El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha demanat a la Sala del Penal del Tribunal Suprem (TS) que anul·li l’entrada i registre que es va produir en el seu despatx de la fiscalia per “manifesta i notòria desproporció”. L’advocacia de l’Estat, que representa García Ortiz, ha presentat un recurs en el qual assegura que en la informació requisada a través de la confiscació massiva de correus i missatges dels dispositius electrònics confiscats hi ha “informació que pot comprometre la seguretat de l’Estat”. García Ortiz va reunir els fiscals el passat 7 de novembre per explicar-los l’escorcoll de la Guàrdia Civil donat que els dispositius contenien informació de moltes fiscalies que tenen en marxa “investigacions sensibles” i volia explicar-los com “podria afectar” l’escorcoll a la feina del seu dia a dia.
Deu hores d’escorcoll
La Unitat Central Operativa de Guàrdia Civil (UCO) va registrar el despatx de García Ortiz el passat 30 d’octubre durant deu hores per ordre del jutge del Suprem, Ángel Hurtado, en el marc de la investigació per presumpta revelació de secrets en la causa d’Alberto González Amador, la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. L’Advocacia de l’Estat ha recorregut davant la sala aquesta decisió d’Hurtado, instructor de la causa judicial que es va obrir contra García Ortiz i la fiscal en cap de la província de Madrid, Pilar Rodríguez, després de la denúncia de González Amador.
“El perjudici més gran a la Fiscalia”
Els serveis jurídics de l’Estat consideren que les diligències d’entrada i registre, clonat, bolcat i confiscació dels dispositius d’emmagatzematge massiu de García Ortiz “constitueix segurament el perjudici més gran (el temps dirà si irreparable) que s’ha causat a la Fiscalia General de l’Estat i a la fiscal en cap provincial de Madrid”, segons ha avançat El País de fons jurídiques i ha confirmat Europa Press. L’instructor de la causa, Ángel Hurtado, va autoritzar "la intervenció i/o copia, en la seva integritat o parcialment, de qualsevol mena de material o suport informàtic i telemàtic (inclosa telefonia mòbil) que hagi pogut ser empleat o que pogués servir com a indicis o proves". Aquesta autorització va incloure la confiscació dels telèfons mòbils de García Ortiz, així "com a altres dispositius informàtics/telemàtics que pogués portar (tauleta, portàtil i altres)". De la mateixa manera, el jutge del Suprem també va donar llum verda al bolcat dels comptes de correu electrònic, perfils en xarxes socials i altres repositoris d'informació a Internet administrats per García Ortiz, a més de "la informació que es trobava en els servidors".
Limitacions del jutge
Posteriorment, el jutge va introduir dos límits. D'una banda, va acotar la informació que podia ser utilitzada en la causa a la qual pugui tenir relació amb el delicte de revelació de secrets investigat. I d'altra, també la va acotar temporalment, des del 8 de març fins al 30 d'octubre, però de nou amb posterioritat, l'instructor va especificar que era del 8 al 14 de març, les dates en les quals es fa produir la filtració. Però el material ja havia estat confiscat per la Guàrdia Civil i es trobava en mans dels investigadors.
Aquest moviment d'Advocacia de l'Estat se suma al de la tinent fiscal del Tribunal Suprem (TS), María Ángeles Sánchez Conde, que va assenyalar en el recurs d'apel·lació davant el TS del 5 de novembre passat contra les actuacions que autoritzaven els registres efectuats als despatxos del fiscal general i la fiscal en cap provincial de Madrid que aquests eren nuls perquè no contenien "un relat dels fets que es consideren delictius".
La causa contra García Ortiz
El Tribunal Suprem va obrir una causa contra el fiscal general de l’Estat per investigar si va cometre un delicte de revelació de secrets sobre la investigació de presumpte frau fiscal d’Alberto González Amador. La Sala Penal de l’Alt Tribunal va acollir per unanimitat la petició tant de la parella d’Isabel Díaz Ayuso com del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que acusen el fiscal de l’Estat d’haver revelat informació privada amb el comunicat que va difondre per aclarir que va ser González Amador (i no al revés) qui va oferir un pacte a la Fiscalia i qui va admetre el frau a Hisenda per no entrar a la presó. El Suprem va reconèixer que, de la transcripció de la nota controvertida, es dedueix que, “aparentment, no hi ha informació indegudament revelada, davant del coneixement públic dels fets”, però va argumentar que, de la instrucció del TSJM, sí que “es desprèn que hores abans de la nota de premsa, els correus entre el fiscal del cas i el lletrat del particular van ser revelats” quan estaven “en poder” del fiscal general de l’Estat i de la fiscal en cap provincial. I aquí el Suprem va apreciar un “perjudici derivat de les revelacions”.