La Gioconda, coneguda també com a Mona Lisa, és considerat el retrat més famós del món. L’obra pictòrica més emblemàtica de Leonardo da Vinci atrau milions de visitants al museu del Louvre (que el 2023 van visitar quasi 9 milions de persones) i és el principal motiu pel qual el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar aquest dimarts un projecte de remodelació d’un museu que cau a trossos i que també inclou uns plans de futur per a La Gioconda / Mona Lisa, que estarà en una sala separada, amb un accés i un bitllet d'entrada independents, per tal de gestionar millor les 30.000 persones diàries que atrau. En la mateixa línia, es construirà una nova entrada per l'est, la qual servirà per descongestionar l'accés per la piràmide de vidre.
El veritable nom oficial del quadre
Però ara que el retrat més misteriós de la història torna a ser de màxima actualitat, hi ha una curiositat que no és tan coneguda com aquesta obra que atrau al voltant de 7,3 milions de persones, donat que entre el 75 i el 80% dels visitants del Louvre tenen com a prioritat contemplar el somriure de la Mona Lisa. De fet, Mona Lisa és un dels noms populars amb el que es coneix el quadre i prové d’una abreviació de madonna Lisa, que significa senyora Lisa en italià. La Gioconda, l’altre nom popular de l’obra de da Vinci, fa referència al cognom del comerciant florentí que li va fer l’encàrrec. Però el veritable nom del famós quadre de da Vinci no és ni Mona Lisa ni La Gioconda. El seu títol original oficial és Retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo i de fet és el nom que descriu la identitat de la dona retratada amb somriure enigmàtic, el qual també ha estat subjecte de debat durant segles, fins que la investigació va dissipar tots els dubtes.
Confirmada la identitat de la model
El nom oficial dona per fet que la dona que da Vinci va retratar entre 1503 i 1516 -alguns estudis l'allarguen fins al 1519- és Lisa Gherardini, i la identificació està basada en gran part en el testimoni de l’historiador Giorgio Vasari, que en el 1550 va ser el primer a identificar per escrit a la Mona Lisa, i corroborat el 2005 quan un expert en manuscrits de la Universitat de Heidelberg (land alemany de Baden-Württemberg), Armin Schlechter, va trobar una anotació marginal en una edició de Ciceró impresa el 1477. Aquesta anotació, realitzada per Agostino Vespucci, un funcionari de la cancelleria florentina i amic de Leonardo da Vinci, estava datada l'octubre de 1503. En ella, Vespucci esmentava que da Vinci estava treballant en aquell moment en un retrat de Lisa del Giocondo, esposa d’un prominent noble i comerciant italià de Florència, membre de la família Del Giocondo. La Universitat de Heidelberg va anunciar oficialment aquesta troballa, declarant que "tots els dubtes sobre la identitat de la Mona Lisa són eliminats per una sola font".
Un encàrrec que va trigar anys a pintar
Leonardo da Vinci va acceptar l’encàrrec de Francesco del Giocondo de fer un retrat a la seva tercera esposa, Lisa, que va morir un 15 de juliol del 1542 a Florència. L’artista va acceptar pintar aquest retrat privat, tot i no ser habitual en l'època, perquè travessava moments de dificultats econòmiques. També ha estat envoltat de misteri la raó per la qual Leonardo va trigar tant a acabar el quadre, que inicialment es creia que es va pintar entre el 1503 i el 1506, posteriorment es va allargar fins al 15196 i les darreres publicacions estableixen el final en el 1519. Unes fonts apunten que va interrompre aquesta feina perquè va rebre l’encàrrec de la cancelleria de Florència d’un fresc, La Batalla d’Anghiari, i per això no va acabar de pintar la Mona Lisa fins anys després. Altres fonts creuen que Leonardo era un obsés amb la perfecció i això feia que es demoressin les seves obres, altres que va treballar intermitentment perquè superposava aquesta feina amb d'altres. De fet, da Vinci no va arribar a cobrar mai l’encàrrec ni el va lliurar al seu promotor i l’obra la va acabar comprant el monarca francès Francesc I per a la seva col·lecció privada.
Teories sobre el somriure
Però a més del misteri del seu veritable nom, i de la identitat de la model, una altra de les qüestions que ha despertat la fascinació d’aquest retrat és l’enigmàtic somriure de la senyora Lisa, que ha estat objecte de nombrosos estudis i teories al llarg dels segles i per al qual hi ha diverses explicacions. Una d’elles és la que fa referència a la tècnica artística utilitzada per da Vinci -la de l’sfumato- que va crear una suau transició entre els tons de la pell i els llavis, afavorint aquest somriure ambigu i eteri. Un altre és la de l’asimetria facial que va descobrir un estudi de la Universitat de Cincinnati, i segons el qual, el costat esquerre del rostre sembla expressar felicitat, mentre que el dret mostra neutralitat i fins i tot tristesa. Altres teories parlen d’una possible expressió fingida basada en la falta d’activació muscular en la part superior del rostre; altres que el somriure reflecteix la multiplicitat d’estats emocionals d’una persona; també n'hi ha que parlen d’un somriure que simbolitza l’ideal de bellesa i virtut femenina del Renaixement, i fins i tot, hi ha qui creu que da Vinci va crear deliberadament una il·lusió òptica, fent que el somriure sembli més pronunciat des de certs angles.