Un greuge pendent de resoldre. Un dels temes urgents del Departament de Justícia i del Govern d’ERC per al 2023 és aconseguir que el govern espanyol aprovi una partida pressupostària per poder fer efectiva la jubilació anticipada dels funcionaris de les presons catalanes, tal com va acordar la consellera Lourdes Ciuró (Junts) amb tots els sindicats (CCOO, UGT, Intersindical- CSC, CSIF i IAC-CATAC) el desembre de 2021, i es va aprovar pel Govern, encara d’ERC i de Junts, el març passat. Ara tot són presses per no tornar a perdre aquesta aprovació, i els sindicats demanen al govern de Pere Aragonès "que es faci valdre" per obtenir el vistiplau de Pedro Sánchez. Actualment, hi ha uns 4.000 funcionaris de presons amb una plantilla “molt envellida”, i els sindicats asseguren que la mitjana d’edat ja frega els 54 anys, i en algunes presons, com la de Ponent, arriba als 60 anys. L’acord és que els funcionaris de presons es puguin jubilar als 60 anys amb uns 35 anys de servei cotitzats, com ja fan els funcionaris de presons de la resta de l’Estat espanyol, ja que són adscrits a Muface, i només Catalunya (1986) i el País Basc (a finals del 2021) tenen transferida la gestió de les presons.
La nova consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha afirmat públicament que el seu departament treballa perquè la jubilació anticipada dels funcionaris de presons sigui una realitat. El Departament de Justícia, però, admet que és un tema feixuc i tècnic i que no s’havien fet tots els deures per embastar-lo. Detalla que s’han activat dues vies: la legislativa, a través d’una esmena al Projecte de Llei d’Eficiència Processal que va presentar el grup d’ERC al Congrés el novembre passat; i la tècnica, en la qual s’elabora la documentació de sol·licitud al Ministeri de la Seguretat Social per justificar la necessitat d'anticipar la jubilació d’aquest col·lectiu, i que es pot presentar formalment aquest gener. Els sindicats d'UGT, CSIF i AIC/CATAC consultats defineixen com a “prioritari” aconseguir la jubilació anticipada del col·lectiu per qüestions de seguretat i pel necessari rejoveniment de la plantilla, especialment a règim interior, on es realitza la vigilància dels reclusos. Precisen que l’informe tècnic sobre la plantilla de presons ja es va fer, a partir d’un treball en grup el 2020. Afegeixen que fins ara “ERC no havia mostrat interès per assolir aquest acord”, i li reclamen que pressioni el govern espanyol —el qual, recorden, necessita el suport del grup republicà per aprovar els pressupostos generals— per assolir-ho. També reclamen que s’impliquin tots els grups polítics catalans.
L’exemple dels Mossos: 500 jubilacions anticipades
La reivindicació dels funcionaris de presons és equiparable a la lluita històrica que van protagonitzar els sindicats dels Mossos d’Esquadra per obtenir la jubilació anticipada, com tenen la resta de cossos policials de l’Estat espanyol. Ho van aconseguir a finals l’any passat, i segons el Departament d’Interior aquest any 2022 s’hauran jubilat de manera anticipada uns 500 agents de la policia catalana, i l’any que ve i el 2024 en seran uns 200 cada any. A les presons treballen dos cossos tècnics: el de tractament i el de règim interior o vigilància, a més del cos de Mossos. Quan es va signar l’acord amb els sindicats, el Departament de Justícia informava que en els pròxims 10 anys es podrien acollir a aquesta modalitat de jubilació al voltant de 1.500 professionals dels serveis penitenciaris, que representen el 40% de la plantilla sobre un total de 3.700 treballadors.
La reclamació dels sindicats
Xavier Martínez, portaveu de la UGT-Presons, sindicat majoritari als centres penitenciaris catalans, afirma que ara és “una qüestió de negociació política” perquè, finalment, els funcionaris de presons catalans es puguin jubilar a 60 anys. “La nova consellera ha dit que ho vol tirar endavant, però cal que ERC faci la seva feina”, insisteix. Martínez detalla que l’esmena a la llei d’eficiència processal no es votarà fins aquest febrer, i que es mantenen “expectants” de l’actuació que farà el govern de Pere Aragonès. A més, insisteix que per ara no es treballa per rejovenir la plantilla dels centres penitenciaris catalans. “L’oferta pública aprovada per la Generalitat el 2022 compta amb més de 800 agents dels Mossos, mentre que de funcionaris de presons, només 144, que són els que es van jubilar el 2021, i aquest any en seran més. A règim interior hem perdut uns 600 efectius, que implica una reducció de més del 15%”, lamenta Martínez.
El representant de CSIF-Presons, Alberto Gómez, és més taxatiu: “És una vergonya. No han fet res des de l’acord amb els sindicats de desembre de l’any passat, i ara tot és voluntat política.” Gómez sosté que l’informe sobre la plantilla de treballadors de presons neix a partir d’un treball inicial que va fer la CSIF el 2016, que després s’ha actualitzat amb el treball conjunt, i que membres del seu sindicat fa un mes van anar al Ministeri de la Seguretat Social perquè aprovés la jubilació anticipada del col·lectiu.
Representants del sindicat IAC/ CATAC manifesten que “Junts va arribar tard en presentar una esmena i que fins ara ERC no estava per la labor” i asseguren que el seu sindicat tornarà a fer una acció política perquè s’aprovi a Madrid. Reconeixen que “se senten molt sols” perquè els funcionaris de l’Estat espanyol ja tenen la jubilació anticipada, i que si es triga massa ja no s’arribarà a temps, perquè ara ja es jubilen en règim ordinari entre 50 i 100 treballadors cada any. IAC/CATAC planteja una alternativa, que és que s’ampliï a tota l’administració de la Generalitat la segona activitat que poden realitzar funcionaris de presons, ara limitat als centres penitenciaris, i a la qual han anat uns 66 funcionaris. El sindicat exposa que s’han acollit comandaments de vigilància de 57 anys a la segona activitat davant la pressió que implica la feina, i sosté que “hauria de ser una preocupació per a Justícia, perquè es perd capacitació i experiència”.
El reconeixement d’agents de l’autoritat
D'altra banda, el portaveu de la CSIF, Alberto Gómez, afirma que una segona reivindicació històrica és que els funcionaris de presons siguin reconeguts com a agents de l’autoritat, fet que assegura que reduiria el nombre d’agressions que pateixen per part de reclusos violents. El portaveu de la UGT, Xavier Martínez, també és clar en aquest punt: “Si som agents de l’autoritat es reduiran les agressions, que patim i que ara surten gratis. Se’ns veurà com un col·lectiu fort.” Actualment, la reforma de la llei orgànica penitenciària per incloure-ho està en tramitació.