Després de gairebé tres anys de sequera a Catalunya, amb pluges a nivell mínims, i una tardor seca per tercer any consecutiu, l'àrea metropolitana de Barcelona entrarà en situació d'emergència previsiblement a finals de novembre o principis de desembre —com ja ho estan 23 municipis de les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès que depenen de la capçalera del riu Llobregat—, i el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, no descarta que puguin arribar vaixells amb aigua potable com ja va passar amb la sequera del 2008, una mesura que, tot i que descarta que sigui a hores d'ara urgent, "està sobre la taula", segons ha afirmat el director del màxim òrgan relatiu a l'aigua a Catalunya aquest dimecres en una entrevista a Catalunya Ràdio.

L'arribada de vaixells amb aigua, valora Reyes, és una mesura amb "un impacte més visual, de conscienciació o percepció", però assenyala que, de moment, no és prioritari, i que hi ha altres actuacions prèvies que s'estan fent abans d'haver de prendre tal mesura: com millorar les plantes potabilitzadores i les plantes de reutilització, per fer una producció més eficient, i conscienciar la població perquè hi hagi un consum més conscient. En aquest sentit, Reyes lamenta que no veu en la societat una percepció de sequera i de preocupació, "com si hi havia el 2008", "Això és un problema", apunta, alhora assenyalant que aviat sortirà una campanya de conscienciació per part de l'ACA. 

"Hi ha molts ciutadans que encara no saben que estan en sequera, perquè no hi ha hagut talls a casa seva", ha valorat el director del màxim òrgan relatiu a l'aigua a Catalunya, especialment apuntant a Barcelona i l'àrea metropolitana, on no s'ha viscut de moment un impacte tan gran com en alguns municipis més petits a zones més afectades, on hi ha hagut talls i límits més estrictes de consum. "No hem vist un canvi gran, potser la gespa més seca", ha assenyalat Reyes, mentre que a poblacions com Vallirana han vist els seus pous secs.  A partir de finals de novembre i desembre, quan hi hagi situació d'emergència a Barcelona, els ciutadans ho notaran, ja que es deixaran de regar totes les zones verdes i arbres. Això sí, a l'aixeta de casa "pot ser difícil" que es noti, ja que s'estableix un límit de 200 litres per habitant i dia, i potser les llars no hi arriben.

Reduir la pressió i garantir l'abastiment a l'activitat econòmica

En aquest sentit, Samuel Reyes ha explicat que operadors com Aigües de Barcelona, el que estan provant és a reduir la pressió, de forma que amb menys cabal a l'aixeta, es consumiria menys. Una mesura que és, però, "difícil de gestionar" en ciutats amb pisos alts, com Barcelona, i que no és el mateix que gestionar la pressió de l'aigua i que el servei funcioni adequadament en un poble on totes les cases tenen la mateixa alçada. L'objectiu, explica el director de l'ACA, és garantir l'abastiment, especialment a l'activitat econòmica, ja que "rere aquesta hi viu molta gent".

Consciència en el consum i ser més eficients

Alhora, l'ACA afirma que aposta per fer inversions i propiciar un model alternatiu de producció d'aigua potable que no depengui tant de la pluja. I Reyes ho exemplifica amb el fet que gener del 2021, sense alerta, el 85% de l'aigua que consumien abans venia dels embasaments, mentre que ara dels embassaments ve el 50%, mentre que l'altre 50% ve d'aigua subterrània, dessalinització i reutilització. Això sí, davant d'aquesta via, el director de l'ACA explica que es podrien fer més dessaladores, però es pregunta si aquest és el model de país que volem, "amb els costos energètics alts i envaint la costa". Per això, assenyala com a preferible que hi hagi més consciència, una reducció del consum i una producció més eficient. "L'objectiu és estalviar sense que hi hagi talls", conclou. 

Sancions a municipis

Fins al dia d'avui, només s'han sancionat als municipis que no passaven a l'ACA les dades de consum i els municipis de més de 20.000 habitants que no estaven aplicant el pla de sequera, que és obligatori. Ara, explica Reyes, miraran els expedients, amb les dades del setembre, per sancionar als municipis que consumeixen més aigua dels límits permesos en situació d'emergència per sequera. "Sense intenció de recaptar", assegura, sinó per un "ús racional de l'aigua, perquè hi ha poca".