L'Ajuntament de Girona ha retirat aquest dilluns els símbols franquistes que encara pervivien a l'entrada del cementiri vell de la ciutat. Són una creu i cinc làpides amb els noms dels afins al règim que van morir durant la Guerra Civil i la llegenda 'Caídos por Dios y por la Patria'. "Complim amb allò que diu la Llei de Memòria Històrica i traiem de l'espai públic tots aquells vestigis d'un règim totalitari que va assassinar desenes de milers de persones i va produir una repressió molt gran al país", ha dit l'alcalde de Girona, Lluc Salellas. Les làpides i la creu es preservaran al Museu d'Història i se substituiran per una placa que recordi els assassinats a la rereguarda comesos durant la Guerra Civil.
Les cinc làpides amb inscripcions d'enaltiment franquista daten, principalment, del 1939. Recorden aquells afins al règim que van morir assassinats, sobretot durant els primers mesos de la Guerra Civil. Una de les plaques fa referència als superiors i antics alumnes del Col·legi dels Salesians. Tres més contenen els noms i cognoms dels qui van morir el 31 d'octubre del 1936 a l'antiga presó del seminari. I l'última làpida rememora els franquistes que van perdre la vida entre el 18 de juliol del 1936 i el 4 de febrer del 1939; és a dir, al llarg del conflicte bèl·lic.
Des de la recuperació de la democràcia, l'Ajuntament de Girona ha impulsat diverses iniciatives per recuperar la dignitat i la memòria de les víctimes de la dictadura i la repressió franquista. Algunes d'aquestes accions són la retirada de les àligues franquistes del pont de l'aigua o el canvi de denominacions amb motius franquistes. El mes de maig passat, el consistori també va demanar la col·laboració ciutadana per treure les plaques amb insignes de la Falange de les propietats privades incloses al Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
A la tardor es comprovarà la retirada de plaques franquistes d'edificis privats
Girona comprovarà a la tardor si les comunitats de propietaris han retirat les plaques i simbologia franquista que encara hi ha a la via pública i, en aquells edificis on no s'hagi fet, l'Ajuntament executarà els treballs de manera subsidiària. El consistori va enviar al maig 128 notificacions a comunitats exigint-ne la retirada i recordant que són elements contraris a la memòria democràtica. En una entrevista a l'ACN, l'alcalde, Lluc Salellas, confiava que "una bona colla" de comunitats de propietaris les haurà retirades: "A la tardor farem una revisió i, a partir d'aquí, iniciarem el procés per treure-les nosaltres on no s'hagi fet". L'objectiu és que s'hagin eliminat tots els elements el 2025, quan farà 50 anys de la mort de Franco.
A la ciutat encara hi ha simbologia feixista, bona part en edificis privats. Per això, i després de completar el cens municipal, al maig el consistori va demanar la col·laboració ciutadana per treure les plaques -sobretot amb insígnies de la Falange- de les propietats. L'Ajuntament va enviar un total de 128 notificacions als titulars de les propietats, ja fossin particulars o institucions, recordant que la llei de memòria democràtica obliga a retirar-los o a eliminar-los.
L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, va remarcar que, després d'enviar les comunicacions, les comunitats de propietaris encara estaven "dins el període" de retirar-les voluntàriament. A partir de la tardor, l'Ajuntament revisarà l'estat d'execució dels treballs i, si no s'han fet, eliminarà la simbologia de manera subsidiària, repercutint-ne el cost després a la propietat. "Confiem que una bona colla de comunitats de propietaris ja ho hagin fet després de rebre la nostra carta", va exposar l'alcalde a l'ACN a finals d'agost.