L'Ajuntament de Girona ha detectat onze comerços que no fan servir el català i incompleixen la normativa lingüística (per exemple, amb la retolació o els fulletons i documents que lliuren als clients). El consistori ja hi ha contactat i els ha requerit que ho corregeixin. A més, amb l'objectiu de sensibilitzar-los i recordar-los l'obligació de complir la llei, l'Ajuntament hi enviarà tècnics municipals. En cas que els establiments no corregeixen la situació, es portarà el cas a l'Agència Catalana de Consum. L'any passat, l'Ajuntament de Girona ja va fer-ho amb 32 comerços que incomplien la normativa. En paral·lel, el consistori també va enviar cartes a 225 botigues i establiments de nova obertura per recordar-los què diu la llei i oferir assessorament.

L'Ajuntament de Girona intensifica les accions per promoure la presència del català a tots els àmbits, seguint la línia de treball que busca incrementar l'ús social de la llengua. Més encara, tenint en compte que els diversos estudis conclouen que el català cada vegada té menys presència (en referència al Pla Ofercat, que analitza la situació a l'àmbit del comerç, o a l'última onada de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població).

Per revertir aquesta tendència, la regidoria de Llengua Catalana porta a terme diferents accions. Entre aquestes, les que es focalitzen amb el comerç. Aquí, l'Ajuntament ha intensificat el control a botigues i establiments per garantir que es compleixi la normativa lingüística i el Codi de Consum de Catalunya.

La carta d'avís de l'Ajuntament

Cada vegada que obre un negoci —de mitjana, en són una trentena cada mes— el consistori els envia una carta recordant-los què recull la llei i es posa a la seva disposició per si els cal assessorament o necessiten fer traduccions. En aquest cas, a través del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) de Girona. L'any passat, l'Ajuntament de Girona va enviar 225 comunicacions d'aquesta mena.

En paral·lel, la regidoria de Llengua Catalana també se centra a detectar quins comerços incompleixen la normativa i intenta que ho corregeixin. D'entrada, això es fa a través de la mediació. L'any passat, per exemple, l'Ajuntament va aconseguir que establiments del Barri Vell, l'Eixample i Santa Eugènia retolessin en català parlant amb els seus propietaris. El llistat incloïa bars, restaurants, perruqueries o centres de manicura.

Visites presencials

Seguint en aquesta línia, aquest 2025 l'Ajuntament ha reforçat els recursos destinats a detectar aquelles botigues i establiments que incompleixen la normativa i posar-s'hi en contacte perquè ho esmenin. De moment, entre gener i febrer se n'han identificat quinze que no fan servir la llengua en el seu dia a dia, i ja se'ls ha requerit que ho corregeixin. En paral·lel, aquest any també hi haurà tècnics municipals que faran visites presencials a aquests comerços per sensibilitzar-los i recordar-los l'obligació de complir la llei. Si no ho corregeixen, es notificarà a Consum.

"Actuem en tots els àmbits on el català recula; en el cas del comerç, ho fem amb una mirada que busca que la llengua reforci presència al teixit comercial de la ciutat", subratlla la regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme. "Ho fem amb mà estesa, millorant la comunicació amb els establiments, recordant-los la normativa de política lingüística i acompanyant-los en els dubtes que puguin sorgir, però tenint clar que el límit és sempre el compliment de la normativa i el respecte als drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes", hi afegeix.