Els gelats que voldries tastar aquest estiu i que no trobaràs

Arriba l'estiu, i els carrers, les places i les platges s'omplen de paradetes de gelats. Però molts trobaran a faltar els gelats favorits de la seva infància. Farem un repàs d'aquells gelats emblemàtics que van marcar una època. Per sort, alguns han sobreviscut heroicament, especialment el Frigo Pie i el Drácula, símbols dels gelats que es resisteixen a morir.

Però abans del naixement del Frigo Pie, ja havia aparegut el seu avantpassat, el Frigo Dedo. Era un gelat de gel amb un intens sabor de maduixa, que tenyia la llengua de color vermell: si l'havies pres, no podies amagar-ho. Van intentar millorar-lo tot fent-ne una variant amb diferents gustos, però aquesta sí que no va acabar de funcionar. El Frigo Dedo va morir i el Frigo Pie, el seu hereu, li va sobreviure.

Sovint les dues marques estrella, Camy i Frigo, competien amb gelats molt similars, i no dubtaven en plagiar-se. Les dues van treure a la venda gelats amb forma de nau espacial que barrejaven el sabor a Coca-Cola amb el gelat de llimona. El Colajet, de Camy, molt més atrevit gastronòmicament i estèticament, es completava amb un recobriment de xocolata a la punta de la nau. En canvi, el Capitán Cola, el producte de la Frigo, era molt més clàssic: es limitava a omplir la punta de la nau amb gelat de taronja.

Miko va tenir molt d'èxit amb un producte anomenat Mikolapiz. En realitat, era una mica una estafa, perquè quan l'obries no tenia forma de llapis. Calia llepar-lo molt, i de forma adequada, per convertir el cilindre inicial en un llapis... Malgrat tot, va durar molt de temps, perquè va ser recuperat posteriorment per la Camy.

Un dels gelats estel·lars de Frigo, durant tres o quatre temporades, va ser el Frigurón, que tornava bojos als nens pel seu color. El seu gust era bastant indefinit; alguns dels seus adoradors, avui en dia, asseguren que era de pinya, però d'altres ho dubten. A la fi, el gust era el menys important: allò essencial era el color blau.

La Frigo va treure un gelat molt ben resolt. Combinava l'estètica del "corte" (el tall de barra de gelat cobert a banda i banda amb galetes), però li afegia disseny i combinació de sabors. La galeta estava farcida de vainilla creuada amb franges de caramel, i el recobriment era de xocolata amb cacauet. Però no va triomfar entre els nens per la seva mida. Era molt petit i els nens buscaven un gelat com més gran, millor...

La Menorquina tenia un gelat que era l'estrella a l'hora de les postres als restaurants. Els nens sempre demanaven un Punky. No era pel seu gust, sinó pel seu espectacular envàs de plàstic, en forma d'ocell amb cresta. Sovint, malgrat tot, els nanos no aconseguien aquest gelat-joguina: les mares s'encarregaven de demanar-los un horrorós gelat de crocanti. Com era per als nens, els cambrers acabaven d'espatllar el crocanti col·locant-lo entre dues galetes que no tenien gust de res. Però els nens, en la següent visita al restaurant, tornaven a demanar el Punky. El més freqüent és que no l'aconseguissin.

De fet, els pares, si volien fer un extra amb els gelats, tenien més tendència a oferir "Copes florides". En un temps en què els gelats més habituals, els "vasitos", tenien una mida diminuta, les "Copes florides" que feien a algunes geladeries eren un autèntic festival, pel colorit i per la quantitat. Barrejaven diferents tipus de gelat, li afegien nata, xarop de xocolata, trossos de maduixa i plàtan, alguns fruïts secs, una cirera confitada i, inevitablement, una neula... El problema és que els adults tenien més afició a prometre "Copes florides" que a complir les seves promeses.

Entre els gelats que no van tenir gaire opció de popularitzar-se, perquè aviat van passar a millor vida, n'hi havia de també prou originals. El Frigosentado imitava un tòtem indi. Banana Joe va ser un gelat amb forma i gust de plàtan que va tenir una vida curtíssima. Tampoc va durar gaire un gelat amb forma de Super Mario, i el que s'assemblava al Cobi, la mascota olímpica de Barcelona 92, només va durar un any. Més èxit va tenir el Fantasmiko, que tenia la forma clàssica dels fantasmes amb llençol. El Tubi Tabi, que anava amb un envàs de pasta de dents, va tenir una vida breu, perquè produïa molta frustració, ja que mai no aconseguies buidar del tot el pot. Millor disseny tenia el Boomy, que combinava el gelat de taronja, el de maduixa i el de llimona en un sol pal, però tampoc va sobreviure gaire.

Malgrat tot, molts nanos no tenien pressupost per prendre molts gelats, i s'havien de conformar amb els famosos "polines". Els millors, sens dubte, eren els de la marca Burmar Flax. Es podien comprar sense gelar a la botiga de la cantonada, però sempre hi havia alguna paradeta, prop de les escoles, que a més de vendre cigarretes soltes als menors, venien magnífics Burman Flax gelats...