Aquesta nit, el Gloria s'ha emportat per davant el Pont del Petroli, que no ha pogut aguantar el fort temporal que ha caigut a Badalona. L'actual alcalde, Álex Pastor, s'ha compromès a través de twitter a arreglar els desperfectes i "resoldre totes les incidències".
Durant el dia d'avui, els tècnics municipals avaluaran les conseqüències. La plataforma final d'aquest pont d'uns 15 metres aproximadament, i on hi havia una petita estació meteorològica, ha caigut al mar. Aquesta part connectava amb la passarel·la que s'endinsava 250 metres dins el mar. Les imatges són espectaculars.
El temporal ha castigat tant el pont, que alguns dels seus fragments s'han deixat veure al passeig marítim i a la sorra de la platja.
Des de la llunyania, l'impacte del Gloria i la fragmentació en dues parts és clara i xoca si la comparem amb la imatge anterior a la destrossa.
El naixement d'aquest pont data de l'any 1965 i va ser construït per CAMPSA per descarregar hidrocarburs fins l'any 1990, quan l'empresa va tancar. Al llarg de totes aquestes dècades, els fonaments també han originat el naixement d'una flora i fauna pròpia amb un gran banc de cavallets de mar.
Fa poc més d'una dècada, el Pont del Petroli de Badalona estava condemnat a la mort. La construcció del nou barri marítim i el port, no feien veure als responsables municipals les immenses possibilitats que tenia aquesta estructura i l'atractiu per tots els qui s'hi deixaven caure per allà. Va ser un pastisser, Josep Valls, que amb un cartell de cartró i la persistència de presentar-se cada setmana allà reclamant que no anés a terra, va aconseguir que l'aleshores govern socialista de la ciutat, liderat pel seu alcalde Jordi Serra, s'ho repensés i decidís no enderrocar-lo. Una decisió que va costa molt veure i en un primer moment, es va ignorar la idea d'aquest pastisser que poc a poc va anar guanyant adeptes.
L'any 2009 es va aprovar la seva remodelació i li van donar el valor que realment es mereixia. Des d'aleshores, ha estat un dels llocs més visitats pels qui són de Badalona i els qui venen de fora, el paisatge ideal de nombrosos anuncis i reclams publicitaris i un símbol que dibuixava la figura de la ciutat.