L'examen d’Història de la Selectivitat 2022, un dels més temuts de cada any de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), ha estat superat amb èxit. Això és el que diuen els estudiants de la Selectivitat 2022 que s’han examinat d’aquesta matèria a les xarxes socials. Hi ha força unanimitat sobre aquesta idea. Tot i que alguns usuaris manifesten que l’examen no ha estat tan senzill com s’esperaven, la majoria celebren quines preguntes els han fet, com a senyal que se sabien força bé el contingut de l’assignatura. Els examinadors d’enguany han decidit preguntar als alumnes catalans sobre el franquisme, les Bases de Manresa, la proclamació de la República Catalana i sobre Unión de Centro Democrático (UCD). De fet, aquest dimecres diversos joves demanaven a Twitter que entressin preguntes sobre la dictadura de Francisco Franco, i molts alumnes celebren que els examinadors també hagin decidit col·locar-hi la república catalana. Els estudiants havien de triar respondre preguntes sobre dues d’aquestes quatre temàtiques.
Correccions Selectivitat 2022: Respostes i solucions de tots els exàmens de les PAU PDF
A la pregunta sobre Francisco Franco, els alumnes tenien al seu davant una fotografia del dictador disparada per Carlos Pérez de Rozas el gener del 1942 a Barcelona, en la qual el dictador saludava des d'un edifici una munió de gent que es concentrava a ple carrer. Els estudiants havien de contextualitzar la foto, a més d'aprofundir en la seva dictadura: "de caire feixista o inspirada en els feixismes, centralista, uniformitzadora i amb un partit únic denominat Falange Española Tradicionalista y de las JONS; un règim que ha restaurat i engrandit el poder de l’Església catòlica; un règim que crea lleis com el Fuero del Trabajo (1938), lleis repressives com les de Responsabilidades Políticas (1939) i de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940), i que creà un pseudoparlament, les Cortes Españolas (1942); un règim que el 1945, davant la derrota dels feixismes a Europa maniobrà intentant demostrar el seu caire democràtic aprovant una pseudodeclaració de drets i llibertats, el Fuero de los Españoles", segons apunta la Generalitat.
Pel que fa a la República Catalana, l'examen oferia un text sobre el discurs pronunciat per Francesc Macià a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el 14 d'abril del 1931. Els alumnes havien de comentar la crida que fa el president a la resta dels pobles de l'estat espanyol i del món en demanda de solidaritat, i enfront de la monarquia tot just derrocada; així com l’oferta que fa de contribució a la pau mundial des d’un punt de vista sobirà de Catalunya. A més, els estudiants havien d'explicar els antecedents de la proclamació de la República, les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, els resultats d’aquestes eleccions a Catalunya, la victòria d’ERC, les dues proclamacions de la República a Barcelona per part de Companys i de Macià, el viatge dels ministres del Govern Provisional a Barcelona i l’establiment de la Generalitat; a més d’explicar igualment quines eren les principals forces polítiques catalanes, així com el procés d’elaboració i aprovació de l’Estatut de Núria i el debat de l’Estatut a les Corts, amb l’aprovació el setembre de 1932; les característiques d’aquest.
Cal recordar que les Bases de Manresa són un document aprovat el 1892 per la primera Assemblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori. Es tracta del primer projecte concret d'un autogovern català plantejat des de Catalunya. En cap cas fou un projecte independentista sinó autonomista, plantejant una organització autònoma fortament corporativista, ja que estava influït per un cert tradicionalisme neoforalista. L'assemblea que va aprovar les Bases fou presidida per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, i actuaren com a secretaris un jove Enric Prat de la Riba i Josep Solé i Palet.