Els responsables dels atemptats islamistes que ara couen Europa, i dècades fa que couen el Pròxim Orient, són Lawrence d'Aràbia, l'arqueòleg, escriptor, espia i oficial britànic fet famós per Hollywood; i Gertrude Bell, poliglota, aristòcrata, arqueòloga i espia, una de les grans especialistes del món àrab del segle XX. Per descomptat això és una reducció, però no a l'absurd.

Per capir la complexitat del terrorisme islamista cal introduir un element fonamental en la conversa. L'emoció d'aquests dies acaba en batalles mediàtiques més o menys absurdes, d'una banda, i de l'altra a deixar fluir opinions que es basen en reaccions primàries. És a dir, a informar des del dolor i la ràbia, si no des de la manipulació. Les víctimes tenen tot el dret del món a arrencar la seva reflexió des de l'emoció, però els periodistes no.

Per què Lawrence d'Aràbia o Gertrude Bell? Perquè Daesh i abans Al Qaida i dècades abans els Germans Musulmans, tots, es nodreixen de la mateixa narrativa històrica, a saber, la humiliació dels pobles àrabs, que, després de la caiguda de l'Imperi Otomà, s'han vist sempre sistemàticament traïts per les potències occidentals que han ocupat els seus territoris. Una traïció que es va consumar en secret durant la Primera Guerra Mundial en els acords Sykes-Picot. En aquests acords van treballar tant el coronel T.E Lawrence com la consellera de l'Alt Comissariat a Bagdad, Gertrude Bell. Aquests acords van traçar les fronteres d'Àsia Menor, divisòries artificials que pretenien repartir aquest enorme territori carregat de petroli entre França i Anglaterra sense tenir en compte la població que l'habitava. Aquesta decisió és l'origen del problema. No en va el Califat que pretén Daesh no és una altra cosa que esborrar aquestes línies divisòries per construir el gran estat àrab que —recordi's— va ser la promesa que les potències occidentals (Regne Unit i França) van fer als àrabs per recompensar el seu suport en la Gran Guerra.

Com afecta tot això a uns xavals de Ripoll, que parlen perfecte català i espanyol i que han crescut veient Bob Esponja fer ximpleries a la tele?

La continuïtat de l'ocupació militar britànica i francesa de l'Orient Mitjà després de la Segona Guerra Mundial va exacerbar més encara la reivindicació nacionalista de pobles com Egipte, l'Iraq o Síria. Una segona humiliació històrica, mai no reparada, que va costar la vida a milers de persones en mans de les tropes d'ocupació.

Després de la independència, arriba l'onada de reivindicació religiosa. Els nous països viuen una pretesa època d'estabilitat sota dictadures seculars i laiques. L'assassinat d'Anuar-el-Sadat, president d'Egipte, en mans de terroristes islamistes, ja posa de manifest que l'estabilitat s'aconsegueix mitjançant la repressió violenta de grups radicals com els Germans Musulmans, que des de fa dècades lluiten per instal·lar un estat islàmic a Egipte i criden als seus membres a la gihad.

Els Germans Musulmans inspiraran Ossama Bin Laden i Daesh. El discurs de tots ells és el mateix des de 1950, dècada en què els germans detinguts a les presons egípcies adopten i fixen la ideologia formulada per Sayyid Qutb, principal teòric de l'islamisme radical. Qutb, condemnat a mort sota l'acusació d'orquestrar un complot per eliminar el president egipci Gamal Abdel Nasser, va ser penjat el 29 d'agost de 1966. La Gihad internacional neix de la seva teoria de portar la violència allà on viuen els que "ens ocupen". Exportar el terror... Aquesta és la seva visió del món, que la supèrbia occidental no fa més que alimentar. La invasió de l'Iraq el 2003 o la cacofònica política a l'Afganistan no són més que arguments a favor d'aquestes tesis. Més llenya al foc, un foc que fa dècades que asfixia Occident.

Un sol home, un noi, cau abatut per una desena de bales, s'aixeca de nou i mor... Or pur per als reclutadors de joves màrtirs

Com afecta tot això a uns xavals de Ripoll, que parlen perfecte català i espanyol i que han crescut veient Bob Esponja fer ximpleries a la tele? Senzillament, la història no és només una narració lineal i cartesiana. És emocional i primària. La memòria que es transmet té un màgic poder evocador. Reivindicar Al-Andalus pot tenir una força motriu enorme per a qui la necessitat de fer alguna cosa gran amb la seva vida sigui una pulsió que no pot evitar. No és necessari ser illetrat. No és necessari ser pobre. No és necessari no estar integrat al poble en el qual portes vivint dècades. Pots ser fan de Lionel Messi i fumar porros. El perfil del terrorista gihadista no està només relacionat amb el seu estatus social sinó, sobretot, amb el paper històric que la seva acció pot jugar per venjar-se al seu poble i redimir la seva vida.

Les imatges del terrorista abatut a Cambrils són ja llegenda als fòrums gihadistes. Un sol home, un noi, cau abatut per una desena de bales, s'aixeca de nou i mor... Or pur per als reclutadors de joves màrtirs. Les escenes de catarsi a la Rambla, en les quals milers de persones ploren i s'abracen, són fonamentals en la nostra societat per reposar-nos del xoc i de l'horror, però són música celestial en les oïdes de Daesh. Perquè això és el que busquen els gihadistes: veure la humiliació dels qui fa un segle que els humilien.