "Ni com a màrtir, ni com a heroi". L'exconseller de la Presidència responia així un dels comentaris de l'advocat de Manos Limpias, que ha dit durant la declaració que "estem creant màrtirs". Homs ha declarat voluntàriament durant una hora i ha entrat acompanyat de la cúpula del Govern i el Parlament i amb crits d'"independència" de fons d'unes 200 persones que l'esperaven a les portes del Palau de Justícia. Només ha respost un parell de preguntes del magistrat Josep Manel Abril, que està estudiant si es queda el cas o l'envia a Madrid. Homs ha obviat les preguntes de la Fiscalia, i encara més les de Manos Limpias.
L'exconseller de la Presidència, ara diputat de Democràcia i Llibertat al Congrés, ha fet un al·legat però no ha volgut entrar a explicar res del que se l'acusa per justificar la imputació, perquè el tribunal competent és el Suprem. Homs ha fet una explicació genèrica amb frases èpiques: "Com més altes seran les penes que ens demanen, més alta serà la victòria", ha indicat. I ha deixat molt clar a totes les parts que el país s'està enfrontant a "un judici polític".
Homs ha estat dur amb el fiscal, i ha acusat el Ministeri Públic d'estar al servei del govern de l'Estat espanyol. I ha citat el president del TSJC, Jesús Barrientos, que en la seva presa de posessió va dir que el debat polític no havia de traslladar-se als tribunals. El diputat de Democràcia i Llibertat ha girat el discurs al voltant de la idea que la seva imputació no és gratuïta en uns moments de negociació del govern espanyol per a la investidura del president.
Si finalment se l'imputa, com demana la Fiscalia, Homs haurà de declarar davant el Tribunal Suprem. Com que el cas pel qual se l'investiga és el del 9N i està en mans del TSJC, el jutge que el porta, Josep Manel Abril, ha de decidir si ho envia tot a Madrid, al Suprem, o bé el divideix en dues peçes i Homs va a Madrid, i Mas, Rigau i Ortega es queden al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Escorta popular
Homs ha arribat a un quart de deu del matí acompanyat per la cúpula del Govern i el Parlament. Oriol Junqueras, Neus Munté. Meritxell Borràs, Raül Romeva i Carme Forcadell han encapçalat una comitiva que comptava amb diversos diputats de Junts pel Sí, com Jordi Turull, Lluís Llach i Irene Rigau, imputada pel 9N.
I entre tots ells, el senador i exjutge Santi Vidal, que ha fet els honors a Homs rebent-lo a les portes del Palau de Justícia. A l’altra banda de la vorera, unes 200 persones convocades per l’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM, amb estelades, cridaven “Independència” i cantaven Els Segadors.
Mentre Homs era a dins declarant, a fora, la plana política entretenia la premsa fent declaracions de valoració de la citació judicial de Francesc Homs i de tot el cas 9N que ha portat als tribunals l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau.
Jordi Turull ha qualificat de "persecució política i judicial" les acusacions per uns fets "inaudits a l'Europa del segle XXI, que és posar les urnes i consultar els ciutadans". El diputat de Junts pel Sí ha llançat un missatge en la mateixa línia que Homs ho estava fent dins la sala de vistes, demanant que no es porti el debat polític als tribunals: "Nosaltres demanem que això s'aturi d'una vegada, que es doni resposta política al que és un clam polític i que es deixi de perseguir tota aquella gent que va facilitar posar les urnes i consultar el poble de Catalunya".
Òmnium i ANC també s'han mostrat al costat d'Homs, com en el seu moment també ho van fer amb Mas, Ortega i Rigau. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha anat en la mateixa línia i ha mostrat "estupefacció" perquè segueixen veient "que l'Estat espanyol vol solucionar el contenciós entre Catalunya i l'Estat espanyol amb la judicatura, amb els jutges, i no negociant políticament com ho fan les democràcies consolidades".
El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ho atribueix a "la impotència de l'Estat", perquè –insisteix– "un problema polític no es pot resoldre judicialment". Sánchez troba molt significatiu, en aquest sentit, que un any i mig després de la consulta del 9N del 2014 "encara s'estiguin buscant responsbailtitats". "És l'expressió més clara de la impotència de l'Estat espanyol a l'hora de donar una solució democràtica al que des de Catalunya, d'una manera molt majoritària, es desitja, que és el dret a decidir".
Una declaració irrellevant
La declaració d'avui de Francesc Homs al TSJC és irrellevant. Ni el tribunal és competent per jutjar el diputat al Congrés ni la declaració ha estat un interrogatori com a tal. El cas del 9N no té precedents en molts dels tràmits judicials que s'estan fent, perquè mai fins ara s'havia tingut sobre la taula els delictes, els acusats i els motius pels quals s'està judicialitzant la consulta. Per això alguns dels passos judicials que s'estan fent no tenen referents a Catalunya i molt pocs a fora.
En el cas de la possible imputació d'Homs, hi ha un precedent en el cas dels ERO's d'Andalusia. El Suprem només es va voler quedar la part que implicava els aforats i va deixar la resta al jutjat. Pot ser que en aquest cas passi el mateix, i més si tenim en compte que la Fiscalia argumenta en el seu escrit que el cas 9N es parteixi en dues peces i que cada tribunal es quedarà els seus acusats.
La declaració que s'ha fet avui, no és res més que un tràmit que preveu la llei per donar l'oportunitat a un possible imputat aforat a explicar-se davant el jutge que en aquell moment porta el cas. Però ni aquest jutge pot prendre cap decisió al respecte, més enllà de tenir en compte les explicacions, ni l'exposició substituirà l'interrogatori que després li pugui fer el Tribunal Suprem si se l'arriba a imputar.
Homs hauria pogut no anar a declarar avui si hagués volgut.
Què va fer Homs?
Segons la Fiscalia, Homs va legitimar l'empresa per continuar la feina encarregada respecte al 9N i, en la carta, "hi ha implícita l'advertència de les conseqüències d'un eventual incompliment pel contractista". I posava a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) els serveis jurídics del Govern per si era necessari.
En la carta que envia a l'empresa, Homs assegura que poden continuar amb els preparatius perquè no es vulnera la suspensió del Constitucional, ja que s'han fet les consultes pertinents als Serveis Jurídics de la Generalitat i a "experts en dret penal, processal, administratiu i constitucional".
