Els millenials comencen a ser antics i la generació que irromp en el mercat laboral, coneguda com la Z, ve amb les idees molt clares. Les virtuts poden convertir-se en defectes, també a la inversa, depèn de com es miri. Però cal fer un retrat generalitzat d'una nova fornada de persones per entendre quin paper jugaran en la propera dècada.
Aquest diari, ha consultat a diferents empresaris i la majoria coincideixen a tall personal amb què es troben davant d'un gran talent, joves que es mouen sobre els 25 anys, amb molta ambició, però més exigents que els millenials: ells marquen les condicions, saben el que volen i si no ho troben, marxen encara que l'oferta sigui molt llaminera.
On els ubiquem?
Aquesta tendència s'ha posat encara més de relleu en països de la Unió Europea on les taxes d'atur no són tan elevades com a Espanya. A tall d'exemple, a França o Dinamarca falten perfils professionals en moltes àrees, especialment en el terreny de la digitalització. Però anem a conèixe'ls una mica millor. D'entrada, quin any van néixer? La generació Z, també coneguda com Zillennials, comprèn aquells nascuts en els darrers anys de la dècada dels 90 i inici dels 2000 aproximadament.
Actualment, els seus primers integrants es troben en una etapa ja sigui a punt d'acabar la seva vida universitària o en la recerca d'una ocupació, mentre que els més joves es veuen en el dilema d'escollir una carrera per estudiar. Posteriorment vindrien els Alfa. Des de la Pew Research Center han elaborat un quadre per veure totes les generacions ordenades.
"No estan disposats a esperar"
Jordi Albert Garcia, CEO de James Brand i d'Istartium, fa un perfil sobre els Z: "Entenen i interpreten el món laboral de manera diferent. Molts prefereixen aprendre creant la seva pròpia empresa que no pas adquirir experiència com empleats d’altres empreses. Per sobre de tot estan els seus somnis primer, abans dels somnis dels altres. I quan abans puguin dedicar-se a aquests millor. No estan disposats a esperar i ajornar els seus somnis".
Jordi Albert Garcia, Executive Creative Director
La seva primera empresa és el seu perfil a les xarxes
Aquest canvi d'actitud va molt lligat a les xarxes socials. Així doncs, la primera empresa que munten la majoria són els seus propis perfils de les xarxes que són projectes en sí, exigents i treballats. "Els agraden els reptes i s'ajuden en comunitat, amb likes, comentaris, recomanacions, followers, shares… Viuen tiktokejats i selfijats”, subratlla Garcia. Habituats des de nens a utilitzar mòbils i tauletes, la televisió passa a ser una mena de torradora antiga. Són nadius digitals que es mouen molt bé a les xarxes socials i estan habituats als projectes i comunicar".
"La trucada de telèfon ha mort"
Els hàbits, també en el terreny laboral canvien per complet: "No els truquis per res del món, la trucada de telèfon ha mort. És més còmode i segur escriure que parlar. Rellegir-se abans de dir. I si parlen millor primer gravar-se i escoltar-se per autovalidar-se. Ara bé, no tot són comoditats, flors i violes a les xarxes. El costat fosc també existeix representat pels haters, però aquests ja s’han normalitzat i formen part del joc. Es compta amb ells. D’alguna forma la crítica i l’odi ja és quelcom habitual i fins i tot en certa manera positiu, ja que ajuden a fer soroll, generar debat i notorietat", conclou Garcia.
"No tenen por al fracàs"
Així doncs, aquesta manera d'entendre la vida és millor o pitjor? És difícil i erroni generalitzar, però molts d’ells són diferents. Sense tants complexes. Rebels i inconformistes, però també és cert que a vegades són interpretats com perfils de risc i poden ocasionar certs vertígens a les empreses. Aquesta és la defensa que en fa Garcia d'ells. "Ja no existeix la por al fracàs ni el sentiment de vergonya per equivocar-se. El fracàs fins i tot agrada i s’aplaudeix. Ja no és un tabú. Es reconeix el valor d’intentar-ho una vegada i una altra. S’estimula l’atreviment. El fracàs prové del llatí 'fracassare' que significa trencar. Aquestes generacions volen trencar. Els sedueix el trencament i la innovació".
La importància dels seus pares i mares
Si entrem en la comparativa, els de la Generació Z han rebut la influència dels seus pares, nascuts entre els anys 80 i els 2000. Aquests pares ja no transmeten idees obsoletes als seus fills com les que van rebre ells. Ja no han seguit transmetent el missatge de “tria una feina estable per tota la vida”, i “escull estudis amb sortida”, sinó el contrari. El missatge que han rebut aquests joves tant pels pares com pels seus professors ha estat un altra: “Tria el que més t’agradi fer i el que millor sàpigues fer”. Han estat alliberats.
I després de la Z?
I si mirem una generació més enllà, la tendència que marca la Z encara es fa més gran. La darrera generació nascuda entre el 2010 i 2025 són anomenats com els Alfa. Hi ha una gran majoria de tots ells que no volen treballar per a altres, no els agrada la idea de rebre ordres, ni de tenir caps. Necessiten sentir-se lliures i sentir que estan creant la seva pròpia història, els seus propis projectes i, si s’equivoquen, tornaran a començar. Tenen tota la vida per endavant i tenen clar que no volen sacrificar la seva vida per una feina que no els agradi.