Gairebé el 85% de les ciutats espanyoles afectades per la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica incompleix l'obligatorietat d'adoptar plans de mobilitat urbana sostenible abans de 2023.
Això significa que tan sols 25 de les 149 ciutats afectades, que concentren a més al 80% de la població espanyola, compten amb Zonas de Baixes Emissions (ZBE), principalment a causa de la falta de normativa i de recursos, ja que moltes estan esperant l'arribada dels fons Next Generation EU.
Així es desprèn de l'Observatori de Zones de Baixes Emissions de la Universitat Alfons X el Savi (UAX), elaborat pels alumnes d'Enginyeria de Camins sota la supervisió d'Ángel Sampedro, director de l'Àrea d'Enginyeria i Arquitectura d'UAX, que en aquesta primera fase analitza la viabilitat tecnicoeconòmica de la implantació de Zones de Baixes Emissions (ZBE) en un total de 40 municipis a Espanya.
L'anàlisi detalla també que el desplegament d'aquestes zones només ha reduït la contaminació local a Madrid i Barcelona, on han disminuït les emissions de diòxid de nitrogen (NO2), encara que no ha pogut demostrar la seva eficàcia sobre les que contribueixen al problema global, els gasos amb efecte d'hivernacle (GEI).
"En alguns d'aquests 25 casos, les actuacions plantejades s'han centrat a l'establiment de restriccions a l'entrada, circulació i estacionament dels vehicles més contaminants. Tanmateix, aquestes mesures no han anat més enllà, la qual cosa suposa unes millores locals de la mobilitat, però en cap cas no poden considerar-se un compliment de l'esmentada llei", va afirmar el director de l'Àrea d'Enginyeria i Arquitectura. Universitat Alfonso X el Savi, Ángel Sampedro.
A més, l'Observatori conclou que només Madrid compleix amb la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica en matèria de seguiment del funcionament de les ZBE, gràcies a la seva estratègia Madrid 360.
La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica obliga els municipis de més de 50.000 habitants i els territoris insulars a adoptar Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), incloent-hi l'establiment de ZBE, abans de 2023. En aquest sentit, les conclusions de l'observatori confirmen que encara queda bastant camí per recórrer.
"Resulta difícil entendre que més del 80% dels ajuntaments obligats a implementar aquest tipus de mesures no hagin estat capaços de posar en marxa uns PMUS per als quals hi ha ajuts disponibles, tant a nivell europeu com nacional, des d'abans de 2006. A través de l'Observatori, hem pogut concloure la viabilitat de les ZBE en qualsevol tipus de població, sempre que es considerin de forma adequada les característiques particulars de cada entramat urbà i desenvolupament de la mobilitat, per la qual cosa en principi no hi ha motiu per no continuar treballant en la implantació de plans sostenibles que generin un impacte positiu", va explicar Sampedro.
En l'àmbit de la rendibilitat econòmica, l'observatori estima que les inversions necessàries per desplegar Zones de Baixes Emissions eficients són entre els 45 i els 55 euros per habitant, segons el tipus de població. I apunta que, repartides en períodes de 2 a 8 anys, podrien tenir un retorn total o parcial a través dels ingressos generats per mesures com l'estacionament regulat, pagament per ús de serveis, etc., o a través de sistemes de col·laboració publicoprivada.
Després d'aquesta primera anàlisi, l'Observatori de ZBE continuarà la seva tasca durant 2023 per avaluar les ZBE que ja s'estan implantant, les seves opcions de millora, sistemes de monitoratge o anàlisi d'eficàcia. Aquesta segona onada té també per objectiu oferir mesures innovadores a les ciutats per desplegar ZBE eficients i aconseguir un model de ciutat més sostenible.
Segons va detallar l'UAX, l'Observatori sobre Zones de Baixes Emissions d'UAX permet als estudiants d'Enginyeria de Camins conèixer i experimentar el treball realitzat en un àmbit d'alta ocupabilitat per a la seva especialitat. A més, es tracta d'un treball multidisciplinari, que posa el focus en el maneig i experimentació de com funciona la tecnologia aplicada ja en altres ciutats, mentre que els alumnes adquireixen coneixements en matèria de transformació digital, aspectes socials i de comunicació, i una visió global per plantejar nous models de ciutat més sostenibles.
"És, en definitiva, un projecte basat en el model educatiu #UAXmakers que caracteritza a la universitat, pel qual els alumnes aprenen de manera efectiva a través d'experiències reals, contribuint alhora a la seva inserció laboral," va afegir.
L'Observatori compta amb el Premi EMT 'Muévete verde', el Premi de l'Associació d'empreses per la mobilitat sostenible, el reconeixement extern de la Fundació Renault i ha estat acceptat en el Pacte Mundial de les Nacions Unides gràcies a la utilitat de les seves conclusions per impulsar la implantació de ZBE.