L'Observatori de Serveis Urbans (OSUR), que avalua la qualitat dels serveis públics municipals, ha realitzat un estudi sobre la gestió de l'empresa pública Taigua, responsable del subministrament d'aigua a Terrassa des de 2018, i assenyala que lsu gestió a Terrassa incrementa les tarifes i redueix la inversió en la xarxa d'aigua.

Exposa que l'Ajuntament de Terrassa va reemplaçar l'empresa privada Mina Pública d'Aigües de Terrassa, que havia operat en el municipi des del segle XIX, per la pública Taigua. L'informe assegura que, des del canvi en el model de gestió fa cinc anys, les tarifes d'aigua han experimentat un increment del 42%, "gairebé duplicant l'augment en altres ciutats de mida similar, ja siguin de gestió pública o publicoprivada, que situen la pujada mitjana en un 21%. Aquest increment s'ha justificat com a necessari per equilibrar els comptes de Taigua. Tanmateix, les dades de l'informe revelen que la pujada de tarifes no ha estat acompanyada d'una millora en la qualitat del servei o en l'eficiència del sistema".

Segons OSUR, hi ha un descens en el rendiment hidràulic de Taigua, "que ha passat del 80% en l'època de Mina al 78% actual". Indica que això implica que, per cobrir la mateixa demanda d'aigua, Taigua ha de comprar un 2,6% més que abans, a causa de les pèrdues més importants a la xarxa de subministrament, que apunten a una falta de manteniment de les infraestructures. I afegeix que "l'absència d'una adequada inversió en la xarxa està ocasionant un deteriorament progressiu de les instal·lacions, la qual cosa pot traduir-se en més costos de reparació i pèrdua d'eficiència a mitjà i llarg termini".

En termes econòmics, OSUR es refereix a un increment en les despeses de personal del 56% des de la municipalització, a causa d'un augment del 30% de la plantilla, "sense que això s'hagi traduït en un major nombre de serveis directes". Paral·lelament, la inversió en manteniment i renovació d'infraestructures ha descendit en un 31,6%, agrega, la qual cosa podria estar relacionat amb el deteriorament en l'eficiència de la xarxa i la qualitat del servei, segons OSUR.

Diu que les inversions executades per l'operador entre 2019 i 2023 van ser de 14,16 milions d'euros, "una xifra que contrasta significativament amb els 20,06 milions d'euros que l'anterior gestor del servei va invertir en els seus últims cinc anys de contracte (2012-2016). Es pot destacar que gairebé tota la inversió de Mina va anar a parar a millores a la xarxa mentre que Taigua va dedicar a aquesta finalitat al voltant d'un 60%".

OSUR destaca que la decisió d'assumir la gestió de l'aigua directament a Terrassa es va prendre amb la premissa que, en tractar-se d'una empresa pública, es reduirien els costos a l'eliminar la partida destinada a beneficis empresarials i la bonificació en l'Impost de Societats. Tanmateix, assegura que l'estudi revela que la partida de beneficis va ser absorbida per altres partides de costos, entre elles els "costos indirectes", i que els beneficis fiscals i l'adscripció gratuïta de les instal·lacions de la xarxa no han compensat els desajustos en la gestió, la qual cosa ha portat a la pujada dràstica de les tarifes per evitar pèrdues.

Segons OSUR, "l'experiència de Taigua a Terrassa reflecteix els reptes associats a la gestió directa d'un servei tan complex com el subministrament d'aigua, en els quals la municipalització s'ha de basar en criteris de viabilitat i eficiència. En el cas de Terrassa, els increments tarifaris i la reducció del rendiment hidràulic indiquen que la decisió ha implicat alts costos tant econòmics com tècnics, que s'han traslladat als usuaris. La falta de manteniment adequat i l'augment en els costos operatius han minvat els beneficis fiscals de la gestió directa, la qual cosa suggereix la necessitat d'una anàlisi més exhaustiva en futurs processos de remunicipalització. La gestió de serveis urbans complexos exigeix un enfocament que garanteixi no només la sostenibilitat financera, sinó també la qualitat i eficiència del servei en benefici dels ciutadans".