Les gorgònies vermelles de les illes Medes estan en perill per les onades de calor, segons ha advertit aquest dijous un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) publicat a la revista Journal of Animal Ecology. Amb Graciel·la Rovira com a primera autora i Cristina Linares com a coordinadora, el treball mostra que l'onada de calor extrema del 2022 va provocar un increment "sense precedents" de la mortalitat de la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) i va afectar el 70% de les colònies situades al parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. D'acord amb els investigadors, els resultats són "força alarmants i amenacen la viabilitat" d'aquesta espècie, de gran valor per a la biodiversitat dels ecosistemes bentònics perquè és considerada formadora d'hàbitats.
L'estudi ha avaluat l'impacte de les onades de calor marines produïdes entre el 2016 i el 2022 sobre set poblacions de gorgònia vermella de les illes Medes. L'anàlisi dels resultats ha mostrat que les taxes de mortalitat es van incrementar significativament els anys en els quals els episodis van ser més càlids i prolongats: 2017, 2018, 2019 i 2022. En aquests quatre anys, les temperatures van ser superiors als 24,3 °C. "El 2022, la proporció total de colònies afectades pels cinquanta dies d'onada de calor va ser prop del 70%, amb un percentatge de superfície perjudicada de gairebé el 40%, uns valors que no s'havien observat mai en aquesta àrea des que es va iniciar el seguiment d'aquestes poblacions", han detallat els autors. L'impacte negatiu és el resultat també dels esdeveniments anteriors, ja que la recuperació d'aquests organismes és "molt lenta". "A la mortalitat d'un any concret, s'hi observa també la de l'anterior i, per tant, el 2022 presenta l'acumulada de tots els anys passats", ha subratllat Rovira.
Les gorgònies vermelles, en un punt de no retorn
Fins al moment, les poblacions de gorgònia vermella a les illes Medes havien resistit les onades de calor d'anys anteriors més bé que altres poblacions del Mediterrani, cosa que havia fet pensar als investigadors que les colònies es podien considerar un refugi climàtic. "Els impactes documentats a l'estudi mostren un futur preocupant dels conjunts de P. clavata arreu del Mediterrani i això suggereix que la resiliència d'aquesta espècie podria no ser suficient per mantenir les seves poblacions en l'escenari d'escalfament que es preveu", han destacat els investigadors.
Els resultats de l'estudi també tenen importants implicacions més enllà de la supervivència de la mateixa espècie. "Com que P. clavata és una espècie formadora d'hàbitat, és a dir, gràcies a ella moltes altres espècies poden viure (la fan servir, per exemple, com a refugi), la seva desaparició podria suposar un fort alterament de la biodiversitat i el funcionament d'aquests ecosistemes", destaca Rovira. És una situació crítica que fa que els científics es mostrin pessimistes sobre la possibilitat de recuperació de l'espècie, malgrat que s'apliquen mesures per reduir "tot l'impacte que es pugui". "La mortalitat tan elevada, sense precedents, juntament amb els escenaris que es preveuen de canvi climàtic, fan que probablement aquestes poblacions es trobin en un punt de no retorn", ha conclòs la primera autora del treball.
