Les infermeres van a la vaga. I ho fan per evidenciar el seu malestar contra el darrer conveni del sistema sanitari. Recentment, es va donar a conèixer el III preacord de l'Institut Català de la Salut (ICS), bastit per la Generalitat i que ha comptat amb la firma dels principals sindicats de les infermeres, concretament CCOO, UGT i Satse. El moviment, però, no ha estat ben rebut per les professionals. I és que, després que la Conselleria de Salut ja irrités les infermeres amb la seva exclusió de la Taula Mèdica Bilateral, ara aquest conveni ha estat una nova galleda d'aigua freda per les diverses mancances que presenta, i els sindicats minoritaris han decidit no quedar-se de braços plegats. Per conèixer els motius que han portat les infermeres a la vaga indefinida a partir del 12 de desembre, ElNacional.cat s'ha entrevistat amb Glòria Jodar, degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (Cciic).
Comencem parlant de la situació que envolta la infermeria. Malgrat la seva importància durant la pandèmia, moltes han deixat l’ofici des d’aleshores per la precarització del sector, i les que s’han quedat pateixen una pitjor salut mental. La professió d'infermera està en risc?
No només aquí, a Catalunya i a Espanya, sinó a tot el món. La professió d'infermera ha fet una transformació tan accelerada que no s'ajusta la seva contribució a la cura de les persones al reconeixement que rep de les institucions. Per això busquen millors ofertes laborals en altres països, o abandonen la professió, o simplement pateixen un estrés i un burn out, com s'ha vist des de la pandèmia, sense que es millorin les condicions laborals.
Quina és aquesta transformació accelerada que ha experimentat la professió?
És una professió que abans tenia una titulació de tècnic, i posteriorment de diplomatura. A partir de l’any 2010, amb el Pla Bolònia, les infermeres comencem a tenir un desenvolupament professional més alt, que és el grau universitari d'infermeria. I el 2005, el govern espanyol ja va reconèixer les diferents especialitats de la professió. Això és molt de canvi en molt poc temps, però no justifica la lentitud a l'hora de reflectir la nostra aportació a la societat.
I això ha provocat que encara no es reconegui com toca la feina de les infermeres.
Les dues coses no han anat al mateix nivell. Per una banda, el reconeixement de la societat; per l’altra, la visibilitat que han donat tant les institucions com probablement nosaltres mateixes del que fem. Se’ns continua veient més enfocades a les tècniques diagnòstiques i terapèutiques que no pas a la cura. Hem avançat acadèmicament, en recerca i en formació especialitzada, però no en fer visible l'impacte de les cures a la societat. Estem en una estructura sanitària molt hospital-centrista i que dona poc protagonisme a l’atenció primària, molt enfocada a la malaltia i poc preventiva.
I de quina manera repercuteix aquest poc reconeixement sobre les pròpies infermeres?
Que no es reconegui la nostra feina és dur. Però va més enllà. Per exemple, quan el conseller Manel Balcells va proposar crear una taula bilateral entre el Departament de Salut i el sistema sanitari, va cridar totes les professions facultatives menys a les infermeres. A nosaltres se’ns va oferir una altra taula bilateral d’infermeres, però volíem seure a la mateixa taula perquè també som facultatives i tenim la titulació de grau. També hi ha el tema de l’especialitat, que vol dir que una infermera de pediatria ha de poder estar amb un servei de pediatria o de salut mental i que no la puguin moure a qualsevol àrea de l'hospital o de l'atenció primària del que no té l'expertesa. Això no està passant, perquè les oposicions són d'infermera generalista. Fixa’t, ja tenim dues coses: per una banda, no es reconeix el grau; per altra banda, no es reconeix que ets especialista. Al final, això es relaciona amb els salaris –que és un tema sindical– i la trajectòria professional, perquè vol dir que les infermeres no tenim accés a càrrecs polítics, càrrecs de gestió i càrrecs de l'administració.
El nou conveni no recull dues demandes bàsiques: que se’ns reconegui el nostre títol universitari i la nostra especialitat d'infermeres
Parlant d’aquesta qüestió, com us va fer sentir la decisió de la Conselleria de Salut de deixar-vos fora de la taula bilateral amb la resta de professionals facultatius? És una forma de menysteniment?
Et fa sentir com una professional de segona. I a la pràctica les infermeres oferim cura professionalitzada, amb metodologia científica, fem recerca sobre les cures... Dins d'un equip multiprofessional, gaudim d’un alt nivell d'autonomia perquè tenim un grau i especialitats. Si estem al 2023 i encara no entenem això, com avançarem? Si Salut sap posa èmfasi en la necessitat de les cures, i sap que anirà a més, com pot ser que aquest nou conveni no reculli demandes i reconeixements bàsics? I el més bàsic és que se’ns reconegui el nostre títol i la nostra especialitat.
Hi ha hagut algun altre moviment de la Conselleria de Salut que us hagi irritat?
Per exemple, el càrrec de Directora General de Professionals de Salut el tenia una infermera, la doctora Montse Gea. Quan va marxar el conseller Josep Maria Argimon, la van cessar, i això no ho ha entès cap infermera perquè va estar fent molt bona feina. I Yolanda Lejardi, que va ser quatre anys gerent de l’ICS i va ser una de les pioneres en voler fer un acord favorable per a les infermeres, també l’han cessat. Els càrrecs, encara que siguin de confiança, han demostrat la seva vàlua, i per això les infermeres no hem viscut bé els cessaments. T’ho prens com un menysteniment.
Parlem ara del conveni, del preacord sobre el III acord de l’ICS que ha generat tanta polèmica. Com ha estat el camí fins aquí?
No s'havia produït cap acord des del 2006 a l’ICS de manera que, quan vam veure que arribava la negociació, vam posar-hi tota l’esperança, especialment després d'una pandèmia en què es va parlar de la importància de les infermeres. L'any passat, l'acord del SISCAT ja no va reconèixer les especialitats ni el grau. Sabem que el reconeixement del grau depèn del Ministeri, però també sabem que es poden reconèixer els complements, i el conseller Balcells havia anunciat que es faria una homologació del que ens tocaria percebre si Madrid ens reconegués el grau. Però quan veiem aquesta homologació, resulta que ens pugen el sou bàsic mentre ens treuen una part variable, amb l'argument que més val tenir-ho en fix. Bé, depèn, perquè al final la sensació és que, si t'ho treuen del variable, t’ho estàs autofinançant tu mateix.
Quines són aquestes demandes que no es compleixen en el conveni?
Clar, en aquest preacord el que passa és que no es compleixen alguns punts, i fins i tot es confonen. Si l'únic que fan és reconèixer-te la carrera professional sense especificar l’especialitat, quan hi hagi un concurs de mèrits no tindràs places que surtin en concurs només d'aquesta especialitat. Si soc infermera de pediatria, m’hauria de presentar a una plaça d'infermera de pediatria, i no d'infermera generalista. Això és la primera cosa que l'acord no recull. Sí que recull que tens una titulació i que t'ho han de recompensar, i això t'ho recompensen a través de la carrera professional, que serien els mèrits a tota la teva trajectòria professional, que també considerem que és poca la quantitat, però el que volem és que es reconegui on pertoca. A l’acord tampoc s’hi recullen específicament les especialitats, és a dir que hi ha infermeres de pediatria, de geriatria, de salut mental, de salut laboral, de familiar, de comunitària i de llevadores. Això ho hem demanat des del 2006, i ens trobem que en aquest esperat III acord tot això no es recull. I després hi ha molts altres temes d'experteses i d'àrees de capacitació que també s'haurien de valorar i que es recullen a l'acord, però que cal ordenar des dels col·legis professionals.
Respecte tot això, quina reacció heu rebut de les infermeres?
De les infermeres, hem percebut dues coses. Primer, el menysteniment del seu esforç acadèmic i del seu professionalisme, perquè l'especialitat no és només acadèmica, hi ha una part molt important de pràctica com a infermeres internes durant dos anys amb menys sou. I per altra banda, això dona peu a que, dels 300 milions d’euros que s’han destinat a millorar les condicions dels professionals, es percebi que ens ha tocat una petita part que és l'homologació del que ens tocaria per ser grau; però aquí ens ho treuen d'altres coses insuficients. Són aquestes dues coses.
Les infermeres senten que aquest conveni és un menysteniment del seu esforç acadèmic i del seu professionalisme
Què té més pes?
Per a la majoria d'infermeres, quasi té més pes la part del reconeixement que la del sou. Però no ens hem d'enganyar, van juntes i potser les generacions més joves són més pragmàtiques i pensen que el sou fa que et decideixis. Si puc anar a França i cobrar el doble, m’hi vaig. I en el cas de les especialitats, com que gairebé totes les comunitats autònomes –menys Catalunya– les tenen reconegudes, les infermeres de Lleida només han de passar a l’Aragó per optar-hi. Si no ho fan més és perquè tenen la família aquí, però es pot produir aquesta mobilitat no només pel reconeixement econòmic, sinó també perquè allà saben que tenen una plaça de la seva especialitat i no les faran anar a treballar en una altra unitat.
Heu estat en contacte amb CCOO, UGT i Satse per entendre per què han firmat aquest conveni si el gruix de les infermeres hi està en contra?
Amb els sindicats sempre mantenim reunions explicant la veu de les infermeres, perquè des del Consell de Col·legis rebem el seu malestar. Aquest últim any va haver-hi un concurs d’oposició de l’ICS que va generar força batibull, i per això vam dir als sindicats que era molt important poder treballar bé aquest conveni. El 9 de novembre, quan quedava poc perquè firmessin el III preacord, vam reunir-los a tots junts –CCOO, UGT i Satse–. Ens van dir ‘Hi haurà millores, no us preocupeu, que l'especialitat hi serà’. I de fet hi és, però en el lloc que no toca. Quan va sortir l'acord, va ser una mica la bomba. Jo no puc dir que els sindicats ens mentissin, perquè no ens van mentir; i no puc dir que no hi ha millores, perquè alguna millora hi ha, però són millores de maquillatge. Què hem de fer amb això? Perquè si hem d’encoratjar les infermeres joves a continuar aquí, o que més universitaris ingressin al grau d’infermeria, si veuen aquest panorama...
S'ha de fer atractiu.
És que ni és atractiu ni faràs retenció de talent. Aquest estiu vaig ser a un congrés a Montreal i vaig veure com les infermeres ja decidien marxar a Noruega, perquè els hi diuen ‘Tu treballaràs en aquesta planta, tindràs sis pacients, tindràs un pis de lloguer, aprendràs l'idioma...’. A una que coneixia li vaig dir que no se n’anés, que es quedés aquí, però em va dir ‘Què puc trobar millor?’. O ens adeqüem, o acabarem petant. Els sindicats volen que ens mirem les millores de l'acord i diuen que és el millor que podien fer, però no no ens podem conformar amb això.
Creieu que sí que podria ser millor?
Sí, creiem que sí, si no s'hagués activat una taula bilateral per a infermeres i s'hagués acceptat la nostra participació com a facultatives, al costat dels metges, els psicòlegs, els odontòlegs, els biòlegs. Com si infermeria fos alguna cosa a part. I aquí també hi juga el gènere, com a desigualtat social que afecta les dones. Per això vam interposar un recurs contenciós administratiu contra la composició de la taula. Simplement hem actuat en defensa pròpia.
També podria millorar pel que fa a les retribucions econòmiques.
En aquests moments s’han posat sobre la taula uns 300 milions, però per a alguns col·lectius només toquen cinc euros al mes. S'ha de repartir d'una manera més equitativa. Després no deixem de parlar de la importància del treball multidisciplinari i de la cooperació entre totes les professions; i és veritat, perquè per treballar bé no es pot anar sol com a infermer, com a metge o com a TCAI. S’està venent el treball en equip, però no es practica en la remuneració.
La vaga que hi ha convocada no compta amb el suport dels principals sindicats, CCOO, UGT i Satse. Tot i això, preveieu que pugui haver-hi una alta mobilització?
Creiem que la mobilització pot ser extensa. No ho podem assegurar perquè no som al món sindical, però tenim la sensació que hi ha moltes infermeres que hi estan d’acord. Jo conec infermeres que són de CCOO o d’UGT, o que hi simpatitzen, i que faran vaga; això m'ha sorprès. També he vist que surten al carrer cada dia al migdia tots els professionals, inclosos metges i metgesses, a donar suport.
La mobilització de la vaga pot ser extensa, tenim la sensació que hi ha moltes infermeres que hi estan d’acord
Veieu possibilitats que aquest conveni es reverteixi d'alguna manera i s’incorporin les vostres demandes?
A mi m'agradaria pensar que, si ja es va crear la taula mèdica bilateral per aturar la vaga dels metges, està clar que ara es pot fer alguna cosa més. Entenc que reconèixer el grau és complex perquè depèn del Ministeri, però també amb això podem pressionar perquè hi ha moltes coses a introduir a l'acord.
Fa falta un canvi estructural, doncs?
Sí, un canvi profund, aquí i a tot el món. Les infermeres del Canadà estan sortint cada dia al carrer, les angleses també... Però no només les infermeres, hem de passar d'aquest món jeràrquic i patriarcal a un món més racional, on els acords es consensuen. Són moltes les coses que es poden fer, però requereix voluntat de fer-les. Aquests anys hem evolucionat molt com a agents imprescindibles en la cura professional, però és insuficient.