Hi ha gossos de mil tipus, races, colors, pelatges, personalitats i mides. És precisament la mida del gos el que és un indicador dels anys de vida de la nostra estimada mascota i és que les races més grans tendeixen a morir més joves; per exemple, el gran danès viu només entre 8 i 10 anys de mitjana, segons l'American Kennel Club. Segons recull National Geographic, hi ha molts factors que influeixen en l'esperança de vida d'un gos, però la mida corporal n'és un dels principals. En un estudi realitzat el 2019 amb gossos que van acudir a hospitals veterinaris dels EUA, la mida corporal va ser el millor indicador d'una vida curta entre els gossos de companyia, per sobre de qualsevol altra estadística, i els investigadors han confirmat des de llavors que la relació entre mida i esperança de vida es manté independentment de la raça. És curiós que passi això amb els gossos perquè a la majoria d'espècies passa el contrari.
"Normalment, els animals grans viuen més i els petits no tant, però a les races canines passa el contrari", afirma Bobbie Ditzler, veterinària del Projecte sobre l'Envelliment Caní de la Universitat de Washington (EUA). Això significa que una mida corporal més gran per si sol no redueix l'esperança de vida d'un animal; en cas contrari, les balenes blaves de més de 25 metres viurien menys que una mosca. Per la seva banda, el veterinari Silvan Urfer, que també treballa al Projecte d'Envelliment Caní, afirma que hi ha diverses teories que expliquen la curta vida dels gossos grans. Urfer descarta una explicació fàcil basada en l'endogàmia. "Totes les races canines modernes ja són molt consanguínies, i no hi ha raó per pensar que les grans siguin d'alguna manera més consanguínies que les petites", afirma. També assenyala que "els gossos grans d'origen mestís viuen, a tot estirar, només uns mesos més que els de raça pura".
La teoria del creixement
Tot i la seva grandària gegantina, els grans danesos comencen sent cadells sorprenentment petits. “La mida dels gossos nounats no és tan diferent”, afirma Urfer. Entre totes les races de gossos, afirma, hi ha com a molt el doble de diferència de mida. Però un Terranova adult viu entre 9 i 10 anys i pesa fins a 45 quilos. Un chihuahua viu entre 14 i 16 anys i pesa dos quilos. Per tant, els gossos grans han de créixer molt. És precisament aquest creixement tant ràpid que han d'experimentar els gossos grans, el que pesa sobre les cèl·lules. A mesura que les cèl·lules es divideixen, s'escurcen uns trossos protectors d'ADN anomenats telòmers, situats a l'extrem dels cromosomes, i l'organisme produeix més molècules oxidants que poden fer malbé l'ADN, explica el veterinari Silvan Urfer. A mesura que creixen, els gossos grans, afegeix, “acumulen danys a les seves cèl·lules per cada divisió, inclòs el desgast dels telòmers i el dany oxidatiu”.
Com cuidar els gossos grans?
La veterinària Bobbi Ditzler explica que es poden prendre mesures per minimitzar els riscos per a la salut dels gossos grans com el tractament precoç de qualsevol problema de salut i que els propietaris vigilin el pes de la seva mascota.