Segur que us haureu trobat amb aquella situació de tornar a casa un capvespre amb el cotxe i passar pel costat d’un camp ple de gira-sols que et crida a aturar-te, baixar del vehicle, i prendre algunes instantànies. L’estampa és magnífica, però, a la vegada, canviant segons l’hora del dia que sigui i segons el temps que faci. “A casa nostra, els gira-sols els trobem en zones prepirinenques i a les zones del nord de Girona amb climes frescos i de mitjana pluviometria, a la primavera i a l'estiu. En altres zones centrals de Catalunya també hi són presents, com als regadius de Lleida”, apunta Carlos Cantero, expert i catedràtic del departament de producció vegetal de la Universitat de Lleida.
Els gira-sols (Helianthus annuus) tenen una particularitat que els diferencia de la resta de vegetals, on la majoria busquen la llum per poder fer la fotosíntesi, però no totes de la mateixa forma com ho fan els gira-sols, que presenten la capacitat de girar-se o de girar totalment fins al punt de seguir els rajos solars que varien al llarg del dia. “D’espècies de gira-sols en trobem diverses i són totes elles originàries d’Amèrica del nord, a la zona oest i nord de Mèxic”, detalla l’expert, que explica com van ser portades fins aquí i un cop a les zones orientals de la Unió Europea es van millorar per retornar-les a Amèrica del nord i en altres zones del planeta, on es cultiva actualment.
El cicle vital d’aquesta planta pot variar depenent de l’habitat on es trobi. “Al territori mediterrani de la vall de l’Ebre el gira-sol és un cultiu d’estiu, ja que es sembra entre el març i l’abril i es recull entre el setembre i l’octubre”. Però, com és que sempre segueix la llum solar, com s’ho fa la planta per rotar amb tanta facilitat? Això s’explica per l’heliotropisme, que és la reacció d’un organisme vers la llum per millorar-ne la captació i, en conseqüència, la producció. “Com més captació de llum, més fotosíntesis i més producció de biomassa”, explica el professor, que diu com aquest és un mecanisme regulat per la producció d'hormones vegetals, sent aquestes principalment les auxines.
D’altra banda, Cantero apunta una altra opció; “com a mecanisme per atraure els insectes, ja que la fecundació és entomògama”. L’heliotropisme, aquest moviment rotacional de la planta, s’observa a les fulles i també als capítols florals, però no als capítols quan han acabat la floració, puntualitza l’expert, que diu que quan s’arriba en aquest punt, s’acaba el moviment de seguiment al sol i es queden orientats en la direcció de la sortida del sol.
Tot i que es considera que els gira-sols són unes plantes i un cultiu resistent a la sequera, l’expert relata que no és així, que necessiten aigua per produir. Pel que fa al substrat, necessiten sòls normals a fèrtils, tot i que tenen la fama que creixen sense fertilitzar i en terrenys poc fèrtils, que pot passar però produint molt menys i resultant poc rendibles. Cantero reconeix que els gira-sols “no són dels cultius més habituals, ja que per produir de forma rendible necessiten regs i competeixen amb alfals i blat de moro als regadius, on aquests produeixen molt més i són més rendibles”.
Què n’extraiem dels gira-sols?
Malgrat tot, els gira-sols són rendibles i, quan és el cas, aquests s’utilitzen per a la producció de gra ric en oli i proteïna, i també com a cultiu farratger. “El gira-sol com a cultiu és una espècie oleoproteafinosa, és a dir, que se n’obté principalment oli que s’utilitza per al consum humà o per l’alimentació animal”, conclou el professor.
Gira-sols convertits en obres d’art
D’altres, però, li han trobat altres usos, ja que més enllà de l’era actual amb Instagram o Tik-Tok, si reculem un temps enrere, alguns ja li van trobar la bellesa excepcional que els caracteritza, per reproduir-ne la seva figura a les seves obres, destacant el famós quadre d'Els gira-sols, de Vincent Van Gogh. L’obra es va convertir amb un èxit mundial reconeguda arreu del món on es mostra, com la imatge que tenim tots present quan ens imaginem els cultius de gira-sols en plena natura resseguint el sol.