L'arbre més emblemàtic de Collserola està d'enhorabona. La Generalitat ha declarat el Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès com a Arbre Monumental de Catalunya, una distinció que reconeix el valor monumental, històric o científic de determinats exemplars d’espècies arbòries. La seva ubicació i l'intent de talar-lo i cremar-lo, l'han convertit en un símbol d'identitat santcugatenca i de preservació de l'entorn natural de la serra de Collserola. L'any 2024 es va celebrar el 250è aniversari de la seva germinació, i el consistori de Sant Cugat va reclamar que se li atorgués aquesta condició d'Arbre Monumental, que li arriba ara, trenta anys després que ja fos declarat arbre d’interès local i comarcal. “Ara el Pi d’en Xandri no només és un símbol de Sant Cugat, sinó un símbol de tot Catalunya”, ha celebrat l’alcalde Josep Maria Vallès, que ha definit aquest dilluns com un dia “històric”.
El Pi d'En Xandri es va plantar el 1774 per marcar els límits de les terres d'una nissaga del municipi i més recentment ha estat símbol de la lluita per la preservació de l'entorn natural de Torre Negra. Aquest simbolisme va prendre una dimensió especial a partir de 1997, quan va ser víctima d'un atac. La matinada del 2 de febrer d'aquell any algú va intentar, sense èxit, talar-lo i cremar-lo, però li va deixar unes greus ferides de les quals encara es recupera. És un 'crim' que mai no es va poder resoldre, però que des de llavors ha erigit el pi en una icona del municipi.
El pi viu des d'aquell moment apuntalat i tècnics forestals el revisen anualment per avaluar-ne l'estat. Qui fou cap del Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament en el moment de l'atac al pi, Jordi Torrijos, assegura que l'evolució és "positiva". En aquell moment, a més dels puntals, es van fer també operacions de bionutrició perquè l'arbre regenerés els teixits de manera natural i aconseguís tancar les ferides: "L'arbre està fent teixit de tancament i de cicatrització, però encara trigarà a acabar de cicatritzar completament".
El tècnic explica que un pi funciona "com un submarí" i quan hi ha una ferida "crea unes barreres naturals de compartimentalització" per aïllar la zona crítica i poder continuar creixent. Amb tot, Torrijos augura que "hi ha pi per a uns quants anys més" i explica que poden arribar a viure uns 400 o 450 anys. Avui dia el Pi d'en Xandri té uns 23 metres d'alt i 3,20 metres de diàmetre de tronc. La seva capçada fa uns 21 metres d'ample i té una forma peculiar, amb una branca díscola que va quedar aïllada de la resta després de la nevada de 1962, quan l'arbre va perdre part de la seva brancada pel pes de la neu.