Consultar el temps pel mòbil o mirar el cel abans de sortir de casa, és un fet habitual per a molts. Un simple gest que evita patir sorpreses com passar fred perquè hem oblidat la jaqueta, calor perquè ens hem posat capes de més, o acabar xops de dalt a baix perquè ens hem deixat el paraigües a casa de bon matí. Pels catalans, conèixer la previsió meteorològica sempre ha estat un element important que ens ha caracteritzat, i això, els experts ho atribueixen al fet que vivim a un territori que presenta nombroses variabilitats de relleus que propicien que el clima pugui variar i que, simultàniament, trobem fenòmens molt diferents arreu del territori.

D’aquí, la dificultat d’establir bones previsions meteorològiques, un èxit que aconsegueixen a diari els professionals del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que enguany celebren el centenari de la seva creació. Per commemorar l’efemèride, ElNacional.cat us mostra en un vídeo reportatge com treballa el SMC per elaborar les previsions en base als diferents models i mapes que després, emeten i publiquen al seu portal web. Eliseu Vilaclara, el seu director, n’és l’encarregat de fer-nos el recorregut per les oficines, situades al barri de Sants de Barcelona i que acullen a la vuitantena de físics i geògrafs que elaboren les previsions meteorològiques a diari. 

Eliseu Vilaclara és director del SMC des del novembre de 2018 / Foto: Marc Ortín

Vilaclara, físic de professió, considera que l’afició de molts catalans pel temps ve precisament d’aquesta variabilitat climàtica i meteorològica que tenim, i detalla que l’episodi que més li ha marcat i que li ha quedat gravat a la retina, és la nevada del 21 de novembre de 1999 a Barcelona, un diumenge. “Es pot dir que va ser la nevada més primerenca que es recorda i que es registrava des de fa 380 anys”.

El cor operatiu del SMC

El primer espai on ens porta l’Eliseu, és al cor operatiu del SMC, la sala de predicció i vigilància. Un indret on hi ha activitat les 24 hores del dia, des d’on es fa la vigilància continuada del temps, la predicció meteorològica dels pròxims dies i des d’on s’activen els avisos -quan és necessari- per protecció civil. “Els matins ens reunim, exposem i analitzem tots els models, mirant el satèl·lit, el radar, la xarxa de descàrregues i a partir d’aquí, fem la predicció”, explica la Montse Aran, responsable de l’equip. Aran detalla que dins el seu grup, hi ha tres figures claus; la del predictor que fa el butlletí general, el predictor que fa la previsió del Pirineu i el tècnic que s’encarrega de fer la previsió de la tele. Tots ells, ofereixen la mateixa previsió acordada a la reunió matinal, així s’asseguren anar a l’una, donant la mateixa informació en cada canal respectiu.

Just al sortir de la sala de predicció i vigilància, ens trobem a 4 taules on hi ha l’equip de teledetecció. Aquests s’encarreguen de controlar totes les eines de teledetecció que són claus per a la vigilància i la predicció a curt termini. Porten la xarxa de radars de Catalunya, la xarxa de detecció de llamps i s’encarreguen de la recepció de les imatges i de la interpretació del satèl·lit Meteosat.

Un dels professionals de la casa explicant la previsió en format televisiu pel canal de Youtube / Foto: Meteocat

El Centre de Processament de Dades (CPD), el cor real del SMC

Al pis inferior, en una sala tancada a pany i clau, situada a un dels racons de les oficines del SMC trobem el centre de processament de dades. Entrar-hi és com accedir a una atracció, hi ha molt de soroll i un aire que et despentina, degut a la temperatura que cal mantenir perquè tots els aparells que s’hi troben funcionin adequadament. “Aquí és on hi ha tots els ordinadors que fan les simulacions dels models, així com els aparells que reben i guarden totes les dades meteorològiques dels equipaments”, relata el director del SMC acompanyat d’un dels tècnics de sistemes, Ernesto Sierra.

Sortint del CPD i seguint el recorregut pel Meteocat, ens trobem amb en Jordi Moré, cap de l’equip de Modelització, els encarregats de fer les simulacions dels models que són utilitzats pels companys que fan la predicció del temps, l’equip de la Montse. “A partir d’unes màquines de càlcul molt potents i d’uns models numèrics de previsió meteorològica que simulen l’estat futur de l’atmosfera, generem diferents productes com són els mapes, per exemple, que seran utilitzats pels companys de predicció a l’hora de fer el pronòstic”, relata Moré.

Els aficionats al temps, unes figures claus   

A pocs metres d’ells trobem a Mercè Barnolas, tècnica de l’àrea de Sistemes d’Observació Meteorològica (SOM), que s’encarreguen del control de la qualitat de les dades. “Tenim unes 190 estacions meteorològiques automàtiques i cada dia, mirem que les dades que ens arriben siguin correctes i que les estacions funcionin bé. En cas que no sigui així, avisem als tècnics i enviem algú perquè hi posi remei”. Al seu costat, hi seu en Ricard, tècnic de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM). “Tenim una xarxa d’observadors meteorològics molt gran, que és gent repartida arreu del territori que col·labora amb nosaltres de forma desinteressada i que ens envien a diari les dades del seu punt de mesura; de temperatura i precipitació bàsicament”. També els informen de la cobertura del cel, així com del gruix de neu en cas de nevades. En casos de situacions meteorològiques de perill, els mateixos observadors els avisen i els informen dels fenòmens destacats a temps real.

Des de fa un bon grapat d’anys, Josep Pascual (Estartit, Baix Empordà) és un dels col·laboradors del SMC / Foto: 100 anys mirant el cel

La climatologia com a eina per entendre el passat, present i futur  

Seguint el recorregut pel SMC, l’Eliseu Vilaclara ens presenta a Marc Prohom, cap de l’àrea de Climatologia, que encapçala dos grups de treball. “Un equip s’encarrega de fer el monitoratge del canvi climàtic, veure com ha evolucionat el clima fins ara i fer les projeccions de futur. I l’altre és l’equip de serveis climàtics, que ofereix respostes a l’administració, a la ciutadania i elabora els butlletins d’evolució del clima”. Reconstruir el clima del passat fent recerca de dades en arxius, és una de les tasques que elabora l’equip del Marc, que consta d’una base de dades que va ampliant fent fenologia i observant les dades que procedeixen de cada estació de l’any. En base a aquestes dades, elaboren les projeccions de futur, establint possibles escenaris sobre com evolucionarà la temperatura i la precipitació al nostre territori.   

Les projeccions apunten que el canvi profund es produirà a partir de 2050

Prohom apunta que “és important com actuem ara, perquè condicionarà el que ens vindrà en un futur”. Segons l’expert en climatologia, la temperatura seguirà incrementant, però el salt més important, es produirà a partir de mitjans de segle, amb possibles episodis més freqüents de sequera i amb l’augment de més de 3 graus en la temperatura mitjana anual pel que fa a l’escenari més pessimista, que presenta més emissions de gasos d’efecte hivernacle. 

No planet B / Foto: Unsplash

La ruta pel SMC l’acabem visitant el taller, un espai situat a l’entrada de les oficines, on dins hi treballa en Txema Medina, tècnic d’estacions meteorològiques. Medina s’encarrega de vetllar pel bon funcionament dels aparells i estris de mesura que els arriben espatllats. Els calibren de nou i els retornen al seu punt de mesura per tal que els companys en puguin obtenir dades fiables per fer les previsions o els registres. Una feina excel·lent d’equip, que complementen a la perfecció perquè cada dia tinguem la previsió meteorològica actualitzada i acurada de cada punt del territori.

100 anys mirant el cel

El Servei Meteorològic de Catalunya celebra l'efemèride amb una exposició que es pot veure de forma gratuita al Palau Robert de Barcelona; 100 anys mirant el cel. Un breu recorregut en què el visitant hi trobarà curiositats, un espai dedicat als observadors meteorològics i col·laboradors, un interactiu per veure els possibles escenaris futurs de cada municipi i alguna reproducció dels estris que utilitzen per fer les prediccions meteorològiques. Un espai on podreu rememorar la història del Meteocat i per comprendre com n'és de complex elaborar les prediccions que a diari, ens ofereixen per les diferents plataformes.