La central tèrmica de Cercs, al Berguedà, activa entre el 1971 i el 2011, és actualment un vestigi gegantí del passat industrial i miner de la zona que, després de diversos projectes de reconversió que no han reeixit, s’encamina a la seva desaparició un cop la consellera de Territori, Sílvia Paneque, fent seves les demandes del municipi de Cercs i dels veïns de la zona, ha reclamat per carta al Ministeri per a la Transició Ecològica que s’iniciï el desmantellament de les instal·lacions, segons han avançat aquest dijous 'Nació' i 'El Periódico', amb l’objectiu de renaturalitzar l’espai on es troben aquestes instal·lacions i, en paral·lel, impulsar el projecte de central hidroelèctrica reversible de Cercs, que seria la tercera central d’aquest tipus a Catalunya.
Cal tenir en compte que aquesta central tèrmica, que s’abastia principalment amb el carbó procedent de la mateixa zona fins que va deixar de ser rendible aquesta explotació, va provocar un important impacte ambiental, amb emissions de diòxid de sofre que causen la pluja àcida que van provocar que el 1985 aquesta central rebés la primera sanció per delicte ecològic a l'Estat espanyol. En aquest sentit, les estructures que queden dempeus, en especial la seva immensa torre de refrigeració, de 103 metres d’altura i un diàmetre màxim de 68 metres, contenen tota mena de residus tòxics, raó per la qual des del Berguedà es reclama el seu desmantellament.
Projectes fracassats: parc de terror i crema de residus
A més, des que va quedar fora d’ús industrial l’any 2011, s’han succeït diversos intents de reutilització, com la conversió en parc temàtic de terror entre 2018 i 2020 sota el nom d’Horrorland, o el projecte d’acollir una planta per generar electricitat amb la crema de residus, que va ser presentat el 2019 però que tampoc va quallar. En aquest segon cas, l’objectiu era cremar residus industrials no perillosos per obtenir energia elèctrica renovable sense generar impacte ambiental, una diferència clau respecte de la històrica planta tèrmica, que generava electricitat a partir de la combustió de carbó, ja que es preveia utilitzar tecnologia de reducció de l’emissió de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle. Tot i que la intenció era obrir la nova planta el 2023, al final es va desestimar el projecte.
Davant aquests intents fracassats, des de la comarca i també des del Govern s’aposta pel desmantellament i la renaturalizació de tot el paratge. Cal tenir en compte que, malgrat tractar-se d’un complex industrial colossal, actualment no hi ha interès patrimonial en conservar-lo.